Intoxicacions a la llar
La malalia és un estat, normalment reversible, intermedi entre la salut i la mort. Jo crec que no cal un certificat mèdic ni un estudi científic per saber que estem malalts, ni esperar a que els familiars estiguin d'acord en el veredicte. La sensibilitat química múltiple ha estat, fins i tot des del punt de vista mèdic general, motiu d'escarni i ridiculització. Culpabilitzar la víctima és una estratègia d'una noblesa molt dubtosa. Com a víctima cal no fer absolutament cap cas de l'escarni i, potser quan no hi ha més remei, caldrà prendre alguna represàlia esporàdica perquè els agressors es facin una mica la idea que ells tampoc són immunes a tot mal químic. A dalt, l'enllaç du a una publicació en castellà d'un estudi estadístic i del tractament de les intoxicacions més freqüents a les llars.
Algunes coses que em passen o m'han passat a mi les aniré explicant aquí.
Un dia a la nit descobreixo que els llençols han estat rentats amb Wipp/Express (un llevataques estupendo amb olor forta) i suavitzant. No podré dormir fins que canviaré els llençols. L'endemà descobriré que els llençols nous han anat a parar a terra (o al silló ple de pols del passadís) quan ma mare ha refet el llit, i tampoc podré dormir bé per l'olor de la pols. I descobriré que els pulmons s'em tapen al córrer, quan fa pot corria estupendament. A la tercera nit ja sí puc dormir en pau. Els llençols els rento amb la roba meva amb sabó rentavaixelles sense gaire olor. Ho havia fet també amb boles/fruits de Sapindus mukorossi. I últimament hi afegeixo unes gota d'oli essencial de Salvia lavandulifolia ecològic. El quart dia d'aquesta setmana "normal" pateixo de molt mal de cap degut a haver olorat lleixiu molt con centrat al lavabo d'una veina on he hagut d'entrar per pàssar-la a ella d'una cadira de rodes a una altra. El mal de cap i les nàusees han durat 12 hores i han estat incapacitants. Era qüestió d'ajupir-se molt a poc a poc, quan calia ajupir-se, i de no fer pràcticament res. Suposo que si hagués respirat a través de paper de wàter allí, degut al metabisulfit del paper, la intoxicació hagués estat molt menor.
La primera intoxicació química forta que recordo la vaig patir quan estava acabant el circuit corrent per carretera Barcelona-Tibidabo- Cerdanyola - Sant Cugat - Rubí - Papiol - Molins de Rei - Sant Feliu - Barcelona. Crec que eren les dues de la matinada. Devia ser una fàbrica alemanya (BASF) la que deixava anar a aquella hora vapors tòxics. Creia que em moria, no del cansament, sinó de la intoxicació. Tenia taquicàrdia molt forta.
Durant un parell d'anys, o més, a casa netejaven els vidres amb un netejavidres que em feia venir malestar, com asma, ofec, i mal de cap. Curiosament asseguraven que no netejaven els vidres amb netejavidres. I era mentida. Ho feien. Pel netejavidres vaig haver de deixar d'anar al gimnàs Tannous, malgrat que estava enamorat de l'activitat esportiva d'allí. Em sentia perfecte, fins que em vaig tornar sensible al netejavidres, que em feia venir ofec. Havia de sortir de la sala de màquines.
També del gimnàs de Can Caralleu em vaig haver de donar de baixa perquè no volien deixar d'aromatitzar la sala de màquines amb un perfum de mandarina verda, que em feia venir, en aquest cas, nàusees.
Durant molts anys vaig anar pel carrer amb mascareta de carbó actiu. Els primers anys alguns se n'enfotien a base de bé. Els primers que no ho varen fer varen ser els meus amics mormons. Em va sobtar aquell respecte, i em va tranquil·litzar. La gent que propugnen que el trasport públic és la solució per a que no hi hagi tanta contaminació deuen tenir un grau de mala llet superior al meu. Els vahicles a gasoil com ara molts autobusos d'alhesores contaminen moltíssim. Als Estats Units no n'hi ha de vehicles a gasoil. I la gasolina és d'una qualitat molt superior a la europea. I els filtres / catalitzadors molt efectius. Aquí conec un senyor que va rebre una gran multa, i pena de presó, per fabricar catalitzadors més eficaços que els homologats. Segons m'han dit, als Estats Unitys, la contaminació es nota molt poc, malgrat haver-hi molts cotxes.
Jo havia d'aturar-me a mig carrer major per la intoxicació desl autobusos o taxis amb gasoil que pujaven pel tram estret (ara zona de vianants). Alguna veïna se n'enfotia de mi quan em veia arrepenjat a la pret esbufegant.
A la falcultat de farmàcia de la UB vaig assitir al principi d'un curset de bioquímica aplicada. No vaig poder acabar-lo perquè els vapors dels dissolvents em feien venir mareig, mal de cap, entorpiment mental i fins em feien perdre la visió. La campana extractora de gasos estava plena de llibres. Això vol dir l'ús que en feien. A més, el bar on es fumava tenia les portes obertes i la biblioteca tenia unes portes que deixaven molt d'espai sense tancar.
A la UAB les campanes extractores funcionaven i les feien funcionar, almenys a la facultat de medecina. Allí el problema era a la facultat de ciències de l'educació, amb els alumnes. Alguns es posaven a fumar dins l'aula quan el professor encara no havia arribat o acabava de marxar. Molts fumaven darrera la portas (oberta) de l'aula abans no arribava el professor. Vaig perdre una convocatòria d'examen per haver ensenyat als meus alumnes la biblioteca de la facultat de química a la UB. Als passadissos abans d'arribar-hi l'aire estava molt viciat de fum de tabac. Vaig poder fer la visita ràpida, però em vaig posar malalt una setmana. No vaig poder acudir a l'examen a la UAB.
Alguns remeis que escursen el temps de recuperació, un cop ja no hem pogut evitar el desencadenant, són:
- hexafosfoinositol (1.5 g) (MyProtein-UK) diluït en suc de fruits, amb abstinència de qualsevol cosa que dugui Calci durant unes hores després o abans.
- vitamina E (dosis massiva de 2 g)
- cortisona (dexametasona 10 mg)
- Oxígen (humidificat, amb mascareta)
- alcohol alcamforat (al pit) (amb càmfora natural: Herboristeria Llobet)
- calostre (MyProetin-UK)
- Astragalus membranaceus (infusió d'1 g)
Però el millor remei és la prevenció evitant exposar-se a tòxics químics.
