Durant molts anys a Barcelona ciutat no hi va haver accidents mortals. O almenys això em deien cap els anys 1970s. Havien estat famosos els dels tramvies (com ara el que va implicar Antoni Gaudí). Després, els dels autobusos ja es varen tapar més, com els del trambaix, en els anys recents. Segons les estadístiques recents, els vianants més afectats pels accidents són la gent gran (més de 60 anys), i especialment a la tarda i al vespre. accidentalitat a Barcelona
CIVILITZACIÓ DEL TRÀNSIT. Era cap els anys 1970s que vaig ser a Madrid. No recordo perquè. Potser per unes oposicions o per un treball de fi de carrera. Allí, els cotxes en allau es passaven els semàfors en vermell sempre, excepte els dobles (que indiquen contra-direcció), i només s'aturaven quan el semàfor es posava verd. Però, és clar, ara, pobrets madrilenys, ara allí ho neguen tot, com si fossin bojos desmemoriats. Crec que a Màlaga passava el mateix. I a Tànger, on gairebé no hi ha semàfors, creuar el carrer és jugar-se la vida. Sovint hi ha atropellaments allí, donada l'alta densitat de circulació de cotxes i la gentada que va a peu pels carrers. Automàticament hom pensa "Al·là agbar" abans de creuar, per si de cas.
POC TEMPS PER CREUAR. Creuar la Diagonal a peu requereix estar en bona forma si volem passar tot l'ample en verd. Per fer-ho d'una tirada, cal córrer bastant, almenys als trams més amples, que són molts. Anant a peu, a pas normal, només podrem fer-ho parant al mig del segon lateral. Hi ha persones que coixegen, i es troben a mig passar la part central amb el semàfor que ja ha canviat a vermell. Aleshores els cotxes o les motos van tocant el clàxon com si les personesque caminen fossin animals poc intel·ligents que destorben el pas.
CARRER DEL COMTE D'URGELL. Pujar el carrer d'Urgell pel carril bici, en bicicleta, pot ser molt perillós perquè en alguna cruïlla, tot i tenir verd per a bicicletes, els cotxes creuen com tenint preferència. Deu ser que algun semàfor no va bé. I al mateix carrer del Comte d'Urgell, a les cruïlles a la vora l'avinguda de Roma, per molt que els ciclistes fem sonar el timbre, ens veiem ja abocats sobre els vianants que creuen en vermell. En general són gent gran, força sords, que creuen amb el semàfor en vermell, i que només miren si pugen cotxes, però no es fixen que també hi ha un carril bici per on poden baixar bicicletes. Un timbre més potent no seria legal, per no estar homologat. Potser caldria posar avisos a terra per veure si se'n fan el càrrec de que hi ha perill creuant amb el semàfor en vermell, tot i que no vegin cotxes pujant.
CARRER DE NUMÀNCIA. Al lateral de baixada de Numància, per sota la plaça de Carles Riba, el canvi de verd a vermell per a vianants i ciclistes és tant ràpid que anant en bici de pressa i començant a creuar amb el semàfor verd no dóna temps a acabar de creuar l'asfalt. Les motos piten aquí també, i els conductors deuen creure que els vianants i ciclistes han començat a creuar amb vermell. Ells tenen el semàfor en verd o en carabassa intermitent.
ANTIGA PLAÇA BORRÀS (RONDA DE DALT / VIA AUGUSTA). Creuar a peu la Ronda de Dalt (abans Avgda. General Vives) des de l'Avgda. de Vallvidrera cap al carrer d'Isaac Albèniz, pel que havia estat la plaça Borràs, requeria, si volíeu fer-ho d'una sola vegada, a bé saltar-se el primer semàfor en vermell, o passar corrent. I això que el tram és només de 17 metres. La solució que l'ajuntament ha posat és eliminar el pas de vianants, tot i impedint creuar la via mitjançant unes barreres o baranes d'acer inoxidable a banda i banda del capdavall de l'avinguda de Vallvidrera (antiga avinguda de Sant Carles). Per altra banda, al creuar el vial del Sud de la rotonda Via Augusta/ Ronda de Dalt com a vianants, quan se us posa el semàfor verd, veureu que els cotxes que venen de ponent, per la Ronda de Dalt (des de diguem el Llobregat) no s'aturen al girar cap avall, tot i tenir, en teoria, que cedir-vos sengles conductors el pas. El semàfor per als vianants abans es posava verd al mateix temps que el dels cotxes per l'avinguda del general Vives. Recentment triga més, per deixar passar uns quants cotxes. Però, si hi ha molts cotxes, poden anar passant sense contemplacions l'un darrer l'altre fins que el semàfor se us posi vermell. La solució seria posar més semàfors intermitents carabasses, i més potents, per advertir els conductors despistats - n'hi ha que ni tan sols miren el que tenen davant mentre condueixen- o pintar les ratlles del pas de vianants normal amb ratlles alternant el vermell i el blanc. També es podria posar un rètol de pas de vianants, d'aquells blaus amb el perfil d'una persona creuant un pas de vianants en blanc sobre blau, i amb llums carabasses intermitents a les cantonades del rètol, com el que hi a l'avinguda dels Països Catalans a Esplugues abans de la Nestlé. Hi ha conductores que es pensen que perquè han passat la Ronda en verd, tenen en dret de baixar per la Via Augusta, sense contemplacions, com si el semàfor carabassa intermitent no fos cap avís de prudència o que tenen que cedir el pas als vianants. I ja em fan dubtar de si els cotxes sempre tenen preferència sobre el vianants, que haurien de limitar-se a facilitar-los el pas en qualsevol circumstància. Crec que alguna conductora megalòmana ho creeu així.
ESTACIÓ DE SANTS. A la zona de l'estació de Sants, tampoc podrem creuar d'una tirada els 28 metres de la calçada entre el carrer d' Enric Bargés i la plaça dels Països Catalans, que ve a ser esplanada davant l'estació. Gairebé és més segur allí creuar a peu amb el semàfor en vermell (quan no passin cotxes) que no pas en verd (quan en creuen molts i molts i més).
EL TRAMBAIX. Com a contrapunt final, hi ha (o almenys hi havia) algun semàfor a l'Avgda. del Baix Llobregat entre Sant Joan Despí i Esplugues (gairebé cantonada carrer d'Àngel Guimerà) que en teoria ha de canviar quan algun vianant demana pas prement un botó. Però jo he esperat un quart d'hora i el semàfor no ha reaccionat. És a la zona per on passa el Trambaix.
SOLUCIONS GENERALS. Una solució per a fer més visibles els semàfors per als conductors, seria pintar els postes que els sostenen amb franges vermelles i blanques. Normalment estan pintats o bé de gris o bé de groc (que amb el temps es va fent grisós). No sé si seria més fàcil pintar les franges o enganxar-hi una enganxina amb franges horitzontals alternes blanques i vermelles a l'estil de les porteries de futbol sala. Almenys es podria provar de fer-ho als semàfors que menys respecten els conductors. Entesos? I si no, pintar-los de blau molt clar. No sé, qualsevol cosa per fer-los una mica més visibles. I això ho penso, tot i sabent que la teoria general és que si els pals es pinten de forma vistent diuen que els conductors miren els pals i no els llums dels semàfors. Potser era així quan els llums eren dèbils.
I una altra solució seria pintar les ratlles del terra vermelles i blanques alternant-se, perquè els conductors s'hi fixin més a l' hora de creuar un pas de vianants.
També hi ha l'opció de sincronitzar els semàfors de manera que en un moment donat es posin vermells tots els semàfors per a conductors i verds tots els semàfors per a vianants. Així s'evitarien els accidents que passen quan els vehicles passen amb carbassa intermitent i els vianants en verd. I no sempre són els vianants els qui reben. Un motorista o un ciclista poden frenar massa sobtadament al veure creuar un vianants en aquella situació i caure de la moto o de la bicicleta.
Finalment, em sembla una broma de mal gust treure la sincronització dels semàfors el mes d'agost a gran part de Barcelona. Diuen que és per evitar velocitats exagerades. Però em sembla que hi ha d'haver algun altre sistema de sincronitzar-los perquè els cotxes puguin anar avançant a velocitat adient i es trobin amb el semàfor en vermell si van massa de pressa.
