El pas per sota la línia Barcelona-La Tour de Querol és per a cotxes i vianants, que passen amb força comoditat per sota (per l'asfalt o per les voreres, respectivament).
En canvi, a la línia Barcelona-Port-Bou, els passos a nivell tot i que semblen més acollidors, a la realitat, són terrorífics. Hi han mort unes 165 persones creuant-lo. El temps d'espera, recentment, s'ha escurçat una mica. Fa uns anys, era d'uns 5 minuts. I, és clar, la gent s'impacientaven i creuaven amb la barrera abaixada. Era desesperant veure algun iaio que, a mig creuar el pas a nivell, es quedava aturat per rascar-se l'esquena una bona estona.
Els veïns han protestat un munt de vegades a nivell municipal. Però, la competència és del ministeri de Foment, d'Espanya. Els veïns demanen que quedi tota la via soterrada. És una obra molt cara. Aquí els polítics, més que posar pals a les rodes, hi posen cadàvers. Perquè volen evitar una solució tècnica mínima i tant fàcil de fer com els túnels que creuen l'altra línia. Ho boicotegen amb l'amenaça de la persecució judicial. Perquè només és legal allò que Foment autoritza. Tècnicament, seria tan fàcil fer els túnels que jo mateix els podria fer (almenys per a vianants). D'altra banda tenen diners com per perdonar deutes nacionals a Argentina i a Cuba d'uns 4000 milions d'euros en total. O poden dedicar-los a projectes molt menys urgents.
Una solució aquí seria avisar, com fan alguns semàfors, dels segons que faltessin perquè el tren passés per la via sobre el pas a nivell. Però l'avís podria fallar. Algunes vegades fallen.
Una altra solució, de caire més penitenciari, seria posar una barrera mòbil infranquejable només quan estigués tancada.
Una altra solució seria dotar el pas a nivell d'un pas elevat. Aquí podria passar com a Castelldefels, on alguns, per estalviar-se temps, creuessin per la via enlloc de pujar escales o rampes.
¡Tants rètols anunciant els morts a les carreteres en panells lluminosos arreu de Catalunya, i no en posen cap en aquests passos a nivells tant amablement truculents!
