MANUALS D'INSTRUCCIONS

Si no fos perquè un senyor de Brasil m'assegurava que allí els manuals d'instruccions s'entenen perfectament, mentre que a Europa no, creuria que jo sóc definitivament estúpid. El pare Pujiula, jesuïta fundador de l'extint Institut Biològic de Sarrià,  assegurava que, el primer cop que llegeixes un protocol o llibret d'instruccions, penses que el ruc ets tú; el segon cop, ja dubtes de qui és el ruc; i, si ho llegeixes tres cops i no ho entens, cal concloure que el ruc era qui ho escrigué. No sé si és que és il·legal posar en català el text dels manuals dels aparells que comprem a Catalunya, que ja em costa de creure, però si fos il·legal, el "cristiano" tampoc s'entén. Per començar a fer boca, per exemple, llegeixes al començament d'unes instruccions: "Antes de empezar a usar este aparato, usted debe destruirlo". I es queden tan amples. Si hem de començar així, més val plegar i tirar ple dret destruint el manual. Em sembla que, amb l'atur que hi ha, trobarien molta gent que per molt pocs calers els farien una revisió de les traduccions. O si no n'estan segurs, almenys que posin en negreta tot el text original, en l'idioma que estigui. I de què serveixen tots els buròcrates que els donen els permisos industrials? Seran com els senadors del Senat que no són capaços ni de corregir els errors ortogràfics dels textos elaborats perls diputats de les Corts. Em pregunto també com la senyora Ana Pastor, ministra de Sanitat, tirava pel dret i publicava al BOE decrets plens de faltes d'ortografia i ningú amb autoritat va ser capaç d'esmenar-los. Un altre tema similar és també el dels prospectes dels medicaments. Sembla que hi estigui prohibit escriure-hi la fórmula química, desenvolupada, del principi actiu prinicipal. I alguns semblen escrits per a subnormals: "Este prospecto sirve para que usted lo lea y lo guarde para saber para qué sirve y cómo tiene que tomar este medicamento". I així van tirant de veta, i al final encara no te n'has enterat ni de qué conté ni de com cal prendre'l. I dubto que els llibres de text que els professors han de fer servir per ensenyar els cursos de batxillerat o ensenyament secundari siguin gaire complets. L'ensenyament espanyol ocupa uns dels darrers llocs en el rànking europeu, però que a ningú se li ocorri criticar els llibres de text, per exemple, ni res concret, que la maquinària demagògica se li girarà en contra. JV Foix em deia que el nivell cultural d'un país era molt fàcil d'esbrinar. Simplement, era inversament proporcional al nombre de faltes d'ortografia escrites en el passaport. Els anlgesos solen criticar l'estil decimonònim amb frases llargues que alguns a Espanya fan servir per escriure. Però en el món dels lletrats ja ni ells se salven. Allí i aquí s'escriu perquè ningú entengui res.