miércoles, 25 de mayo de 2016

ESQUENES D'ASE PER ALENTIR EL TRÀFIC


Alguns en diuen guàrdies tombats. Són aquests ressalts enganxats a l'asfalt perquè els vehicles vagin més a poc a poc al passar-hi per sobre. Hi ha carrers on aquesta esquena d'ase va enganxada a tot l'ample de la calçada. Però en d'altres, com ara al carrer Major de Sarrià, més avall de la cruïlla amb el carrer de l'Institut Químic, només cobreixen la part central. D'aquesta manera les motos passen  més a prop de la vorera. Si algú hi camina amb els colzes oberts, i la moto té retrovisors que se separen del manillar força, això podria resultar en un accident. Sembla que en aquest punt hagin fet com en d'altres on poden aparcar cotxes, però aquí des de fa molt de temps que no s'hi pot aparcar. Fa poc varen canviar les planxes de l'esquena d'ase, però malauradament no se'ls va ocórrer podar-les a tot l'ample (com es veu a la foto de baix), fins vora les voreres (com es veu a la foto de dalt).

Vora Barcelona a la pista suposadament forestal però que no discorre per cap bosc a Sant Just Desvern, vora la riera, entre Can Marlès (Merlers, Merlès) i el pont de Can Pedrosa hi ha una mena de nervis de formigó travessats per alentir el tràfic. Fan uns 65 cm en secció sagital i uns15 cm d'altura. Però l'estat de la pista, entre Can Vilà i el pont és tan execrable que alguns cotxes rasquen la panxa o fan malbé alguna peça quan passen per allí, ni que sigui a 2 Km/hora. L'excusa que posen els de la Diputació és que allò és camí forestal del Parc de Collserola. Però precisament entre Can Merlès i Can Vilà, que és el tram de Parc, el camí està asfaltat, i si bé allí les esquenes d'ase són enormes, passant-hi a 2 Km / hora crec que els cotxes no es fan malbé al passar-hi. En canvi, al tram que és fora del Parc, entre Can Vilà i més avall dels vivers Isart, el terra té uns sots ben notables, a més i sovint a la vora dels nervis de formigó travessats. A més de als vivers, el mal estat perjudica als clients de la hípica de Can Vilà i als del restaurant de Can Carbonell. Fa ràbia passar per allí anant amb el cotxe una mica carregat (dues persones dins) i sentir la fressa del cotxe fregant el terra. I no sóc l'únic que se'n queixa. El mal estat d'aquesta pista recorda molt al de la carretera entre Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d'Olorda passant pel costat de la fàbrica de ciment. És del tot desaconsellable fer-la en cotxe. La pista de Sant Just (el Camí de la Muntanya) per als autocars també és del tot desaconsellable. Els qui duen nens a l'escola d'hípica haurien de deixat-los abans del pont de sota Can Pedrosa.  

Ordre del FOM /3053/2008, de 23 de setembre: instrucció tècnica per a la instal·lació de reductors de velocitat i bandes transversals d'alerta en carreteres de la xarxa de carreteres de l'Estat.


Per als qui van a peu la pols del camí els ha de molestar, com als ciclistes, quan passen cotxes i no ha acabat de ploure. També les plantes del viver se n'omplen vora el camí.
A sota de tot, imatge de Street View de l'estat de la pista de Sant Just l'agost del 2015 recent arranjada. El terra tou sembla que només es va premsar en la direcció longitudinal i que tenia massa poca grava. Els pendents no estan preparats per a evacuar l'aigua de pluja torrencial. L'esquena d'ase hauria de tenir com a mínim 60 cm d'amplada  en sentit longitudinal, i 7 cm d'altura com a màxim, i té una amplada en sentit de la circulació de menys de 20 cm i una altura  de 15 cm. Cal suposar que si la Diputació és que sufraga les despeses de manteniment aquesta via o travessia és competencia estatal.
Abans, diverses imatges del Camí de la Muntanya, vora la Riera de Sant Just Desvern. En algunes s'hi veuen les rascades dels cotxes.