QUERCUS

 

Ja sé que som molt pocs els qui ens interessem pels Roures i Alzines des del punt de vista botànic. Crec que seria bo, això no obstant, seguir protegint els arbres monumentals com aquest de la foto, ubicat al Parc de la Font del Racó, vora l'avinguda del Tibidabo. Crec que es tracta d'un híbrid entre Quercus pyrenaica x Quercus viverii. Almenys els aglans, els dos tipus de fulles, i els pèls a les fulles ho corroboren. Ha estat etiquetat com a Q. robur, però tan se val, el que compte és que arbres com aquests segueixin visquent. Malgrat tenir un pressupost diari de més de 20.000 euros, el gerent del Parc de Collserola no considera oportú ni registrar els roures i alzines prototípics de varietats estranyes, ni endegar un arboretum en alguna zona perifèrica. El disgust més gran me'l vaig emportar quan ell var fer talar un arbret que després he sabut que potser es trobi al Campo de Gibraltar, però caldrà veure-ho. Les fulles tenien una llana blanca densa com no he vist mai ni a Quercus pyrenaica, i eren força enteres, sense entrants. Jo creia que era una espècie única i que acabava de desaparèixer. Almenys era únic a Collserola. El tema dels Quercus dóna molt de sí. La pàgina que vaig fer a                      

http://quercus-collserola.galeon.com

està carregada de fantasies, en el sentit que les varietats han estat classificades a simple vista. Però és una bona aproximació. L'estudi dels pèls (tricomes) de les fulles  ja està bastant avançat, però caldrà anar-lo casant amb les varietats descrites per l'examen a simple vista i amb el famós Atlas Il·lustrat de A.D. Camus, si algun dia el retrobo a l'Institut Botànic, d'on va desaparèixer.  A part els Quercus (Roures, Alzines, Sureres i Garrics), que en general he de dir que es respecten força, és una llàstima que es talin els Llentiscles (Pistacia lentiscus) grans. A la finca dels antics caputxins del Desert de Sarrià diuen que n'hi havien que tenien un tronc d'un pam de gruix. I a la finca del Marquès de Sentmenat se'ls han carregat tots a base de bé ara farà un any. En teoria devia ser per evitar incendis. Per aquesta regla de tres, caldria també enderrocar edificis per a evitar que els terratrèmols els destruissin. Ara que és propietat municipal, potser es podrien lluir una mica més i no deixar-ho tan pelat com el Castell de l'Oreneta. Però ja no hi som a temps. Els únics incendis que hi havia hagut a la finca varen ser a la part més pelada, cap a ponent, a l'altura de l'actual biblioteca dels metges. Però potser els calia fer fora els indigents que s'havien instal·lat a la boscúria espessa. I de passada evitar que s'hi amaguin els porcs senglars. No sé quin lloc ha de ser el dels arbres: vora la carretera propicïen accidents, vora els camps fan nosa als agricultors, als boscos propicïen incendis, i als carrers donen massa feina. Qui no cregui que els grans arbres propicïen la pluja, que es passegi per l'avinguda del parc amunt i avall davant del Valentino Nuovo, a Torino. Jo ho vaig fer durant un any i en moltes ocasions només plovia sota els arbres.