Als hospitals i als grans centres esportius sol haver-hi lavabos adapats per a persones amb mobilitat reduïda (en cadires de rodes) i també plataformes per a canviar els volquers dels nens petits. Al costat de la tassa del wàter (adaptat a minusválids) hi ha una barra que pot caler estirar cap enfora per a poder-la posar horitzontal.
Fa molts anys hi havia lavabos públics a les places principals. Ara crec que l'ajuntament de Barcelona confia més en el serveis dels bars per a atendre els vianants (vegi's web al final). L'ajuntament posa aquest assumpte en mans de la societat civil. L'esperit socialista, doncs, va minvant i augmenta l'externalització i lliberalització.
http://tasalocales.wordpress.com/2012/10/17/los-bares-de-barcelona-con-terraza-deberan-hacer-obras-para-adecuar-sus-lavabos/
Qui hagi sentit la urgència d'orinar mentre va caminant per la ciutat haurà patit una mena de tortura. I especialment quan no coneix ningú pels voltants. Ja sé que hi havia grans rics àrabs que a la clínica del Dr. Barraquer no sabien que no era correcte defecar en un racó de l'habitació. I ja sé que hi ha qui aprofita per orinar en qualsevol paret una mica a l'ombra o entre contenidors de deixalles. Un raconet entre les males herbes d'un descampat pot ser, si no et veu cap "autoritat", un alleujament molt d'agrair. El que no sé és si encara pels voltants de la Plaça Reial alguns inquilins llencen el contingut dels orinals pel balcó. Crec que al barri de la Ribera va ser una parenta de ma mare (la tia Paz Bellido) qui, a primers de segle XX, va promocionar que s'hi posessin lavabos als pisos, i escales, no de gat sinó d'obra, per pujar-hi. Però fins no fa massa alguns sagals que rondaven pel barri preguntaven, quan anaven a casa d'algú altre, on era la paret de pixar.
Hi ha algú que dins el cinema, per no aixecar-se, orina dins l'ampolla de beguda que acaba de buidar per la boca. I no és pas mala idea, des del meu punt de vista, tenir una ampolla de coll ample, d'aquestes que serveixen per a fer barreges de proteïnes o còcktails, per exemple, a punt per una urgència. Anant carregat, o amb la bicicleta, esperant el tren hores i hores, pot arribar la urgència. No deu ser legal, però almenys és el menys nociu per a la higiene dels voltants de l'andana.
Els puritans extrems arriben a prohibir orinar al mar mentre es neda.
http://andaluciainformacion.es/huelva/237015/750-euros-al-que-pillen-meando-en-el-mar-de-las-playas-de-lepe/
Deuen estar molt ocupats els inspectors sanitaris si volen dur a terme una inspecció a fons. No veig massa diferència entre orinar al WC de casa, que avia al final cap el mar el seu contingut, o orinar directament dins l'aigua del mar. Una altra cosa seria orinar des de dalt del trampolí enlloc de a dins l'aigua de la piscina. Però les dues coses no tenen gaire excusa quan molt a la vora les piscines solen haver-hi lavabos.
Ja fa alguns anys que la majoria de propietaris de gossos recullen les deposicions dels gossos a les voreres, amb ajuda d'una bossa de plàstic. Les àrees per a defecar-hi els gossos han tingut poc èxit degut a que, quan hi van, solen agafar fongs a les potes.
És molt pesat netejar els pipins i les caques dels gossos habituats a fer les necessitats a les terrasses, i després a les voreres. Però, en tot cas, netejant-ho amb aigua i desinfectant (per exemple de la casa Codina, que es compra a Químics Dalmau del carrer Villarroel) arriba a fer-se net. En canvi, el fums dels cigars, que fumen alguns puritants que tenen fòbia als pipins dels gossos, embruta els meus pulmons. I qui els neteja els meus pulmons? A mi em costa molts més diners els medicaments i l'oxígen per a descontaminar-me del fum del tabac, que no pas netejar la vorera de casa, i això que pipins no n'hi falten, i a vegades caques tampoc.
Crec que els lavabos antics es varen retirar perquè les autoritats religioses deien que eren un niu de pecat. Devien ser les mateixes autoritats religioses que varen fer empresonar una setmana el Sr. Santiveri Piniés per promocionar un estri pecaminós (el que ara en diem dutxa). Hi ha cabines petites molt modernes ara que admeten monedes de 50 cèntims d' euro. Però ben poques.Algunes són propietat de TMB, d'ús exclusiu per als conductors d'autobusos.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/vateres-publicos-diseno-1641575
N'hi ha molt pocs de WC públics a la ciutat de Barcelona.
