lunes, 7 de noviembre de 2011

FERROCARRILS DE LA GENERALITAT

Alguna cosa podria millorar-se pel que fa a seguretat a l'andana de ponent de l'estació del Peu del Funicular. El tram de més cap el SE és molt estret: 60 cm. Quan està mullat, sembla que hagi de relliscar. I no hi ha ara cap barana a la part del mur, com hi havia hagut abans. La solució simple seria no posar-se al primer vagó, si voleu baixar en aquesta estació venint de Sant Cugat, per exemple. Però hi ha una dificultat afegida quan pugeu al tren acompanyats de la bici. El revisor us pot fer baixar del vagó del mig i fer-vos anar al del davant, on hi ha un espai especial per a les bicicletes. 60 cm no és una amplada gaire agradable per a caminar amb la bic al costat, entre un mur inclinat i el buit del fossar de les vies, i ni tan sols per estar-se quiet quan el tren avança i provoca força corrent d'aire. És curiós com el Sr. Lluís Recoder i Miralles, aleshores batlle de Sant Cugat i després Conseller de la Generalitat, em va cridar l'atenció un cop per estar jo sobre una vorera de 1,20 m a Sant Cugat i anant jo sobre la bici, molt a poc poc. Ho feia per estalviar-me una volta de 400 m i per no passar a contradirecció un tram de carrer d'uns 20 m. I perquè, anant a peu al costat de la bici, aleshores ell, qui no havia previst jo que fos allí en uns moments, no hagués pogut passar al costat meu. Ara em pregunto que si 120 cm són massa pocs per a estar-hi amb la bici, perquè 60 cm són suficients.
Deixant aquest assumpte a part, també és curiós com algun empleat de les oficines d'atenció al públic amaga i se n'enfot dels alemnys 3 morts que hi hagut a aquesta estació del Peu del Funicular al darrer terç del segle XX. I poca cosa han fet per a apariar-ho, almenys al meu entendre. En canvi, per exemple, pel que fa a l'estació de Sant Gervasi, degut a una queixa de Frau Gerda al consolat alemany, perquè ella en un descuit va ficar la cama entre el voral de l'andana i el tren, i es va fer una mica de mal a la cama, sí que varen actuar.
Quan el tren circulava a l'aire lliure pel carrer de Balmes hi havia força accidents mortals. Una veïna, filla de militar, cre que varen ser els estudiants qui varen pressionar més perquè la línia quedés soterrada. Ho feien per evitar aquells accidents. I ho feien construint barricades a les vies com a protesta.
La companyia que ara és de la Generalitat va començar essent privada. El principal impulsor en va ser en Pearson. I el personatge més influent per a la seva "nacionalització" va ser en Winston Churchill. Primer perquè va facilitar que els alemanys ensorressin el vaixell on viatjava en Pearson. Ho va fer perquè desitjava que els Estats Units entressin al conflicte de la primera guerra mundial. I l'ensorrament del Lousiana en va ser el detonant.  I, després, perquè va voler fer un regal a en Franco o als seus amics, com a agraïment per no haver col·laborat massa amb en Hitler.
Potser sigui veritat que hi hagi diables que viuen en algunes zones i fan que hi hagi accidents i certa violència. Entre el Peu del Funicular i Sarrià hi va haver un famós accident el Dijous Sant de 1925. Alguns ho titllaren de complot. Els problemes varen començar al túnel entre el Baixador i el Peu del Funicular, o encara abans, a l'estació de Les Planes. Uns cables del convoi que es va estavellar al final per excés de velocitat sota el pont de la Bonanova treien fum, i els passatgers, alarmats, avisaven el conductor. Però en Joan Martínez es va captenir de la manera més irresponsable possible. La manca d'escomessa elèctrica va fer aturar aquell tren, i un altre que va estar a punt d'embestir-lo pel darrera i que venia de Terrassa, i també un altre que venia de Sarrià en sentit contrari. Aquest darrer va recullir alguns passatgers que no volgueren seguir guiats pel conductor irresponsable. D'altres es varen salvar per anar saltant per les portes obertes, al tram sota el carrer d'Anglí. En total hi va haver 25 morts i un centener de ferits.
Fa poc he descobert la manera d'entrar a les andanes amb la bici. No es tracta de deixar de pagar, sinó de pagar i poder accedir a l'andana. Normalment, si vaig amb la bici, les portes transparents que barren el pas a l'andana no s'obren després d'haver validat el bitllet, i cal esperar algun revisor o demanar que les obrin prement el botó de comunicació d'emergència i exposant-los la situació. La manera de fer que s'obrin les portes després d'haver validat el bitllet és posar la bicicleta totalment vertical, per deixar tancar les portes del darrere i deixar espai de seguretat respecte a les del davant. Però, no s'hi val a posar la bici només amb la roda del davant amunt. Cal que estigui del tot vertical, i ben a prop del cos. Llàstima que no hi hagi cap rètol que ho expliqui això.
Una qüestió de la que no estic massa segur és la del bromur d'etilè. Em sembla que els vagons fan la mateixa pudor de desinfectant ara que abans de la prohibició, però no ho puc assegurar. Aquest desinfectant l'empraven com a raticida. Jo l'emprava com a herbicida. Però ara no el puc comprar perquè diuen que està prohibit, ja que afecta la capa d'ozò. El que no acabo d'entendre del tot és com és que afecta la capa d'ozò si jo l'avio cap el subsòl de l'hort (sota una capa de plàstic d'una peça) i no quan els dels ferrocarrils l'escampen per les estacions.

No hay comentarios:

Publicar un comentario