NETEJA DE VORERES

Potser des del segle XIII Barcelona ha ofert un aspecte poc net al visitant degut al galimaties de la normativa municipal. Si mantinc l'"acera" bruta, amb cagades i pixades de gos i restes de vomitades i altres deixies, la gent semblen passar contents per la vorera admirant la rebel·lió dels infractors desvetllada a la vitsa d'un edifici ostentós. En canvi, si netejo la vorera, quan encara és humida, la gent passen amb cara de fàstic, com tement embrutar-se al trepitjar els panots. Suposo que hi ha uns horaris per a la neteja, posem de deu de la nit a vuit del matí. I mentrestant, entre cagada i cagada i entre pixada i pixada, he de mantenir tot ben brut? Ignoro si el que em diuen les mestresses del barri és la única cosa que es pot fer: fregar amb aigua i lleixiu. Si quan hi ha pocs cotxes faig servir la kärcher, aleshores es queixen els revisors del parking de l'empresa de l'alcalde perquè diuen que puc esquitxar els cotxes. Quan tenia botiga, mirava d'escombrar la vorera cada dia. Però ho havia de fer dues vegades perquè l'escombriaire tenia a bé escombrar barruerament la calçada i des dels marges engegava la pols damunt la vorera. Després, el perill foren les llambordes del nou disseny de carrer com a zona de vianants de prioritat invertida. Això vol dir que el peix gros ha de cedir el pas al peix petit, per entendre'ns. A més dels problemes a vegades de violència entre els vianants que tenien prioritat teòrica sobre els cotxes i els conductors que no es donaven per assebentats, el problema principal eren les relliscades sobre les llosses, en general impregandes de caldo de deixies del mercat. Varen ser més de 12 fractures òssies en poc més de dos anys. Se'm va ocórrer llençar aigua amb salfumant per sobre les llosses, però això no va agradar gens al Sr. Maragall, qui ho veia com una ofensa al mobiliariu urbà. Curiosament, però, la zona tractada per mi, i no relliscaven la gent, s'ha mantingut llisa, i la no tractada presenta ara força buixardats. Ignoro si, a més de passar la fregona, es poden llençar galledes d'aigua, o buidar les galledes d'haver fregat, per sobre la vorera. El que sí que em sembla que està prohibit és allò de llençar el contingut de l'orinal pel balcó. Ho he vist a la part de dalt de la Plaça Reial. Això sí, crec que varen tenir la delicades d'avisar amb un crit groller. El mal de la brutícia a la vorera no és el fàstic que fa, que també, sinó les infeccions que poden venir si et fas un petit tall al caure. Crec que hi hauria d'haver una normativa clara i definitiva i unes recomanacions mínimes i no tan mínimes. A hores d'ara no sé si es pot fregar l'acera amb aigua i sabó o només amb aigua o sí que es pot fregar amb aigua i lleixiu. Fa poc admirava la tenacitat de les veínes en fregar l'acera cada dia. I després vaig saber que le que ho feia tenia Alzheimer i ho feia perquè no recordava si ho havia fet el dia abans o no. Malalts d'Alzheimer, i a l'atur, ja teniu una ocupació! Sorprèn també com passen les màquines de l'empresa contractada per l'ajuntament ruixant el carrer mentre plou o poc després de ploure. I sorprèn també com un minut després de passar un camió a buidar els contenidors en passa un altre a buidar els contenidors recent buidats.