SOROLL QUE NO DEIXA DORMIR

Per si algú no ho sap, les societats islàmiques es caracteritzen entre altres coses per la permessivitat envers els saraus nocturns. Les celebracions de les noces, per exemple, duren tirant curt una setmana dia i nit seguits i es fan a les cases de la ciutat o del poble, amb la suposada aquiescència dels veïns insomnes. Tampoc crec que els nòrdics s'escapin de celebrar sorollosament durant les nits la setmana de festa local: però, en general es carecteritzen per emetre pocs decibelis a la vida corrent. Que ningú pretengui, però, dormir tranquil·lament les nits del mes d'agost a Lloret o a l'Estartit, a menys que estigui a un dels pisos superiors d'un gran edifici. I allí els sorollosos solen ser nòrdics. Pel que fa a l'espetre polític barceloní crec que els més sorollosos són els socialistes i els comunistes. Durant anys, molts veïns varen haver de soportar soroll a les nits degut a les festes en les que participava el Sr. Pasqual Maragall, aleshores alcalde de la ciutat. I jo mateix he hagut de suportar- és un dir, perquè allò era insuportable- moltes nits, de 3 a 5 de la matinada, el soroll de les festes que responsables municipals comunistes organitzaven als jardins de Can Sentmenat - és com en diuen ells de la finca del senyor marquès de Sentmenat-. El sentiment d'impotència i de ràbia explosiva és tal que et sents temptat de fer alguna barrabassada, ja que no et pots queixar a ningú: cap autoritat criticaria el que fa una altra autoritat. Useless complaining! Quan en una casa particular el soroll és excessiu i a deshora, posem que a les 4 de la matinada vibrin les parets i les vitrines, almenys et pots queixar l'endemà o pots trucar el 092 aleshores i amb paciència i hores la guàrdia urbana fan una actuació. Una normativa curiosa és la del Parc de Collserola, que prohibeix fer qualsevol soroll no necessari al territori del parc. Veure aquests rètols a peu del Parc d'Atraccions on dotzenes de joves criden desaforadament al baixar per exemple per la muntanya russsa, és com a mínim curiós. I els crits se senten a 1 Km lluny, barrejats amb la música de fons ambiental del Parc. Potser el color polític dels qui no deixen dormir depèn de l'entorn. En un entorn de CiU i PP, els de ICV-EUiA actuen més psicòticament. Un cas particular és el d'una veïna del PSC en un entorn de CiU/església catòlica. La pobra dona ha hagut de suportar el soroll dels assaigos musicals del teatre parroquial durant anys a més de la sorna dels capellans i els acòlits. El problema principal era que el mur del teatre és massa prim per a poder frenar els decibelis nocturns. Ella ha optat per les denúncies i sembla que al final se'n sortirà. Hi va ahver uns anys en que un grup de fills de jutges i amics d'ells es reunien en una placeta fent sarau bona part de les nits dels divendres i no deixaven dormir els veïns. Si algun guàrdia urbà s'atrevia a cridar-los l'atenció els nois amenaçaven amb l'acomiadament del policia  o la denúncia a mans del jutge. No crec equivocar-me pensant que els nois pertanyien a l'entorn del PP. Unes nits mal dormides són una bona base per a tenir propensió als accidents. Els acords polítics o de qualsevol mena haurien de preveure què caldria fer en cas que no es complissin, perquè sinó són paper mullat. I si no sempre valdrà l'antiga constitució, la del qui mana fa el que vol.