Llegint la història, i sense ser-ne cap expert, crec que els darrers 75 anys han estat de relativa pau, en comparació a d'altres periodes, a Barcelona. Abans, curtes etapes d'anarquia eren seguides d'abusos dictatorials.
Va començar la primavera àrab i ha acabat venint aquí el tsunami de protestes, si bé a Catalunya no eren tan fortes com a Madrid. I això que alguns "profetes" asseguraven que aquí no arribaria allò.
La raó principal, ara, per demanar la independència sembla ser l'econòmica. Cap a finals dels anys 60s, a l'escola on jo anava, el professor de formació de l'esperit nacional ens augurava que, després de la mort de Franco, hi hauria autonomies, no de caire polític, però sí econòmic. Ara sembla que els del PP no recorden aquestes instruccions del règim i volen ser més papistes que el Papa.
Els del PSC, o almenys el Sr. Joan Reventós i Carner, en vida, demostrà, a la darrera etapa, i al meu entendre, poc esperit d'esquerres, i ben poc esperit catalanista.Uns clients meus es queixaven que a l'embaixada de París ell havia sortit del despatx per renyar-los de mala manera per estar parlant ells, a la sala d'espera, en català. Perque allí s'havia de parlar "espanyol". Després, un dia, ell em va invitar a una sessió del parlament. Allí una funcionària em rebé amb reverències. Però un altre funcionari del parlament ho feu a cops als genolls. Suposo que tot era degut a que algú els havia explicat la meva petita implicació en el derrocament del règim de Franco; i la noia n'estava a favor, i el noi en contra. El Sr. Reventós va estar a punt de fer-me fora, perquè jo devia fer cara de meravellat quan estaven donant el vist i plau a la línia 9 de metro i a l'arranjament de la carretera a Andorra i a un munt de millores del país. I, com a públic, es veu que no tenia el dret d'expressar-me ni amb gests facials. Això ho exposaven per escrit al revers de la invitació, que no vaig llegir fins després. Es veu que jo havia de fer cara de póker. Si tot això és el tarannà del PSC catalanista, d'esquerres i democràtic... (?)
Alguns diuen que els separatistes catalans actuen com els hitlerians. Però no recordo cap eslògan catalanista recent contra els jueus. A l'edat mitjana sí que n'hi hagué. I recordem que la unitat d'Espanya l'aconseguiren els Reis Catòlics saquejant els capitals jueus per a pagar la guerra contra els sarraïns, als quals pirmer se'ls deia que s'els respectaria tot. Llegint a William Prescott sí que he pogut fer algun paral·lelisme entre l'espanyolisme de la reina Isabel la Catòlica i Hitler. Ella, amb la inestinable ajuda del senyor Torquemada, va instaurar la nova Inquisició per tal de depurar els jueus rics de llurs propietats i capitals. Clar que la inquisició aleshores només es carregava a uns 600 jueus a l'any, i empresonava i depurava a uns altres 6000; i en jutjava i condemnava a la foguera després de morts, un cop cadàvers putrefactes, a uns altres 600. Tot això, de mitjana, cada any. I Hitler ho va millorar molt tot això. O no?
En les darreres eleccions, contrariament al que jo esperava, ERC no va carregar gaire les tintes en el programa independentista. Només de paraula, el candidat a la presidència (Oriol Junqueras i Vies) en feia i en fa molta gala. L'únic que ho va posar per escrit, Alfons López Tena, no va treure ni un sol escò per a la seva formació (Solidaritat per Catalunya). CiU tampoc es mullava gaire en l'independentisme. Sí que posava clar un programa molt complet que només poden fer els qui ja han governat. La CUP poca cosa, res de detallar gaire el programa, que jo sàpiga. El que sembla clar és que, almenys un dia a l'any, tindrem la festa de la independència: l'onze de setembre.
Llegint a José Antonio Primo de Rivera, els qui el segueixen no s'haurien d'estranyar que, posant impediments a l'expressió en català a València i a les Balears, aleshores, almenys a Catalunya la gent es reboti. Llàstima que Franco es fes falangitsa massa tard. Va tenir l'ocasió de salvar la vida del fundador de la Falange i no ho va voler fer. Em sembla una contradicció veure els falangistes saludant amb la salutació de l'imperi de Roma, però arrabassant-ne la bandera (romana). L'estelada crec que la va idear Salvador Albert, tot i volent imitar, amb l'estrella, la bandera cubana. La cubana es va idear per contraposar, a l'imperialisme espanyol, el colonialisme nordamericà. La bandera dels Estats Units en té unes quantes d'estrelles. Per tant, l'estelada intenta reunir en un sol símbol l'imperi romà i l'americà.
El general Joan Prim i Prats intentava apaivagar les ànsies separatistes tot i recomanant als manifestants: "Catalans, no correu tant, no fos cas que ensopeguéssiu i us fessiu mal". (Això fa 150 anys). Però el qui sí que es va fer mal va ser ell no fent cas a la seva dona i sortint al carrer a Madrid quan es rumorejava que en Serrano el volia matar. Una vegada que tinguerem un president (de govern d'Espanya) català, i així va haver d' acabar. A mi em sembla encara que volem córrer massa. O no trobo prou clar el procés. Hauré de llegir més. Molts em pregunten qui es farà càrrec de la continuació de les prestacions socials, com ara la paga per jubilació. Suposo que hi deu haver una resposta tècnica que duen haver emprat els països europeus amb el sistema de la seguretat social quan s'han escindit en dos, com ara Txèquia i Eslovàquia.
La impressió que tinc és que, si tot va bé, anirem malament, però no tant malament com si ens quedéssim a Espanya. Això almenys mentre a Espanya governin com ara. Assolir la independència podria ser vist com una tapadora per a poder seguir robant més i més "les persones importants" d'aquí, que no són sempre de la noblesa ni de la dreta. I tota la dicussió sobre la independènica podria ser ben bé una tapadora dels problemes econòmics de molta gent perquè no es tornin problemes socials.
Els de la noblesa a Catalunya parlen preferentment el castellà. Potser des de la guerra de successió (1451-1472) de Joan II de Navarra i Aragó contra Carles el duc de Gandia, Pere de Portugal, i Joan duc de Lorena. Aquella guerra de successió la va guanyar al final qui la va començar, Joan II, fent més de 4000 víctimes només a Barcelona. I es va imposar així, deixant com a hereu a Ferran, que seria el rei catòlic.
Pocs deuen recordar que Catalunya, després de la Guerra dels Segadors, va ser una república independent d'Espanya, entre 1640 i 1652, amb Pau Clarís com a primer president. Ell, com el duc de Gandia, com el duc de Lorena, moriren enverinats (per "Espanya").
A mi ningú m'ha preguntat si l'autonomia que vull és de la Catalunya espanyola o de tota Catalunya (incloent la francesa), o si és la dels Països Catalans (incloent-hi Andorra). Així, adherint-nos a Andorra, no hi hauria un procés d'independència, sinó un d'annexió. Canviar el color de la bandera no m'importaria. Ara la catalana és la de l'imperi romà. Molts arqueòlegs creuen que el món dels ibers coincidia força amb el que ara anomenen Països Catalans. Aleshores,¿qui és que promociona la divisió entre els pobles? ¿Qui és que propugna la divisió i enfronatament entre França i Espanya,o entre Catalunya i la Comunitat Valenciana?
Passi el que passi, sempre podrem agraïr coses bones per part del contrari. I sempre serà millor està oberts a tots els països del món que no pas anar escanyant el pas econòmic per les duanes. Però, per si de cas, jo no deixaria de controlar (i expulsar) els malfactors, com ara la població dels gitanos romanesos que estiguin expol·liant la ciutat o els àrabs que estiguin regalant vises als suïcides de la gijad islàmica per actuar a Catalunya.
Aquí poso una col·lecció de frases "brillants" d'anticatalanistes que no sembla pas que hagin anat mai als cursos de Dale Carnegie:
https://www.pinterest.com/heroisindepes/herois-indepes/
Finalment, trobo curiós com, en unes eleccions regulars, la junta electoral sigui el poder absolut i quedi totalment prohibida qualsevol reclamació a la judicatura; i, en canvi, en unes eleccions irregulars, sembla que només la judicatura hi tingui algun paper, sense comptar el que pensin milions de votants. I això quan encara tothom mira cap a un altre costat quan els dic que l'escola de jutges compte amb un pressupost d'uns 24.000 euros diaris sense pràcticament fer cap activitat.
