SUBSÒL

El cap de setmana passat va ser notícia l'esfondrament ubicat a la plaça d'Isop. No sé perquè Isop no va amb H, si és que significa una planta medicinal. Però no seria la primera vegada que una entitat administrativa fa canviar les normes de l'ortografia. Abans es deia plaça d'Esopo i ara l'han volguda catalanitzar potser en excés i tradueixen el nom del fabulós fabulista grec com a Isop. La zona és propensa a moviments de terra, per ser La Teixonera una clotada, i per passar-hi una falla. Sense que es trenqués cap canonada ja seria possible que la terra formés esvorancs, per la compactació de les zones més molles. Ara, si una canonada de clavegueram o d'aigua blanca té una gran fuita, també se n'hi pot formar un d'esvoranc. No crec que aquest episodi sigui tan greu com el del gener del 2005 al carrer de Calafell. Allò havia estat profetitzat pels geòlegs de la UB. Ells deien que era molt perillós fer un túnel per al metro en una zona de falla geològica. I ho deien molts anys abans que passés. Potser és per això que ara cal un informe geològic per a obtenir el permís d'edificació a Barcelona. L'amic més important de la imprudència és la pressa. I els enginyers saben de les cuites dels polítics per acabar una obra a termini de cara a la galeria. Però això pot comportar accidents, com ara el del 1992 a la nova plaça Borràs. El mur de ponent no descansava sobre base sòlida, sinó sobre terreny sorrenc. I amb tanta massa com hi varen posar de formigó, va cedir, amb un parells d'operaris dins. Antigament també passaven coses així. En una casa del passeig de la Bonanova la vorera s'anava ensorrant i a uns obrers que es varen ficar dins l'esvoranc que s'havia format els varen trobar dies després, morts ofegats, cap a Magòria. L'aigua se'ls va endur. I també a uns altres que estaven fent els fonaments d'una altra torre propera, al ficar-se al forat sota la cantonada dels fonaments que l'aigua havia fet. I d'esllavissades someres i degudes a les pluges també n'hi ha hagut de fatals a Barcelona. Una va ser la de l'actual carrer de la Gírgola. Una nit plujosa un mur va cedir i va aixafar una família que vivia en una caseta a peu de mur. A mi em podia haver atrapat l'esllavissada del carrer de la Llitza, a Can Caralleu. Quan passava per allí pensava que allò un dia cediria. i em vaig equivocar, eren les dues de la matinada quan va cedir. Vaig sentir el terrabastall des de casa. També vaig tenir la idea que el pèndol del Tibidabo petaria un dia o un altre. I va cedir, amb dues víctimes mortals, crec. Més que esllavissada el que crec que va ocasionar la fallida va ser la dilatació i encongimenmt dels materials, tant de l'estructura de la base com del subsòl que el voltava. En tot cas el fonament de la torre es veia dèbil. Damunt l'actual mirador de la Font Groga bona part de la muntanya es va esllavissar aterrant totalment una caseta abandonada que hi havia poc per sobre la carretera de l'Arrabassada. Crec que haver fet una gran poda de l'arbrat va ser-ne el desncadenant. I això em va fer ser conscient dels perills de la muntanya del Tibidabo. La muntanya russa està feta amb força encert, per protegir tota l'estructura en cas d'una petita esllavissada. O almenys a mi no se m'ocorriria un traçat alternatiu millor. Però, amb tot, no les tinc totes. L'ajuntament ha donat l'ordre a vegades d'aterrar una mina/galeria d'aigua com per treure's problemes de sobre. Però a lo millor no s'ha aterrat totalment, només als resgistres o pous verticals que servien per a començar diversos traçats horitzonatls, o gairebé, que després s'anaven conjuminant per acabar essent un traçat continuu força llarg. Algunes mines encara no estàn reforçades amb obra i són simples excavacions en galeria del subsòl. És normal que hi hagi esfondraments amb els segles en alguns trams. Quan es feien mines i pous per a abastir-se d'aigua, un perill molt gran eren els pous morts, que contaminaven amb les bacteries de la mesquida o merda humana les aigües de boca. Per això es va fer el nou clavegueram. Però l'ajuntament va encongir molt les dimensions que en Garcia Faria havia proposat, i anys després ja s'ho han trobat. I ara que les clavegueres en principi no contaminen el subsòl, ara ja no hi ha gairebé ningú que begui aigua de pou a la ciutat. I las deus subterrànies es perden per obres que les estronquen. De tota la vida que sento a dir que "ara" es farà una llei de mines d'aigua, però mai arriba. Les tècniques de construcció moderna diuen que asseguren la integritat de les cases veïnes a una gran rasa, però jo he vist formar-s'hi esquerdes importants. Em sembla que les grans rases s'haurien d'anar fent per trams i anar-los assegurant, malgrat que això comporti molt de temps. Crec que és el que han fet a la Sagrada Família. Allí un perill afegit és el tremolor que el tràfic de vehicles pesants transmet a tot l'edifici i que és més palès als medallons de les cúspides. Els han hagut de fer de silicona perquè no s'esquerdessin.