Ja deien els sumeris fa 5000 anys que deambular vora les aigües residuals pot comportar malalties estranyes. Jo crec que, com a mínim, respirar gaire temps seguit la pudor de claveguera pot estendre virus de refredats. Ocasionalment, hi ha zones disperses a Barcelona que fan molta pudor degut a les fermentacions de les aigües negre. Potser això sigui degut a que la claveguera faci un sacsó on l'aigua negra hi quedi embassada. Els embornals en reixa plana han substituït les obertures laterals (pel costat i per sobre el nivell de l'asfalt o almenys de les rigoles laterals). Això fa que a vegades, si hi ha plataners a la vora, la reixa de l'embornal s'embussi amb les fulles que arriben a taponar l'arqueta de sota la reixa. En aquest cas poc podrem xuclar o aviar aigua per allí, que ésel que normalment fan els operaris del'ajuntament per alliberar la zona de pudors. Però, la mesura més efectiva, o més sovint efectiva, seria llençar algun sobret de bacteris fermentadores. Es compren a las drogueries amb el nom de WCNet. Triguen uns dos dies a fer efecte,però, a vegades, l'efecte es nota abans. Contràriament al que solen creure les mestresses de casa acèrrimes defensores de la neteja, el lleixiu és contra-productiu en aquest cas. Perquè evita la bona fermentació. O sigui, que quan més lleixiu aviem a la claveguera, més pudor farà. Quan llencem directament el sobret de WCNet a l'embornal, o bé a la tassa de la nostra comuna, més valdria que ens en estiguéssim de llençar lleixiu durant unes hores, per a no inutilitzar els bacteris bons.
A part de les zones urbanes, els voltants de les depuradores d'aigües residuals poden ser molt desagradables. Un bon manteniment pot evitar la pudor tan molesta durant temporades. A l'Hospital General de Catalunya o a la depuradora entre el Besòs (vora la Torre dels Frares, a Montcada) a vegades no se sent gens de pudor i a vegades se'n sent molta.Suposo que més que de la lluna deu dependre de si engeguen o no la depuradora. Crec que en un acte d'anti-terrorisme biològic algun veí podria llençar-hi una capsa de WCNet i la pudor desapareixeria almenys durant 15 dies. Recent arribat a Roma em varen explicar el cas d'un metge que deia que tot això eren manies. Per demostrar-ho es va banyar al Tíber. Això era l'any 1979. Al cap d'una setmana era mort. També unes noies que varen ser víctimes d'una riuada al Torrent de les Monges de Sarrià a l' empassar aigua varen contraure una infecció incurable. Allí la responsabilitat va ser compartida entre l'ajuntament, la diputació i les monges.Les dues entitats administratives varen fer treure una reixa que protegia de banda a banda de riuades el torrent. I els jardiners de les monges aviaven a la llera del torrent branques que tallaven.Així es va fer una presa amb la riuada, que al trencar-seva provocar una crescuda en mur d'aigua. La conca del Besòs ha millorat gràcies als 23 milions d'euros que s'hi varen invertir. S'hi han fet depuradores i canals.En casos excepcionals s'aboca una gran quantitat d'aigua oxigenada per neutralitzar el sulfhídric (que fa olor d'ous podrits i és molt tòxic). Si la cosa no és tant urgent s'aboca nitrat càlcic a les basses depuradores per a afavorir l'oxigenació i els bacteris aerobis.
Els veïns de Montcada es varen manifestar unes quantes vegades per protestar per la pudor que creien que provenia d'algun abocador industrial. Però les anàlisis d'isòtops del sofre de l'àcid sulfhídric varen demostrar que l'origen de la pudor era la femta (producte orgànic) i no cap producte químic. Pel que fa al Llobregat, cap els anys 1960 es va desviar el cabal final de la riera de Rubí per abocar-lo al canal de la Infanta, que regava els camps de vora Molins de Rei, i que anava a parar un altre cop al Llobregat però més avall de les depuradores de Sant Joan Despí. Així estalviaven feina de depuració a la companyia. També es varen desviar les aigües que recollien les salmorres de Sallent. Amb tot, tant el Besòs com el Llobregat, vora Barcelona, hi ha dies que fan força pudor. No crec que sigui impossible corregir-ho. Hi ha ciutats, com ara Berna, que ho han fet. Aquí, de passada, s'aconseguiria que el mar estigués més net. Ja sé que hi ha "bons venedors" que asseguren que el mar de Barcelona està netíssim. Són els mateixos que asseguren que a Barcelona es respira la mar de bé i que no hi ha gota de contaminació. Potser ens podríem posar d'acord i convenir que la situació és millorable, almenys una mica millorable.Les depuradores actuen en un primer moment crivellant els materials sòlids, les sorres i fangs i els olis somers, per decantació. Després actuen per fermentació biològica aeròbica. I, si s'escau, acaben depurant encara més l'aigua, filtrant-la per sorres i fangs, afegint-hi floculant i clor, fins a fer-la potable o gairebé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario