CONTAMINACIÓ

El sentit de l'humor dels actuals arameu-parlants és especial. Crec que la frase de Jesucrist (Mateu-15:11):"No és pas allò que entra a la boca el que fa impur un home; més aviat, allò que surt..." només reflectia una rebel·lió momentània contra la crítica per no rentar-se les mans. Sento estar en desacord, pel que fa a normes higièniques, amb la Bíblia i amb la litúrgia catòlica. Els qui patim el que ara diuen sensibilitat química múltiple estem conveçuts que el que ens fa patir, a base d'impureses, és l'ambient extern que podem arribar a percebre com una tortura química. Ara bé, l'odi que el dolor experimentat pel sofriment degut als químics tòxics, això sí que pot malbaratar la nostra pau interior, clar. Em semblaria un oximoron criticar la contaminació atmosfèrica a Barcelona i no tenir cura de la possible contaminació domèstica. Hi ha un munt de productes químics que emprats amb molta mesura poden donar un aspecte de netedat a la casa. Però, en alguns casos, abusar-ne pot donar lloc a reaccions fisiològiques malignes, tard o d'hora. El lleixiu, amb molta cura, pot ser un remei imprescindible en situacions extremes. Però, estaria bé ventilar les habitacions on s'ha emprat, per evitar pulmonitis, i qui sap si agreujament dels càncers. A dosis molt petites, els glòbuls blancs el produeixen, amb aigua oxigenada, per aniquilar virus i bacteris enemics. Però, un excés podria desencadenar un procés autoimmune, amb destrucció de cèl·lues bones. El Don Limpio (amb benzisotiazolinona) crec que caldria aplicar-lo amb la finestra del quarto de bany oberta, almenys si seguim les intruccions del producte. Molts esprais anti-pols i netejavidres han de ser dolents per als qui han patit o pateixen d'asma. També ho han de ser els netejadors de metalls i els abrillantadors de mobles i les boles de naftalina, l'acetona, l'amoniac amb aromatitzant dolent, insecticides potents (que han estat prohinbits però que encara es troben a les farmàcies), i el fum del Tabac, clar. I no m'interessa massa saber-ne la raó científica. Potser el producte químic que ha donat més morts per malaltia pulmonar, apart el Tabac, hagi estat el dissolvent orgànic industrial. Avui en dia es pot emprar un dissolvent sense gairebé olor, fet de Soja, crec. I es pot pintar la casa amb pintures ecològiques. I, sortosament, cada cop hi ha més productes ecològics, o no agressius, disponibles. Hi ha qui se n'enfot de tot això, perquè ell és un home sa i fort i molt optimista i no és pas un malalt mental amb manies que es munta una pel·lícula. Però això sí, té la mania de la neteja. Alguns d'aquest optimistes varen morir per haver-se embadurnat amb pintures radioactives. Els altres, per haver deglutit pesticides directament. Altres, per haver estat exposats a productes cancerígens al llarg de la vida, ja sigui per vici, ja sigui per ofici. I d'altres estan vius però amb Alzheimer. Però en queden molts que vampiritzen les víctimes sensibles que conviuen amb ells. El problema ètic principal de la contaminació és que els culpables aparents del vessament poden no ser-ho, perquè un subaltern emprenedor hagi tirat pel dret. O perquè amb "bona intenció" s'hagi ridicultizat als qui hi convivien, i que primer n'han patit les conseqüencies. Resumint, uns tiren pel broc gros a pinyó fixe, i els altres (com Jesucrist) ridiculitzen els higienistes. Si el mal el patís només el transgressor, no hi hauria tant problema com si el pateixen les víctimes casuals que conviuen amb els transgressor. Em sembla un oximoron també que els molt optimistes o positius no puguin sofrir sentir a parlar de coses negatives. Serà només una tapadora el seu optimisme? Biològicament, el sistem immunitari funciona declarant la guerra a petita escala mitjançant la fagocitosi (TH1). I, si aquesta sistema no funciona prou, amb temps, prepara una guerra a gran escala, prèvia la fabricació en sèrie d'armament en forma d'anticossos (TH2). En estats malaltíssos, o bé la guerra és massa minça, o bé és massa potent. Traduït a l'actualitat de Barcelona, em sembla que voler-se carregar el prestigi d'Iñaki Urdangarin és malaltís i equival a un estat d'autoimmunitat.