EL CÀNCER.
http://www.scribd.com/doc/100735041/CANCER-BALAGUER-APUNTS-2012
http://www.scribd.com/doc/95895568/Balaguer-Tot-p-d-f-Bis-e
http://www.scribd.com/doc/95841982/Cancer-Balaguer-Tot-p-d-f-g
http://www.scribd.com/doc/98045518/CANCER-BALAGUER-REVISIO-FINAL-JUNY-2012
A Barcelona hi ha més càncer de còlon i de mama del que caldria esperar de mitjana. Ma germana va morir de càncer de mama. O millor dit, d'una sobredosis d'adriamicina deguda a la manca de controls per haver-hi una vaga a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Tenia el disgust de la mort del marit, també de trenta anys i escaig. Tenia una predisposició hereditària. I potser feia menys exercici del que havia fet i menjava massa carn o la menjava sense mastegar gaire. La germana de ma mare també va morir de càncer de mama. Aleshores es deia que si era de prendre sacarina. El seu marit i oncle meu va morir després de leucèmia, potser per un abús de les injeccions de testosterona, contra la tristesa per la viudetat. La mare de ma mare va morir de càncer de fetge, segons els metges; però les meves ratlles a la ma indiquen que tenia càncer d'estómac. I prou que podria ser, ja que de mal d'estómac tota la vida se n'havia queixat. Clar que la va afectar molt la sentència d'un jutge que la obligava a indemnitzar molt generosament una família a la que havia deixat gratis un pis fins que es guanyessin prou la vida. I quan el jutge va dictar sentència ja se la guanyaven bé i tenien un pis a part on vivien feia mesos. De càncer de còlon n'he tingut notícies de força coneguts, que en conjunt tenen algun factor en comú, com una mena d'autoritarisme estoic. Una senyora, mare d'una amiga de ma mare, potser el tenia per haver pres molts anys laxants amb antraquinones. Un científic amic meu potser el tenia per haver respirat molts anys aquella pudoreta que fa el tetròxid d'osmi, un lñiquid una mica grogós però gairebé incolor, que s'emprea indefectiblament per a fer preparacions al microscopi electrònic de transmissió. Un cosí de ma mare va prendre una mica d'escorça d'Arbre del Cel (Ailanthus globulus) i semblava que li anava bé el meu remei, però varen passar més anys i jo ja no tenia l'herbolari; i amb el temps va empitjorar del càncer de còlon, La seva dona, en canvi, va ser operada de seguida i ha aguantat molts anys bé. El que sobta és com m'intenten col·locar que hi ha vegetarians que moren de càncer de còlon (o d'estómac). I al final es descobreix que no eren tant vegetarians. De càncer de pàncrees també n'he conegut uns quants casos. Un amic meu potser el tenia per haver respirat durant massa hores a la seva vida la pintura dispersada amb el compressor. Era d'aquells que tenia una fe cega en el lleixiu i quasi no es podia entrar al seu pis de pudor que feia. I el pare d'un altre amic meu, també pintor, molt animós també, però més creient en Crist que en el lleixiu, va morir del mateix. De càncer de pulmó també n'he conegut casos. El més recent, el d'un exalumne, gran creient en la revista Discovery Salud i poc amatent envers les meves receptes. En canvi, el germà d'una amiga i exalumna també, em va fer més cas i enlloc de sis mesos, com deien els metges que viuria, va viure sis anys, tot i que sense vigilar massa el que respirava fora de la fàbrica de plàstics. Joves que semblaven molt sans han sucumbit al càncer de pulmó sense haver fumat massa. Un cas extrem va ser el d'una familiar d'un amic marroquí que va passar anys netejant amb hexà i dissolvents orgànics i malgrat l'implanmt de pulmó que li varen fer, va morir. De càncer de tiroides també n'he conegut casos. Una veïna de la mateixa edat que jo, tot i amb les cures dels millors metges, va morir de càncer de tiroides al cap dede pocs anys després de Txernòbil. I un metge veí també, es ventava de l'èxit de l'operació que el va deixar sense tiroides perquè es trobava molt bé prenent la pastilleta d'eutirox. Però en la intimitat confessava que ja no se sentia el mateix que abans, que notava que li faltava alguna cosa. I al final se li va complicar amb leucèmia. El pare d'una veïna, que durant un temps era força amiga meva, tenia càncer de tiroides potser per haver fumat o per haver de suportart en silenci la psicopatia de la seva filla. Però el cas que em va impactar més va ser el del pare del jove que em va vendre un cadell de pastor alemany magnífic. Va morir d'una hemorràgia del tiroides, i del disgust, que duia en silenci, de la mort d'un altre fill a mans d'ETA. L'home, per fer-se el poisitiu, anava dient que el noi havia mort d'accident de moto. De càncer de llengua o de laringe n'he conegut casos, sempre relacionats amb el mal hàbit de fumar. El meu avi matern, per exemple, va deixar de fumar després de l'operació de laringe i no se li va reproduir, tot i que va tenir problemes de pròstata també.
El cunyat d'una cosina germana meva és un metge especialtzat en càncer (Dr. Antonio Brugarolas). Es va portar bé amb ma mare, i em va deixar intervenir una mica, però a nivell intel·lectual amb mi no s'ha comunicat bé. Em responia alguna pregunta teòrica abaixant la veu i murmurant inintel·ligiblement i molt de pressa perquè no l'entengués. O bé cridant una mica fort, i potser amb raó, per defensar alguna estratègia, com ara la de desconfiar dels antiangiogènics. El cirurgià que va operar ma mare em va fotre la gran bronca per defensar jo que al micrsocopi òptic el càncer de mama potser sigui dels que es veuen més fàcilment. Ell ho negava rotundament, però després confessà que mai havia mirat al microscopi els tumors que operava. (Jo he mirat almenys durant 5 jornades senceres unes 120 preparacions de tumors cancerosos). Hi ha dues coses curioses relacionades amb les operacions de càncer. Malgrat tot l'interès que tenia jo per mirar la biòpsia del tumor, per exemple de ma mare, ja no em vaig interessar per mirar el meu, després de l'operació. Una operació seriosa ve a ser com caure d'un segon pis, deia el meu cirurgià. I després de signar una vintena de vegades papers amb lletra menuda, i mig a les fosques i sense ulleres, fins arribar al mateix quiròfan (suposo que renunciantr qualsevol reclamació), tires la tovallola i passes pàgina. I la segona cosa curiosa és la bondat especial d'una persona abans de morir. En teoria, si ja no pot rebre cap càstic per les maldats que pugui fer, semblaria que s'hauria de sentir temptat a cometre alguna atzagaiada, però és a l'inrevés. Clar que hi deu haver casos diferents. Potser caldria afegir una tercera sopresa, en aquest cas, desagradable, i és la hipocresia que decobreixes a la gran majoria de gent que et desitgen sort amb un somriure mefistofèlic com volent dir que ja t'està bé que et moris després de tant voler fer el valent. Vull creure que algú (l'Antoni, del Papiol) no era així i ho deia amb el cor que em desitjava sort.
A dalt poso el link per a mirar les meus apunts per a la conferència sobre el càncer que vaig fer el 3 de juny del 2012 a Balaguer, invitat per la Dolca Revolució. http://www.dolcarevolucio.cat/es/
Evidentment que no hi és tot el que hi hauria d'haver en aquest document PDF. Espero anar publicant-lo, primer corregit, i després amb ampliacions quan disposi de més temps. Hi ha coses que em sonen però que caldria comprovar, com ara la presència d'elements radiaoctius perillosos als preparats tant comsumits per la canalla amb cacao. Les fosforites en tenen d'origen i s'especulava fa 30 anys que amb tant poca quantitat no passaria res. Però el càncer infantil bé que ha augmentat molt, i aquesta podria ser una explicació.
Malgrat l'avís que pugui sortir, jo no hi he posat cap contingut maliciós, a menys que es consideri el càncer un tema tabú.
