En concret, la passa de refredat del novembre de 2013 feia rajar el nas, donava una mica de mal de cap i de mareig i, al final, tos seca. Crec que el millor en aquest cas seria infusió d' Hisop (per fer parar l'aigua del nas) amb molt d'extracte de Malta (=melaza de cebada y maíz). I, per quan hi hagi la tos seca: decocció de mitja hora del líquen del pi negre (o del pi roig d'alta muntanya) Evernia prunastri. Jo l'he acompanyada amb rel de malví (una cullerada de cada per mig litre d'aigua) i algunes espècies (cardamom, canyella, clau, gingebre, vainilla, matafaluga). Jo no tenia Hisop, i el que es pot comprar a Barcelona sol estar ja molt passadet. Però, com que d'altres vegades m'ha anat molt bé el fresc que he comprat o collit al Pirineu, dedueixo que hauria anat bé aquesta vegada també. En tot cas, l'extracte de Malta sí que m'ha anat molt bé per fer parar l'aigua del nas i per llevar-me una mica el fred.
Evernia prunastri (líquen de les branques de pi roig i pi negre d'alta muntanya)
Cada passa de refredat o de grip és diferent. Al començar el 2014 vaig patir un altre episodi. El remei anterior feia poca cosa. Aquest cop, la tos molt seca no se n'anava. En canvi, amb infusió de Poliol de Roca (Satureja fruticosa) o Poliol de Riu (Mentha pulegium) -que va una mica menys bé- i Te de Roca (Jasonia glutinosa), la tos va desaparèixer. De Te de Roca se n'ha de posar poquet, que si no pot fer mal al fetge. No ha de bullir. Així que l'aigua arrenca el bull, s'hi tiren les hebres i s'apaga el foc.
A l'abril del 2014 hi ha hagut una passa de pulmonia que donava més o menys febre, sinusitis (mucositat anbundant amb sang), tos seca molt forta, i molt d'esgotament (mental i físic). Els altres remeis aquí em varen fallar. D'entre els que vaig prendre, em semblen els millors els següents: cortisona (prednisona alonga 10 mg), levofloxacino (dosis tolerada), xarop pazbronquial - del qual en sóc l'inventor- (pel matí, dosis reduïda), nolotil begut (per poder dormir 3 hores a les nits), truita petiteta per sopar (per reforçar l'efecte del nolotil), oli essencial de niauli (3 gotetes a l'avant- sobre la zona de les venes), kalium chloratum (sal de Schessler D6), resina d'avet (presa, unes gotetes). I, sobre tot, cataplasmes de farina de llinosa i de fenogrec (Manantial de Salut), i cataplasmes de part carnosa blanca de l'Atzavara (Agave americana) fregida una mitja hora en una cassola amb oli d'oliva. Els cataplasmes es poden aplicar arreu de la caixa toràcia; però, per començar, és millor fer-ho a les zones que sonin més plenes (percussió de dos dits creuats sobre un dit de l'altra ma recolzada al tòrax). Per evitar el mareig de l'esgotament va bé la gelea reial (en dosis deu vegades més fortes de les que recomanen a les botigues) i el xarop d'Agave. També, i en especial contra l'esgotament produit pel levofloxacino als qui patim de sensibilitat química múltiple per un defecte de la fosfat-deshidrogenasa, va molt bé la ribosa. Contra la sinusitis: raigs d'aigua de mar preparada (Rhinomer 2), i untar-se el front amb salsa de mostassa. A més, per evitar el degoteig de sang pel nas, va bé, crec, prendre gingebre cuit una mitja hora (afegit en pols, a les verdures). Contra el cruiximent a l'esquena (potser degut a inflamació dels ronyons) va bé aplicar compreses calentes de Plantatge (Plantago major) i Melilot a la zona lumbar i al baix ventre o allà on es noti més dolor. Dels inhaladors broncodilatadors no n'estic gaire satisfet, però el metge assegurava que era obligat fer inhalacions dobles amb Foster dos cops al dia. No estic segur del tot, però a la meva mucositat m'hi ha semblat veure Moraxella catharralis, Campylobacter sputorum, Staphylococcus aureus, Streptococcus betahemolyticius, Klebsiella meningitidis. I m'ha semblat que alguns glòbuls rojos eren knizòcits (potser per l'efecte anemitzant dels antibiòtics: diacetil-medicamicina, levofloxacino). En cas d'infecció greu, la dosi d'antibiòtics és difícil de calibrar.
A l'abril del 2014 hi ha hagut una passa de pulmonia que donava més o menys febre, sinusitis (mucositat anbundant amb sang), tos seca molt forta, i molt d'esgotament (mental i físic). Els altres remeis aquí em varen fallar. D'entre els que vaig prendre, em semblen els millors els següents: cortisona (prednisona alonga 10 mg), levofloxacino (dosis tolerada), xarop pazbronquial - del qual en sóc l'inventor- (pel matí, dosis reduïda), nolotil begut (per poder dormir 3 hores a les nits), truita petiteta per sopar (per reforçar l'efecte del nolotil), oli essencial de niauli (3 gotetes a l'avant- sobre la zona de les venes), kalium chloratum (sal de Schessler D6), resina d'avet (presa, unes gotetes). I, sobre tot, cataplasmes de farina de llinosa i de fenogrec (Manantial de Salut), i cataplasmes de part carnosa blanca de l'Atzavara (Agave americana) fregida una mitja hora en una cassola amb oli d'oliva. Els cataplasmes es poden aplicar arreu de la caixa toràcia; però, per començar, és millor fer-ho a les zones que sonin més plenes (percussió de dos dits creuats sobre un dit de l'altra ma recolzada al tòrax). Per evitar el mareig de l'esgotament va bé la gelea reial (en dosis deu vegades més fortes de les que recomanen a les botigues) i el xarop d'Agave. També, i en especial contra l'esgotament produit pel levofloxacino als qui patim de sensibilitat química múltiple per un defecte de la fosfat-deshidrogenasa, va molt bé la ribosa. Contra la sinusitis: raigs d'aigua de mar preparada (Rhinomer 2), i untar-se el front amb salsa de mostassa. A més, per evitar el degoteig de sang pel nas, va bé, crec, prendre gingebre cuit una mitja hora (afegit en pols, a les verdures). Contra el cruiximent a l'esquena (potser degut a inflamació dels ronyons) va bé aplicar compreses calentes de Plantatge (Plantago major) i Melilot a la zona lumbar i al baix ventre o allà on es noti més dolor. Dels inhaladors broncodilatadors no n'estic gaire satisfet, però el metge assegurava que era obligat fer inhalacions dobles amb Foster dos cops al dia. No estic segur del tot, però a la meva mucositat m'hi ha semblat veure Moraxella catharralis, Campylobacter sputorum, Staphylococcus aureus, Streptococcus betahemolyticius, Klebsiella meningitidis. I m'ha semblat que alguns glòbuls rojos eren knizòcits (potser per l'efecte anemitzant dels antibiòtics: diacetil-medicamicina, levofloxacino). En cas d'infecció greu, la dosi d'antibiòtics és difícil de calibrar.
Vaig conèixer un biòleg inventor que no hagués tingut cap problema en patentar nous antibiòtics, donada la seva facilitat per a crear-los, si no fos per les quantitats exorbitants que demanen a Sanitat en negre i en blanc per crear la patent. Normalment el metge recomana un temps de prendre antibiòtic que el meu cos no pot resistir, però intento fer-li cas fins quan ja no puc aguantar més. Amb sorpresa i il·lusió vaig recordar que el nom i la composició del xarop contra la bronquitis que vaig dictar a un alumne de Navarra d'ulls grans i verds, a petició seva, existeix i es ven a les farmàcies. És el Pazbronquial, de Cinfa.
A vegades un antibiòtic fort va bé contra les complicacions de la grip, o millor encara si es pren just començar els símptomes, o dintre de la mitja hora després d'haver estat en contacte amb algú que escampa la malaltia. Tècnicament seria possible fer una mena de quarantena si la persona refredada dugués una mascareta nasal tot el dia, de les de cartró blanc, sota d'un buff, i ho toqués tot amb guants (els de nitril ja servirien).
La famosa resistència dels microbis als antibiòtics és més freqüent als hospitals. I potser sigui més deguda als desinfectants de superfícies (terra de les habitacions i passadissos, quiròfans...) que no pas a l'ús reiteratiu d'un mateix antibiòtic (tot i que també es pot donar el cas) per una mateixa persona. La tan repetida frase de que "els qui s'automediquen són els responsables de la resistència als antibiòtics" no em sembla gaire lògica. A PubMed hi ha alguna publicació que atribueix la resitència als antibiòtics a l'ús de desinfectants als hospitals:
Resistència als desinfectants i als antibiòtics als hospitals d'Iran.
Resistència als antibiòtics deguda a l'abús del clorur de benzalconi als hospitals de Malaisia.
No conec ningú que es prengui antibiòtics de motu propio com si fos una macedònia de fruites. En canvi sí que conec casos de morts per sobredosi d'antibiòtics receptades per metges sense escrúpols als mateixos hospitals. I al final donen la culpa a la víctima perquè a casa es prenia antibiòtics sense recepta. I fan creure que la mort ha estat deguda a la resistència als antibiòtics.
De bactèries n'hi ha de Gram positives i de Gram negatives. Les Gram positives són típiques dels pulmons, i les Gram negatives del ventre; però al cap solen cohabitar. Hi ha antibiòtics que ataquen més a les Gram positives, i n'hi ha que ataquen més a les Gram negatives, però també n'hi ha d'espectre molt ampli. Hi ha antibiòtics no sintètics (extrets de fongs microscòpics o de bactèriesmolt especials), i n'hi ha de sintètics i de semisintètics. L'acció dels antibiòtics pot raure en l'atac a l'envoltura gelatinosa de les bactèries (sobretot de les Gram positives), o a la mateixa membrana plasmàtica, o bé en l'atac als ribosomes, o als àcids nucleics. Entre els antibiòtics bacteriostàtics de farmàcia més coneguts hi ha els següents:
A vegades un antibiòtic fort va bé contra les complicacions de la grip, o millor encara si es pren just començar els símptomes, o dintre de la mitja hora després d'haver estat en contacte amb algú que escampa la malaltia. Tècnicament seria possible fer una mena de quarantena si la persona refredada dugués una mascareta nasal tot el dia, de les de cartró blanc, sota d'un buff, i ho toqués tot amb guants (els de nitril ja servirien).
La famosa resistència dels microbis als antibiòtics és més freqüent als hospitals. I potser sigui més deguda als desinfectants de superfícies (terra de les habitacions i passadissos, quiròfans...) que no pas a l'ús reiteratiu d'un mateix antibiòtic (tot i que també es pot donar el cas) per una mateixa persona. La tan repetida frase de que "els qui s'automediquen són els responsables de la resistència als antibiòtics" no em sembla gaire lògica. A PubMed hi ha alguna publicació que atribueix la resitència als antibiòtics a l'ús de desinfectants als hospitals:
Resistència als desinfectants i als antibiòtics als hospitals d'Iran.
Resistència als antibiòtics deguda a l'abús del clorur de benzalconi als hospitals de Malaisia.
No conec ningú que es prengui antibiòtics de motu propio com si fos una macedònia de fruites. En canvi sí que conec casos de morts per sobredosi d'antibiòtics receptades per metges sense escrúpols als mateixos hospitals. I al final donen la culpa a la víctima perquè a casa es prenia antibiòtics sense recepta. I fan creure que la mort ha estat deguda a la resistència als antibiòtics.
De bactèries n'hi ha de Gram positives i de Gram negatives. Les Gram positives són típiques dels pulmons, i les Gram negatives del ventre; però al cap solen cohabitar. Hi ha antibiòtics que ataquen més a les Gram positives, i n'hi ha que ataquen més a les Gram negatives, però també n'hi ha d'espectre molt ampli. Hi ha antibiòtics no sintètics (extrets de fongs microscòpics o de bactèriesmolt especials), i n'hi ha de sintètics i de semisintètics. L'acció dels antibiòtics pot raure en l'atac a l'envoltura gelatinosa de les bactèries (sobretot de les Gram positives), o a la mateixa membrana plasmàtica, o bé en l'atac als ribosomes, o als àcids nucleics. Entre els antibiòtics bacteriostàtics de farmàcia més coneguts hi ha els següents:
AMINOFENOLS. Cloramfenicol (contra meningitis i grip per Gram positius, -usual a l'Africa, prohibit ara a Europa-).
AMINOGLUCÒSIDS. Neomicina (contra Gram negatius de budells, pell, oïdes). Estreptomicina (d'ampli espectre, sobre tot contra Gram positius, contra infeccions pulmonars com tuberculosis, i contra febres de Malta). Gentamicina (contra Gram negatius, endocarditis, amigdalitis).
BETA-LACTÀMICS. Penicil·lines (contra Gram-positius, fins i tot anaerobis). Cefalosporines (ampli espectre). Àcid clavulànic (coadjuvant -una mica cancerigen- de la penicil·lina).
GLUCOPÈPTIDS. Vancomicina (Gram positius, endocarditis, infeccions hospitalàries).
LINCOSAMINES. Clindamicina (Gram positius anaerobis resistents)
MACRÒLIDS. Azitromicina. Claritromicina. Eritromicina. Medicamicina. Tant l'azitromicina com la medicamicina són molt forts i potser caldria no prendre'n més de 3 dies seguits. En general són d'ampli espectre, però més específics contra Gram positius.
NITROMIDAZOLS. Metronidazol (contra anaerobis del cap, budells, cor i també contra protozous com Ameba, Trichomonas, Giardia).
POLIPÈPTIDS. Bacitracina (Gram positius de ferides i mucoses). Polimixina B (Gram negatius).
QUINOLONES. Ciprofloxacino (antibiòtic sintètic contra Gram negatius aerobis). Àcid pipemìdic (Gram negatius urinaris). Levofloxacino (d'ampli espectre: Gram positius de pulmonies / Gram negatius d'infeccions urinàries).
SULFAMIDES. Sulfametoxazol (d'ampli espectre, contra infeccions urinàries i sinusitis) (normalment combinat amb trimetopima). - Totalment contraindicades en immunodeprimits-.
TETRACICLINES. Tetraciclina (contra Gram positius, fins i tot anaerobis). - Retarden el creixement ossi.
TUBERCULOSTÀTICS. Isoniazida. Rifampicina.
A part, quedarien els antivírics (aciclovir, ribavirina...), els antifúngics (clotrimazol, miconazol, ketoconazol, fluconazol, griseofulvina), els antiprotozoaris (cloroquina, metronidazol, eflornitina) i els antihelmíntics (mebendazol, pirantel, prazicuantel).
Una sobredosis d'antibiòtic pot atacar el fetge fins a causar-nos la mort. De fet, l'acció dels antibiòtics és equiparable a la famosa quimioteràpia. L'efecte sobre els ribosomes bacterians o sobre els àcids nucleis no és del tot específic i també efecten els ribosomes i els nuclis de les cèl·lules del fetge. També hi ha antibiòtics que causen al·lèrgies, a vegades suaus, com ara taques a la pell o a la mucosa bucal, o a vegades molt greus, com asma i col·lapse respiratori. I s'ha donat algun cas de desencadenar al·lèrgia permanent (asma/pulmonia esoinofïl·lica).
Abans de provar un medicament nou, el més adient seria prendre'n una dosi mínima per veure si ens fa algun efecte dolent. Un cop assegurat que no, podem començar la dosis normal que allargarem o escurçarem segons la resitència del nostre fetge. La gent gran, quan tenen bronquitis associada a la grip o no, milloren molt amb antibiòtics força forts, si bé a dosi normals i de pocs dies. Diuen que el filòsof Bretrand Russell va anar tirant dels 90 fins els 98 anys a base d'antibiòtics i cortisona. Els qui pateixen de bronquiectasia també solen prendre de manera continuada antibiòtics, però a la llarga, això els pot desnecadenar càncer.
El refredat es manifesta amb mal de cap (meningitis suau no alarmant) i rinitis (quan raja el nas i hi ha estornuts). La grip (o el grip) es manifesta, a més, amb febre, dolor toràcic i cruiximent i debilitat general. La pulmonia es manifesta amb cansament cardíac (al caminar) amb més o menys dolors a la palpació /percusió; i amb sensació d'escalforeta als pulmons, tot i tenir la sensació de fred general. Percutint amb dos dits encavallats el dit de l'altra ma posat sobre la paret toràcia es nota el tòrax que sona a ple a les zones afectades per la pulmonia. Els dolors a vegades es fan insuportables, i a vegades, la pulmonia no fa cap mal. La tuberculosi es nota per una sensació d'escalforeta general (febrícula) i per un esgotament cardíac que et fa esbufegar al caminar. També per una olor com de sang a l'alè.
Com a immunoestimulant és molt coneguda l'Echinacea. Però caldria prendre'n molts dies abanas de notar el seu efecte. També hi ha el calostre de vaca. Es pot conservar congelat o es pot comprar liofilitzat (i desnatat). També hi ha alguns bolets immunoestimulants. Potser el més assequible és el Shii-Take. Es pot comprar tendre o sec. Caldria rentar-lo abans de ficar-lo a bullir (una hora). D'altres bolets immunoestimulants que es poden comprar en pastilles són: Antrodia, Cordyceps, Coriolus, Ganoderma. Per a resitir millor el fred, a part la Camamilla, hi ha una arrel de Mongòlia (Astragalus membranaceus) - caldria bullir-ne una bona cullerada uns 8 minuts- i una arrel de les muntanyes alpines (rara al Pirineu): Rhodiola rosea.
No oblidem que els refredats són deguts, a més de al fred, a virus (i bactèries). L'escalfor i abrigar-se bé pot ser un bon preventiu, però no apropar-se a altres persones refredades també ajuda. Si et toca la rifa, entenc que vulguis compartir una mica els beneficis amb altres, però en el cas del refredat, voler compartir la malaltia em sembla una mica psicòtic. O almenys més psicòtic que prendre all, malgrat les queixes dels qui no toleren la seva olor. L'all també ajuda a combatre el refredat.
Per al refredat de finals de 2018 prenc, i va molt bé, la següent barreja (la xifra és aproximada, i referent al volum):
No oblidem que els refredats són deguts, a més de al fred, a virus (i bactèries). L'escalfor i abrigar-se bé pot ser un bon preventiu, però no apropar-se a altres persones refredades també ajuda. Si et toca la rifa, entenc que vulguis compartir una mica els beneficis amb altres, però en el cas del refredat, voler compartir la malaltia em sembla una mica psicòtic. O almenys més psicòtic que prendre all, malgrat les queixes dels qui no toleren la seva olor. L'all també ajuda a combatre el refredat.
Per al refredat de finals de 2018 prenc, i va molt bé, la següent barreja (la xifra és aproximada, i referent al volum):
AGRIMONIA EUPATORIA
2
ASTRAGALUS
MEMBRANACEUS 2
CHONDRUS CRISPUS 2
COPTIS CHINENSIS 1
ERYTHROXILON KATUABA
2 (afegida quan ha deixat de bullir l'aigua, al cap d'una estona)
EVODIA RUTAECARPA 1/2
FILIPENDULA ULMARIA
2
GLYCHYRRIZA
URALENSIS 1
GUAYACUM OFFICINALE
1
LEONURUS CARDIACA 1
PEUMUS BOLDUS 1
POLYPODIUM CALAHUALA
1
PRIMULA VERIS
(REL) 2
PULMONARIA
OFFICINALIS 2
SALVIA
LAVANDULIFOLIA 1
THYMUS VULGARIS 1
TRIGONELLA
FOENUM-GRAECUM 2
TUSSILAGO FARFARA 1 Per calmar els símptomes compatibles amb la Covid-19 recomanen prendre probiòtics (Lactobacillus reuteri), complements amb Zinc, posar-se oli essencial d'orenga (unes poques gotes al braç), i prendre infusions d'Agrimonia eupatoria. També va bé afegir a aquestes infusions reishi (Ganoderma lucidum) (en pols), i Astragalus membranaceus (en pols). Entre les vitamines són recomaables la vitamina C (500 mg/dia) i la vitamina D. D'entre les medecines, el levofloxacino (250-500 mg/dia) i la prednisona (30 mg), mentre hi hagi febre, o just al començar els símptomes, pot ser una bon tractament. Clar que n'hi ha que opten per la ivermectina (difícil de dosificar adientment). O per la ceftriaxona (una cefalosporina beta-lactàmica), que en algun cas greu ha estat molt exitosa i ha fet que no apareguessin seqüel·les. És curiós que per no contradir el dogma general que estableix que els antibiòtics no fan res contra els virus, si els tasts han detectat el Sars-Cov-2 en una persona i després es cura amb ceftriaxona, donin les proves com a falsos positius.
Per accelerar la convalescència de malalties pulmonars sempre va bé menjar ananàs (pinya americana) madura, papaia i créixens (en amanida); a més d'extracte de Malta i xarop d'Agave.
