LEPIOTA

No sóc cap especialista en el gènere de bolets Lepiota, però recordo la cara molt seriosa del Sr. Mena quan m'ensenyava a la seu de la Societat Micològica Catalana un exemplar de Lepiota petita, tot assegurant-me que aquelles sí eren tòxiques. Fan 2 o  3 dits d'alt o d'ample com a molt (imatge superior). En canvi les Macrolepiota, (=Chlorophyllum) fan cosa d'un pam d'alt o d'ample (imatges inferiors). Aquests dies s'ha divulgat molt l'enverinamnet amb Lepiota brunneoincarnata (a dalt una imatge d'una possible candidata, del cert verinosa, del Parc de l'Oreneta). http://www.lavanguardia.com/vida/20111122/54239173717/lepiota-seta-toxica-barcelona.html
Francament no la sabria distingir de Lepiota helveola i potser tampoc d'altres espècies d'aquest grup. Del grup dels Apagallums o Palomes, n'he recollit i menjat molts aquest dies. Suposo que es tractava de la varietat pseudoolivaceus de la Macrolepiota (Chlorophyllum) rhacodes, (imatges inferiors) sense ornamentació clara al peu. La carn del barret es torna verdosa o d'un verd una mica blavós així que es trenca. Al cap de molts minuts es torna de color castany rogenc grisós. De tota manera intentaré fer cas del fundador d'aquella societat (Corsino Gutiérrez) i no fer grans menjades de bolets, ni dels segurs. Un problema afegit, al recullir les Palomes, va ser que al netejar-los no vaig ser prou escrupulós. Al servir-ne una ració vaig descobrir que m'havia oblidat de treure a temps una brossa de pinassa amb Lophodermium pinastri, fong paràssit negrós hepatotòxic. A més de llevar-la al final, caldria llevar també els bocins de bolets contigus. En teoria, la silimarina del Card Marià i la lisina ajudarien a desintoxicar el fetge, però de moment només he fet servir a part de la lisina, mínimes quantitats de vitamina C, Cúrcuma, Boldo i Coptis, Romaní, All. Una altra vegada ja miraré millor si hi queda o no alguna brossa entre els bolets.