Una solució casolana per eliminar parcialment els pesticides de les verdures i llegums que mengem és fer-los bullir 5 minuts en aigua abundant. Després caldria llençar aquesta aigua, i fer-ho bullir en una segona aigua definitivament. Abans de posar-los a la segona aigua, podem colar-ho bé i passar-ho sota l'aixeta amb aigua a pressió, per esbandir-ho bé. L'enciam i similars es poden posar en remull en aigua freda abundant durant mitja hora, havent-hi afegit unes gotes de permanganat potàssic diluït (color sang), fins que l'aigua quedi d'un color rosat molt suau, com el del vi rosat. Després, caldrà esbandir-ho bé fins que no quedi gens de color rosat a l'aigua. Així, s'eliminaran virus i bacteris; i diuen que també alguns pesticides queden inutilitzats. Esbandir-ho bé, en aquest cas, no serà posar-ho sota el raig de l'aixeta, sinó vessar l'aigua bé, i anar omplint el gibrell amb aigua nova, repetides vegades, fins que l'aigua quedi absolutament sense color.
La proteïna de soja que es venia abans de la vinguda al mercat de la texturitzada ecològica solia ser un cau d'insectes. Això era la prova de que tants pesticides no contenia. Ara, la proteïna de soja texturitzada transgènica no es colonitza amb corcs ni arnes; però té un sabor diferent, com de caldo concentrat. A més, curiosament, abans feia regalimar una mica d'aigua durant hores per l'anus, i ara no. Els típics efectes nocius de la proteïna de soja d'ara no ecológica serien: mareig, mal de cap, retenció d'orina, atordiment mental acusat, debilitat i dolor a les articulacions, menys potència al cor, mala circulació a les cames i al cervell. A més, en alguns treballs científics s'exposa la hipòtesi que els transgènics podrien provocar autisme. Per alleugir o revertir aquests efectes no sé res més que prendre puntualment, de moment, vitamines del grup B, en especial la B12 (es ven en injectables d'un mil·lígram de B12, ben ecomòmics, i que es poden beure també), i cortisona (per exemple en forma de prednisona alonga de 10 mg). La magnèsia calcinada (OMg) molt diluïda en aigua, i potser amb una mica de sals de fruita per fer-la més bevible, desintoxica també dels insecticiudes organofosforats. També va bé contra el mal de cap el fong antitumoral Antrodia camphorata. Però tinc els meus dubtes sobre què contenen aquests aliments transgènics a més de material genètic estrany. Podria ser que al veixell on els transporten, després de passar els controls sanitaris, o, en tot cas, abans d'arribar a les botigues o als majoristes, passessin per sales on s'hi vaporitzessin insecticides, com ara el sulfur de Carboni. Em consta que està prohinit; i també em consta que es feia estant ja prohibit. No sé si encara es fa. En tot cas, algun pesticida crec que contenen els aliments no ecològics.
No cal ni dir que els aliments ecològics no tenen cap d'aquests efectes nocius. Però a vegades no en disposem o no els volem comprar perquè resulten molt més cars que els normals. Però, també diuen que lo barato surt car.
Els aliments trangènics són de dues categories. La primera és la dolenta. Són resistens a molts pesticides i així les plantes poden ser tractades amb pesticides o herbicides selectius agressius, amb un rendiment vegetal major. La segona categoria és la (relativament) bona. Plantes modificades genèticament per a resistir elles mateixes les malalties sense necessitat de recórrer als pesticides. Això a vegades s'aconsegueix afegint material genètic de virus, insectes o bactèries a les plantes. La opinió pública europea no diferencia una categoria de l'altra, ja que assimila la capacitat de resitir les plagues sense l'ajut extern de plaguicides a la producció interna de les plantes modificades genèticament de molècules amb efectes similars. Obesitat, diabetis, demència, autisme, càncer, inflamació intestinal crònica, reflux estomcal (pirosi), són algunes de les afeccions que els aliments modificats genèticament poden produir.
La llet de les vaques injectades amb hormones (rBST) pot produir càncer de mama o de pròstata. La soja transgènica pot produir, a més de mal de cap i letàrgia, defectes als neonats, i afeccions degeneratives al fetge, pulmons i pàncrees. La proteïns del blat de moro transgènic pot produir defectes al fetge i ronyons.
http://research.lfb.org/research/video/nhs_gmo_0315?code=LNHSR309&n=NHS_gmo_0315
El major rendiment a les plantes alimentàries va propulsar-lo ja a finals del segle XIX Von Rathlef, amb la seva anomenada revolució verda. Hibridava plantes molt productives però poc resistents a les condicions adverses, o a les malalties, amb plantes poc productives però molt ressitents a les adversitats, més properes a les silvestres.
La llàstima ara és que malgrat la propaganda sanitària, els controls dels aliments ecològics no són perfectes i ens podem trobar amb soja texturitzada etiquetada com a ecológica, que no ho sigui.
En tot cas, sempre és millor consumir aliments no transgènics i de cultiu ecològic.
