Una mostra de com poden conviure els arbres amb els monuments arquitectònics la teniu a la foto del conjunt medieveal de Sant Esteve de Palaudàries. Avui he anat en bicicleta des de Mollet fins els Puiggraciós, tot i passant per Sant Esteve de Palaudàries, amb el meu amic Móra. Al Vallès, i concretament a les ribes del riu Tenes, hi he trobat a faltar arbres grans. Es veuen plataners grans dispersos, vora algunes masies, i en alguna ocasió encara al marge de les carreteres. És un vestigi de la política d'en Primo de Rivera, els anys 1920s. Però veure el Tenes al tram final, ben pelat, fa cosa. També el Llobregat des de Molins de Rei està despullat des de fa uns anys. Potser varen ser les obres de l'AVE o les de les connexions de l'aigua depurada del mar, o jo que sé què, però els Pollancres n'han desaparegut de les ribes. A part l'efecte estètic, esl Pollancres ajudarien a augmentar la pluviositat, i a protegir els marges de les riuades. Suposo que en alguna ocasió la riuada s'ha endut arbres que han fet una presa que després s'ha trencat de cop i així s'han ocasionat molts desperfectes. Però també, i potser en més ocasions, els arbres han protegit les ribes de l'erosió i així han contingut el cabal dins la llera. No hi ha una solució bona per a tot, però potser hi hagi un terme mig entre la sequera paisatgística i el manglar inexpugnable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario