TAXIS O AUTOBUSOS

Amb Clinton, l'economia dels USA anava força bé. Amb Bush Jr., el jingoïsme va dur al declivi. I aquest declivi caldria tapar-lo, segons el mateix Bush explicava als íntims abans de ser president, amb les hipoteques generoses. Perquè, quan es descobrissin, ell ja seria a punt d'acabar el segon mandat. I, si l'economia petava (2008), a ell ja no l'esquitxaria gairebé. Deixant a part les guerres d'armament modern potent, jo ja fa temps que crec i que dic que el llençar la casa per la finestra, quan es fa des de l'administració de l'estat, per tal de a crear i mantenir una èlite d'homes de palla, acaba ensorrant l'economia. A Espanya, mentre hi hagi un home de palla, a més del mateix rei, que cobri el sou (en negre o en blanc) de deu mil persones, no s'hauria de queixar cap governant, per sota del rei, de les xifres de l'atur. Els típics missatges que es passen per Internet criticant una èlite de polítics que tenen un sou cadascú, posem de 200 euros al dia no diuen res dels qui fiquen la ma per treure cada dia 20.000 o 30.000 euros. Evidentment, això no és el sou. És el pressupost d'empreses públiques que tenen uns comptes superinfladíssims i als quals ells poden ficar ma. Amb una economia que funcioni, com la de Clinton, la cosa es pot aguantar. Però, quan l'economia fa figa, algú ha de rebre, i no precisament el més culpable és el qui sol rebre. Tantes vegades hem vist com els qui més alt cridaven contra el sistema han escalat fins molt amunt de la societat, i han arribat a cobrar sous de luxe, que això ens fa dubtar de les bones intencions dels agitadors socials exitosos. Per exemple, uns agitadors es queixaven de que el transport privat contaminava molt, i deien que calia afavorir el transport públic. Aquesta ha estat una lletania repetida durant molts anys. I segur que hi havia algú que era sincer quan protestava. Com ho havien de ser els joves suïssos que llençaven pedres des dels ponts de les autovies als cotxes que veien passar per sota amb només el conductor. O també ho havien de ser els suïssos que varen promocionar les zones sense cotxes amb tub d'escapament. Zones que podien abarcar tot un municipi (excepte el cotxe de l'alcalde, clar). Però, que calgui fer obres en un edifici perquè l'arquitecte que fa l'informe a l'ajuntament sobre bon estat de l'edifici confongui el sutge de l'autobús a la façana amb el florit degut a una catarrera, això ja em sembla un gra massa. Per sort, molts autobusos ja van amb gas o contaminen poquet. Però, l'empresa de Barcelona no crec que sigui autosuficient. Ha de rebre ajudes. Potser, degut la bona qualitat del servei, que no poso en dubte. O, potser, degut als sous de l'èlite de buròcrates. En canvi, enlloc d'aportar diners al gremi de taxistes, l'administració en rep molts. Una llicència de taxi val una millonada. I també són trasport públic els taxis. O no? Crec que seria senzill que, d'una banda, l'administració estalviés alguns calers en la gestió de l'empresa d'autobusos i, de l'altra, deixés d'ingressar-ne tants del gremi de taxistes. I tot, potser, a canvi de promocionar el vehicle elèctric o el de gas. Hi ha línies perifèriques d'autobusos que fan molts viatges sens cap viatger. Sortiria més a compte tenir una flota de taxis a la zona per als pocs veïns que necessitessin fer algun desplaçament per la zona. Però algú pensarà que un transport en taxi és molt car. D'acord. Però: per què? Pels impostos i taxes descomunals que ha de pagar el taxista. M'agradaria saber si algú pensa que això de promocionar els taxis de motor elèctric no és una idea de "bombero".