sábado, 9 de marzo de 2013

PINTADES / GRAFFITI

Almenys, quan el doctor Joan Clos era alcalde de Barcelona, hi havia una política que afavoria la retirada dels graffiti de les façanes. Ho feien els serveis de l'ajuntament. Bé, i gratis. Ara, amb el qui diuen que exerceix d'alcalde, en Jaxier Trias, el que sembla que s'afavoreixi són les pintades. Segons els serveis del 010, només les retiren si hi ha un escrit amenaçant o ofensiu. Alguns veïns diuen que sí han vist desaprèixer escrits a les parets contra els mossos, la policia, o d'altres autoritats amb frases com ara "Mossos hijos de puta". Si no és una amenaça, aleshores cobren 90 euros mínim, i 90 euros més per cada hora que passin de més. Una parenta (consogra) d'en Trias té pintades a la façana de la casa on viu prop la Via Augusta; i allí s'han quedat. Un consell als que fan pintades, i que afavoriria el turisme, és que facin pintades amenaçadores contra les nacionalitats estrangeres, del tipus "Guiris iros a la mierda" "Yankees, go home". Així, els serveis municipals les retirarien sense fer pagar els propietaris. I els turistes veurien una Barcelona neta.
El cas és que el dia 9 de març de 2013 han aparergut pintades, fins i tot a edificis catalogats, a unes deu façanes del carrer major de Sarrià. I, en teoria, suposo que cal permís de treballs en la via pública per a retirar-les, i seguir un determinat protocol de normes de seguretat. Però el més còmode, tot i que no el més ràpid, seria fer-les retirar al servei municipal.
En temps de l'alcalde Clos, però, no totes les pintades eren retirades. Potser no llevaven totes les amenaçadores com aquella que deia: "Ernest Lluc: cerdo. ETA mátalos". Aquesta l'ha anat desdibuixant la pluja i el temps.
De graffiti n'hi havia ja en l'època dels romans. I de pintades fins i tot en feia en Jordi Pujol quan demanava que els bisbes de Catalunya fossin catalans, per exemple. Però, suposo que deu haver-hi una mena de moral no escrita respecte als llocs adients per a cada cosa. En tot cas, finalment, puc donar les gràcies als serveis de l'ajuntament, perquè avui dia 13 de març de 2013 ja han esborrat almenys la pintada a l'edifici modernista catalogat. Em diuen que una altra vegada truqui al 900 226 226, al telèfon del civisme.
Suposo que les pintures antigraffiti tenen algun inconvenient, però, donada la intensitat de les pintades, ja comença a ser un inconvenient menor. Alguns veïns rebutgen els arranjaments dels serveis municipals perquè a vegades no encerten gaire el color de la pintura amb la que tapen els graffiti.
Hi han estudis sociològics que relacionen la proliferació de graffiti amb un excés d'urbanisme o de construccions. Potser la solució seria plantar lianes com ara l'heura que s'enfilessin i tapissessin les façanes. Seria facilitar l'escalada de rates i formigues. Les rates, amb una franja de rajoles de València ja quedarien frenades, però quan no hi hagués heura. 
Aquí sota, un exemple de graffiti per fora una botiga de bicicletes (15 agost 2014).









Blog tècnic sobre rehabilitació de façanes (de l'aparellador Gabriel Palou)












viernes, 1 de marzo de 2013

GRUA MUNICIPAL

El primer dia que vaig agafar el cotxe (del meu avi) per anar a la Universitat de Barcelona el vaig aparcar a la plaça del Dr. Letamendi.  Al tornar de les classes ja no hi era. El dipòsit municipal no era molt lluny i la multa que calia pagar per a recuperar el cotxe era poca cosa, com ara 500 pessetes. I vaig estar anys sense agafar el cotxe per anar a la Universitat.
Ara les coses han canviat molt i suposo que el dipòsit deu estar lluny i la multa deu ser molt grossa. Però penso que les noves tecnologies podrien infiltrar-se en la gestió municipal de la grua que retira els vehicles. I més tenint en compte el bon tarannà de l'actual alcalde. Si algú s'ha trobat a punt de creuar una cadena que els bombers han llevat per deixar passar els vehicles cap a fora i cap a dins (provisionalment) d'una zona incendiada, sabrà que els mossos i els bombers només veient la matrícula d'un cotxe saben a quin telèfon mòbil han de trucar per avisar d'un succés perillós. Per exemple, que calgui reitar-se ràpidament de la zona perquè el foc hagi avançat molt. De la matexia manera, en casos en que un cotxe no sigui urgent de retirar-lo, podrien avisar per un SMS a l'amo. I donar-li temps per a retirar-lo ell mateix, carragant-li una mòdica quantitat com a advertiment per a que no torni a deixar el vehicle allí. I esperant un temps prudencial, com ara 5 minuts perquè l'amo pugui retirar el cotxe. Ja que la grua sol tenir preferència pels cotxes cars, és d'esperar que sengles amos disposin de telèfon mòbil. Crec que tècnicament aquest procediment és millor que l'actual. Ara, des del punt de vista legal o polític les coses sempre són més complicades i costen de moure. Una qüestió legal i política més fina és la de decidir el protocol municipal quan hi ha un animal dins el cotxe. Quan el que hi ha és una persona molt incapacitada o un nadó, aleshores les denúncies van per la via de l'abandó i el nadó o la persona incapacitada va a parar als jutjats.  
Quan algú de bona fe comunica a la guàrida urbana que hi ha una moto abandonada al carrer que sembla robada, ningú s'espera trobar-se amb els problemes que es troba. Sembla més delinqüent qui avisa que qui roba. No sé si el que esperen la guàrdia urbana és fer-se amb les peces que puguin quedar per vendre-les, com feien alguns agents amb els cotxes que anaven a parar als emirats àrabs. Els era molt fàcil agafar el cotxe i no posar al terra el triangle avisant que se l'havien endut. Però tot això, gràcies a Déu, ja és aigua passada, i esperem que no torni a passar.