INCENDIS: AFECTACIÓ A LA SALUT

No és difícil imaginar que si els periodistes espanyols han amagat que Nôtre Dame es va cremar per una cigarreta mal apagada, els de l'empresa de reciclatge de dissolvents a Montornés del Vallès amaguin també que un descuit d'un fumador hagi estat la causa de l'incendi ara a mitjans de desembre de 2019. Com passa amb el mar, sempre hi ha qui tot ho veu positiu i net. Però la realitat per a altres és força diferent. Fins i tot a les formigues passa que hi ha individus  insensibles o insensats i altres més responsables que renyen els qui han comès imprudències, com ara introduir productes potencialment tòxics al cau. La pudor de l'incendi se sentia des de Molins de Rei, Montgat, Alella, i Vallromanes, per exemple. Però hi ha persones que no senten olors o fan veure que no les senten, com a bons venedors que són. Jo vaig anar a la muntanya dos dies, per Santa Creu de l'Olorde i per Vallromanes, i encara no sé ben bé com recuperar-me de la sensació de cremor als pulmons, mal de cap i sinusitis. Un dia em va anar bé molta escalfor aplicada amb l'esterilla elèctrica i prendre àcid nicotínic. I l'altre dia això ja no va fer gairebé res, com tampoc l'hexafosfoinostol amb una mica de cortisona, o la vitamina E. Suposo que el remei seria respirar oxigen humidificat. O no haver sortit de casa. Finalment, sembla que prendre oli on s'ha sofregit suaument i lleugera all talladet i branques (tige si fulles) de romaní, almenys hagi llevat la sensació d'estar encara impregnat de fum al coll i als pulmons. En teoria hauria d'anar bé la deocció de fruits de Ligustrum lucidum (10 g / bol) i prendre també bitatrat de colina (1 g/dia).   
Derpin (DITECSA) ha estat una empresa currulla d'irregularitats. Potser molt més que d'altres.
Molts bombers de Catalunya deuen haver sentit a parlar d'en "voltios", és a dir, en Barrière. Va ajudar a apagar un incendi radioactiu a Vandellós i va agafar arrel d'això una leucèmia. Deia que se l'havia curada menjant molt de llar de porc. Però, tal com havia pronosticat ell mateix, va morir al cap d'uns anys d'un infart de cor en tornant de la Boqueria de comprar menjar per als seus animals exòtics. I això que el colesterol el tenia baix.  Ara l'haurien tractat de la leucèmia segurament amb anticossos monoclonals. 

CORRENTS MARINS ALS ESPIGONS

Un cop acabada la temporada d'estiu per als socorristes, és quan poden aparèixer els corrents costaneres més forts. Poden formar remolins forts a la vora els espigons. Quan el mar està regirat, i a l'anar canviant la temperatura de l'aigua i de l'aire, es forma un corrent des de mar endins fins cap al mig de la platja gran, que després es desvia en dues rames, ja no perpendiculars sinó paralel·les a la línia de costa. Quan una rama d'aquestes troba un espigó, aleshores es desvia i va ja mar endins, en sentit perpendicular a la línia de costa, i en paral·lel a la línia de l'espigó. Els banyistes que tot l'estiu trobaven la zona segura ara, de sobte, en alguna ocasió, poden tenir ensurts grans, i més quan els socorristes no hi són per a advertir-los, ni cap bandera oneja indicant perill o seguretat.
En el cas de la foto, l'aigua al costat de l'espigó a penes cobreix més enllà de la cintura. Amb tot, si el mar està regirat, quan alguns banyistes volen tornar cap a la platja, passen una molt mala estona, perquè es veu que el corrent pot ser molt fort i els arrossega mar endins. En aquests casos, és millor ja no apropar-se gens als espigons perpendiculars a la línia de costa.
Aquest espigó es troba davant del poblat ibèric de Vilanova i la Geltrú. El que passa allí m'ho ha explicat una amiga que precismanet és una molt bona nedadora. I se les va veure morades per recular cap a la platja.
En teoria, hauríem de deixar-nos dur mar endins fins que el corrent afluixi, i, aleshores, nedar en paral·lel a la costa fins a trobar el corrent que ens hi dugui. Una altra solució és, si duiem aletes, anar nedant amb paciència fins a poder vèncer el corrent. 

BARCELONA NETA DE CORNISES DE BALCONS

Els camions de Barcelona Neta estan sobredimensionats per als carrers antics. Fa cosa de dos mesos un d'ells havia de passar entre la cornisa del balcó del primer pis del número 128 del carrer Major de Sarrià i un camió de les obres d'enfront. Alguns vianants miraven alarmats al conductor del camió perquè no continués, però l'ajudant, uniformat, li va continuar fent senyals que continués endavant. Això, amb el resultat que va quedar el camió encallat amb la cornisa del balcó durant uns cinc minuts. La solució va ser seguir endavant i carregar-se la cornisa. Com que l'ajuntament, responsable de les obres en aquest cas, és sempre irresponsable, suposo que posaran una multa al propiertari per manca de manteniment de la façana, com ha pàssat al carrer de Sant Pere Més Baix, per exmeple. Això, enlloc de fer-se càrrec de la reparació.  Hi ha unes quantes cornises fetes malbé pels camions de la Barcelona Neta.