Sembla ser que no hi ha cap llei que reguli el temps que els semàfors han de tenir el llum carabassa intermitent o no intermitent. Només hi ha recomanacions del Tribunal Suprem, a Espanya, o d'altres organismes internacionals arreu, d'allargar la seqüència, per exemple, fins a 4.5 segons, per als vehicles que girin a la dreta (allà on es condueixi preferentment per la dreta). A Itàlia, almenys l'any 1980, els vehicels podien girar a la dreta si tenien el semàfor en vermell. Una bona solució és la que s'ha aplicat a la Plaça Artós. Tots els vehicles tenen el semàfor en vermell quan tots els vianants els tenen en verd. A la imatge de dalt es mostra l'encreuament de General Mitre (de baixada) amb Via Augusta (atravessada). Al formar-se la cua de cotxes per girar, per exemple, de Via Augusta cap a la dreta per baixar per General Mitre, pot passar que un cotxe arrenqui en verd, a poc a poc, a batzegades, perquè així avancen els del davant, i passi per sota el semàfor en carabassa i acabi de creuar amb la cua del cotxe per sota del semàfor ja en vermell. En teoria el sistema radar/foto no s'hauria d'engegar fins passat un segon després que el semàfor es posi vermell. Però es veu que no funciona així. Malgrat el que sembli o el que puguin dir els administradors de l'ajuntament de Barcelona, no hi ha llei que els valgui, ni la que ells mateixos hagin redactat, ni tampoc valen jutges, ni sentències del Trubunal Suprem. ¿Quans autobusos passen amb el semàfor en vermell cada dia? ¿Quin cas han fet al Trubunal Suprem de retirar el sistema de foto-semàfor? ¿Quin cas han fet als enginyers d'allargar almenys de 2.5 a 3.5 segons la duració del carabassa?
A sota, imatge de la zona de la Plaça Artós.
Una altra zona perillosa, no ja per als conductors dels vehicles pel fet de ser multats amb 200/100 euros, sinó per als vianants, de ser atropellats, és el de la nova Plaça Borràs, o sigui, l'encreuament superior de la Ronda de Dalt amb la Via Augusta.
Aquí passa una cosa molt curiosa. Els vehicles (com el negre de la imatge) que tenen el semàfor en verd passen, i fan bé. Però si volen girar a la dreta per baixar pel lateral de la Via Augusta, es troben amb un semàfor vermell, que tothom sap que només és per als que venen del mig de l'anella de la rotonda i volen continuar baixant per Via Augusta. El cas és que tothom se salta aquest semàfor, llevat dels estrangers que no coneixen el territori. Més precisament se'l salten només després de ser esbroncats pels conductors que els segueixen. Passat aquest semàfor, en ve un altre, o millor expressat, un parell més, en àmbar, quan els vianants que poden creuar el tenen en verd. El que passa és que quan els vehicles circulen seguits l'un enganxat a l'altre, els conductors respectius no es fixen en si els intermitents carabasses, que es vuen poc, estan engegats o no, i menys estant a contrallum. Els primers anys, en aquesta rotonda (que tan orgullòs feia sentir a en Felipe González, president del govern d'Espanya), no hi havia semàfors. Després d'un accident mortal, s'hi varen posar. Però crec que la solució per evitar més morts seria pintar el pas de vianants en vermell, entre les dues ratlles intremitents blanques, i col·locar un panell de pas de vianants amb uns llumets ambre intermitent (com a la imatge de sota), a més dels intermitents existens, que caldria revisar, ja que molts cops fan poca llum. I el semàfor vermell per als del centre de la rotonda potser caldria girar-lo una mica més o cobrir-lo una mica lateralment perquè no sigui tan visible per als que giren.
En aquesta imatge a Esplugues de Llobregat més que un pas ordinari de vianants amb semàfor, s'està senyalant un pas zebra, on els vianants tenen preferència de pas. I fan bé, o farien bé, a tot arreu de no col·locar aquestes ratlles en passos ordinaris amb semàfor, ja que els vianants tindrien dues normes contradictòries, la de preferència per ser pas zebra i la de aturar-se, per tenir el semàfor en vermell, quan el tinguin.
