- els antics, amb un pendent o rampa suau des de la paret de la casa al carrer d'aproximadament un metre o més en sentit longitudinal, i ressalt ínfim vora la calçada;
- el modern clàssic, amb un bisell amb pendent vora el carrer de 40 centímetres (o fins a 120 cm) en sentit transversal;
- el modern ultra curt, d'un bisell en pendent fort o rampa de 15 centímetres entre el nivell de la vorera i el de la calçada del carrer, en sentit transversal.
El primer, l'antic, com dona a entendre la meva denominació, és el que existia fa anys. Els altres dos varen ser propugnats per l'ordenança del 1999 ORDENANÇA DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I DE VEHICLES (27 novembre 1998), publicada al BOP el 15 de gener de 1999.
Cal agrair sobre tot a l'Stephen Hawking que en general les cantonades de passos de vianants estiguin adaptades a les cadires de rodes. I potser els altres guals ultra curts hagin estat dissenyats pensant en els minusvàlids que no necessiten pujar o baixar de la vorera.
Les rampes dels passos de vianants en general són d'uns 60 centímetres. Un petit defecte a vegades dificulta el pas de les cadires de rodes, i és un ressalt minúsul al voral de l'asfalt, després de la rigola (franja de rajoles blanques horitzontals). Als trams on la vorera de panots (rajoles grises de 20 x 20 cm, de ciment amb dibuixos) és estreta, com ara de 50 cm, l'ajuntament, a vegades, ha optat per fer-hi un gual del tipus antic, amb panots,amb la vorada de granit al mateix nivell que la rigola. Però, si el gradient transversal no queda compensat per un gradient longitudinal molt suau, aleshores la cosa sembla un perill tant per a les cadires de rodes com per a les persones que van a peu i caminen amb dificultat o per als cotxest de nens petits. Crec que en teoria el pendent transversal de la vorera ha de facilitar que l'aigua vagi a parar a la calçada, amb un pendent entre 0.5% i 2.5 %. Quan la vorera és estreta, almenys per a les cadires de rodes, sembla millor el gual ultra-modern, amb rampa de 10 centímetres just al cantell. Però com que el granit és llis, s'hi veuen no només persones grans sinó també de joves caient-hi. Jo proposo que en aquests casos, que jo reduiria a ben poques ocasions, la breu rampa, enlloc de ser llisa, estigui buixardada, abans de ser flamejada, cas de ser de granit (veieu tractaments finals de la superfície de la pedra). També és una bona solució abans d'instal·lar les peces de la vorada treactar-les amb resina anti-lliscant. Per exemple, de la marca Tecnol. Això a part, potser estaria bé seguir la normativa del 1999 al peu de la lletra i rebaixar la plataforma de la vorera fins a una altura (plinto) de 10 cm sobre la calçada. D'aquesta manera el bisell de la vorada no seria tant inclinat o perillós. Normalment el plinto és d'uns 14-16 cm. Això si és que el plinto es calcula tenint en compte la diferència de cota (transversal) entre el nivell dels panots més propers a la calçada i el nivell més elevat de les peces de la rigola, o sigui, la línia més propera a l'asfalt. Clar que també es podria interpretar el plinto com simplement la diferència de nivell entre la part més propera de les rigoles a les peces de la vorada i la part més propera dels panots a les mateixes peces de la vorada. A les peces de vorada en les que m'he fixat no hi ha uniformitat absoluta. Unes tenen petites ondulacions longitudinals. Les altres semblen molt buixardades. Però la majoria són massa llises com per evitar relliscar a qui les trepitgi. No sé pas com s'ha de fer a l'hora de encarregar-les perquè siguin peces bones, ben treballades (al foc). En tot cas, el manteniment del gual en teoria no corre a càrrec de l'ajuntament sinó del propietari de l'edifici corresponent o dels usuaris propietaris més propers.
Algunes peces de ciment tenen ondulacions transversals. Per exemple, als vorals a Sant Cugat del Vallès. (Vegi's la darrera imatge al final de tot). O a la illa central de la plaça de la Creu de Pedralbes.
També està bé que no es pinti pas ni de groc ni de cap color les peces del voral, perquè la pintura sol relliscar. Cal pintar amb una ratlla (groga) intermintent l'asfalt de la vora, això sí. Hi ha pintures anti--liscant, però triguen massa a secar-se, i si la zona és molt transitada pot causar molèsties, si no es tapa amb planxes de ferro o fusta. Trobo a faltar les ratlles indicadores de gual a la calçada en algun punt, com ara davant l'entrada de l'església de Sant Ot. Allí, unes petites ratlles pintades a l'asfalt indicant pas per a cadires de rodes, resultarien molt útils.
En resum, per un cantó, a les cantonades i passos de vianants, hi ha hagut una millora per a facilitar el pas, tot i que no sempre el pendent és el permès, sinó que és molt més acusat; mentre que a les voreres amb guals, en general, s'ha empitjorat o posat en perill el pas. Crec que vaig donar la idea jo, i sense voler-ho, de prohibir caminar per sobre les peces de la vorada. Ho feia com un joc en una vorada interior rèplica de l'exterior, a tocar la calçada al carrer Montevideo. Vaig veure com una senyora amb autoritat, potser una diputada, s'enrabiava al veure'm caminar així. Però pels bisells dels guals la normativa permet caminar-hi per sobre o trepitjar-les.
D'una banda s'ha facilitat en alguns trams el pas als que tenen mobilitat reduïda, i de l'altra, s'ha fet guanyar diners als qui encarreguen que les obres es facin amb la pedra només d'una determinada pedrera.
La normativa poques vegades queda ben aplicada. Almenys, entre la plaça de Sarrià i la Ronda de Dalt, potser només hi hagi un gual que segueixi la normativa estàndard. És on abans hi havia l'entrada del ruc Agustí, de l'amo homònim. És del model B-40. Apart aquest i potser algun altre, hi ha desviacions de la normativa. Unes vegades passa que el formigó de sota el gual no arriba als 15 cm de gruix (o 150 Kg/cm quadrat, de resistència). Altres vegades, el model Barcelona-60, Barcelona-40 o Barcelona-20 no s'escau a l'amplada de la vorera (més de 2 m, entre 1.30 i 2 m, i menys de 1.30 m, respectivament). Les altres vegades, el subsòl no ha quedat ben compactat. I les vegades que la normativa del BOP del 15 de gener de 1999 sobre circulació de vianants i vehicles s'aplica bé, resulta que el formigó era massa sec per adherir-se a les peces de granit o no s'ha respectat el temps de repòs perquè quallés el formigó. Però la normativa, feta segurament amb bona voluntat, en temps ja de l'alcalde Joan Clos, crec que s'hauria d'aplicar millor que no pas fins ara, donat el gran grau d'accidentalitat que provoca la seva mala interpretació. També es podria reescrirue perquè els funcionaris municipals ho entenguessin millor. Això no costaria pas massa diners en tinta. De moment, però, en els mateixos documents explicatius que facilita l'ajuntament, es contradiu la normativa vigent, ja que sembla que no calgui fer rebaix quan el plinto sigui de més de 10 cm. I no està clar quina distància a banda i banda del pas dels cotxes s'ha de construir el gual. Uns documents posen que 1 metre, i altres posen que fins a 1 m. I tampoc està clar quina amplada és la del pas dels cotxes, perquè una cosa és l'amplada dels vehicles, que no tots tenen la mateixa, i l'altra és l'amplada de l'obertura que l'obra civil deixa perquè hi passin els cotxes.
(A dalt) Vorera de cruïlla de carrers amb pendents molt suaus. Un carrer és zona 30 i l'altre és zona de prioritat invertida (asfalt vermellós).
(A dalt) Gual suau d'entrada al Parc Nou (ajuntament de Barcelona: Parc de Joan Reventós) a l'estil antic, i contrari a la normativa general vigent si no s'acceptés que l'article 51.3 permet l'autorització de guals de model no oficial quan les característiques de la vorera no permetin el model oficial.
(A dalt) Bisell d'entrada a un cul de sac (zona privada de prioritat invertida)
(A dalt) Pas de vianants que dona a voreres amb cantells sense bisell ni rampa.
(A baix) La mateixa cantonada amb dos passos de vianants: un amb rampa suau i l'altre amb cantell antic no adaptat encara.
(A baix) Vorera amb gual recent (maig 2015) adaptat a la nova normativa, amb pal de senyalització de zona d'aparcament regulat, que dificulta el pas de cotxets de nens petits, tot i estar a més d'1 m del gual.
(A baix) Pas de vianants que dóna a vorera amb cantell clàssic, sense bisell. La peça inclinada no és un bisell, està inclinada per un defecte del subsòl.
(A dalt i a baix) Cantonada adaptada al pas dels autobusos. Abans, el cantell saltava uns 40 cm enlaire al passat-hi l'autobús per sobre. Posteriorment s'ha canviat per una vorera amb dos angles suaus, per protegir els vaiannats dels autobusos. Però alguns opinen que al no ser les peces amb curvatura, els angles algun dia poden fer que rebenti el pneumàtic de l'autobús quan hi topi de cantó.
(A baix) Carrer de prioritat invertida adaptat amb suavitat a la cruïlla amb un de zona 30.
(A baix) Zona de prioritat invertida. Les lloses laterals relliscaven molt i unes 12 persones s'hi varen trencar ossos. Al qui va vessar-hi àcid per fer-les menys relliscoses l'amenaçaren amb presó per danys al mobiliari urbà, tot i haver evitat així més relliscades. També li preguntaren com podrien evitar crítiques per les lloses dels nous carrers de vianants. I varen fer servir la seva proposta: divulgar que la pedra l'havien comprat a Suïssa i era molt especial. (Era mentida, però va colar).
(Abaix) Bisell que, segons alguns veïns, va provocar que una persona s'hi trenqués els dos braços. Al no haver-hi depressió de plataforma fins a 10 cm d'alçada, el bisell de la vorada és massa inclinat i, per alguna raó, molt relliscós.
(A baix) Bisell de pas de vianants, suau, però tant poc ferm que, al trepitjar-lo algú amb força, es mou.
(A baix) Bisell suau però massa potent perquè els baixos dels cotxes no hi rasquin quan són obligats els conductors, per algun tall de les vies principals, a passar-hi com a via alternativa.
Al vial d'accés a la part de baix de la Clínica Corachán (carrer Bohigas) la sortida, cap a llevant, en cotxe s'ha de fer saltant un bisell B-40 (en una vorera de 1.30 m) . En principi és legal, però els baixos dels cotxes hi rasquen. Deu ser que el plinto (altura de la plataforma de la vorera) és massa alt, o que al haver-ho cotxes aparcats en front, cal superar-lo de gairell.
És per haver anat corrent que no puc recordar el nom dels carrers on he vist el cantell del marge de la vorera, o vorada, ben agut. Normalment, les peces allargades de granit estan arrodonides al marge. Abans, l'administració pública pensava més en la seguretat de les persones. Ara es pensa més amb l'estètica. Queden més bufons així, ben tallats i amb la cantonada ben neta i esmolada. Tinc indicis de que això és un perill. Per exemple, per exposar-ne un cas, un rodamón, o pobre de solemnitat, solia passar per davant la meva botiga. Tenia un aspecte d'allò més tronat. S'empastifava els cabells amb la seva mateixa femta. I cridava com un ós quan ensenyava el semaler a l'obrir la bragueta. Ho feia a les cantonades, per exhibicionisme.Em prou feines s'aguantava dempeus. Un pare d'una noia, un dia, a l'avinguda d'en Pearson, es va enrabiar perquè devia creure que el gest obscè insinuava un proper atac sexual envers la seva filla. I amb d'un cop de puny va tirar enrere al rodamón, que va caure sobre el cantell; i allí va quedar mort, desnucat. Després, el pare ho explicava, a mitges, però amb molt d'orgull en una entrevista a TV3.
Hi ha mobles dins les cases o cantonades d'obra (amb rajoles de Piera) o graons (com els de moltes escales de la UAB a Bellaterra) amb cantells massa punxeguts. Tot plegat, potser caldria fer menys coses i més ben fetes. En alguns guals, o en alguna connexió (d'emergència) de carrers, les llosses són tant inclinades que la panxa dels cotxes les ratlla, com ara a la foto de dalt (antiga plaça Borràs).
Alguns particulars han optat per col·locar una planxa d'acer gravada i ben fixada amb caragol a terra, fent de rampa entre la calçada i el cantell de la vorera. Així suavitzen la rampa original, ja sigui pel bé dels vianants, ja per sigui pel bé dels vehicles.
Davant de l'església de Sarrià (Sant Vicenç), hi ha una escalinata marcada amb ratlles blanques perquè la gent no s'hi facin mal. Aquesta senyalització cal agrair-la a la senyora Clos. Però els operaris es devien oblidar de complir totes les ordres de l'alcalde Joan Clos i varen deixar sense senyalitzar la cantonada del Nord de la plataforma superior, com es veu a la foto. I, per cert, sota aquesta plataforma s'hi havien enterrat els nens que morien abans de ser batejats. Una ratlla blanca s'hi escauria molt.
(A baix) vorada el mal estat dela qual va provocar que el 26 de maig del 2015 una senyora (cap a les 14.20 h) ensopegués i caigués sobre la vorera.
(A baix) vorada d'obra en bisell amb quilles molt juntes, típica o estàndard a Sant Cugat del Vallès
El més trist és que, després d'haver recorregut per la via administrativa els advertiments de l'ajuntament obligant a canviar el gual que el mateix ajuntament feia anys amb la mateixa normativa vigent havia construit, s'obri ja la via judicial de lo contenciós-administratiu. Però aquesta via sembla que com a mínim costa uns 8000 euros i té molt poques probabilitats de prosperar a favor del particular. I el més curiós és que, un cop fetes les obres de remodalació, sense haver rebut cap catàlec de detalls ni cap explicació oral, només un paper amb dibuixos amb xifres i paraules il·legibles de tant borroses, i comunicada la finalització de les obres per burofax al districte, al cap de més de dos mesos l'ajuntament et posi una multa coercitiva per no haver fet el gual nou. I aquí tampoc hi ha recurs que valgui. En definitiva, l'ajuntament es regeix per les dues lleis generals que consten a l'ADN de la humanitat: la primera és que "qui mana fa el que vol" , i la segona que "qui mana et pot fer fer el que vulgui".
Pere als qui en vulguin saber més, hi ha una disposició estatal sobre zones de pas públiques. No sé si és de rang superior a leds Ordenances municipals, però el que sí sé és que contradiu les Ordenences de l'Ajuntament, més proper, per altra banda que l'Estat. Per això els de l'ajuntament no es volen mullar i no donen instruccions escrites, ni verbals, gaire concretes.
