PASSOS DE VIANANTS

En algunes ocasions és molt més segur per als qui creuen el carrer, per determinats passos de vianants, fer-ho amb el semàfor en vermell. Pot coincindir amb una aturada del tràfic de cotxes, mentre que amb el semàfor en verd, el vianant pot haver de jugar-se la vida esquivant un munt de cotxes que no li respectaran la prioritat. Dos exemples: el pas sobre l'estació de Sants, al Passeig de Sant Antoni, i la cantonada Sud entre General Vives (Ronda de Dalt) i Via Augusta. La disjuntiva és: cometre una falta, o salvar la vida. Crec que ja s'ha anat posant en clar quins passos de vianants són normals (amb prioritat per als vianants només quan ells tinguin el semàfor en verd) i quins són passos zebra (amb preferència dels vianants sempre). Tant les ratlles dels passos normals com dels zebra crec que, com j'ha s'ha anat fent també en alguns llocs, haurien de tenir reforços amb zones vermelles. Per a un conductor que gira cap el Sud i enfoca una zona a contrallum en una Barcelona amb calitja, veure els vianants vestits de gris sobre un asfalt gris amb ratlles blanques com el cel, sembla un incentiu per a cometre una imprudència. Crec que caldria posar una bateria de llums taronja intermitents i no només un llum taronja per a advertir els conductors que no tenen preferència. I potser valdria més pintar les ratlles que delimiten el pas de vianants, enlloc de amb trets de 50 x 50 cm, amb trets de 100 x 50 cm, transversals al sentit de la marxa dels vianants. Així s'incentivaria la prudència dels conductors. A les zones a peu pla de la calçada, on els vianants han d'aturar-se a mig creuar el carrer, com ara a la part alta de la Diagonal, la sensació de perill és gran per a ells. Alguns opten per a moure's fent moviments ràpids com de dança estàtica. Funciona. Una altra tàctica seria que els cotxes duessin sempre els llums de posició encesos i que, quan giressin, emitissin un petit soroll, com quan fa marxa enrere un camió. De passada, al fer marxa enrera també crec que tots els vehicles, a més del llum blanc especial, haurien de tenir un dispositiu sonor per avisar de la maniobra. Dur peces de vestir estridents també ajudaria als vianants a ser vistos. Però ben pocs ens en posem. Posar els llums dels semàfors de vianants a 1.5 m, els faria més visibles. La llum polar (leds) fa els semàfors més visibles. "Lëd" en rus vol dir pol. Per altra banda és ben curiós com el mot "vianant", cap els anys 1970, s'escrivia "vianan", cosa que per a mi resultava incomprensible, despectius. Tothom que caminava pel carrer era un nan? Incomprensible també em resulta que ara "pas zebra" sigui incorrecte, no donant cap alternativa per a distingir els dos tipus de pas de vianants. Per si algú no ho sap, el pas zebra és amb ratlles de, en principi, 50 cm d'ample separades 50 cm, paral·leles entre elles i transversals respecte a la direcció en la que creua el vianants. I el pas normal, amb ratlles de 50 x 50 cm , separades 50 cms, als marges de la zona per la que creuen els vianants. Milloraria la seguretat de les motos si les ratlles enlloc de fer 50 cm d'ample tinguessin només 40, en contraposició als 60 cm de separació. A alguns passos zebra les franges vermelles entre les blanques ja queden bé. Als passos normals uns marcs vermells al voltant de les  franges blanques crec que serien bons. Hi ha passos de vianants amb polsador, a vegades poc visible. Quan el polsador està espatllat i no dóna mai pas als vianants, quedaria el recurs de fer una acampada perquè vinguin els mossos i ens desallotgin. El que resulta tràgic són alguns passos a nivell. Un de ben problemàtic és de de la Línia C2 (Barcelona Port Bou) al creuar el carrer del Bogatell a Montcada i Reixac. Crec que no costaria pas gaire fer un túnel per sota les vies perquè hi passesssin els vianants. Ja hi ha hagut manifestacions protestant per la dificultat i per les víctimes mortals, però només han fet que entossudir encara més les autoritats.