ROBATORIS A L'AUTOBÚS

I a qui no l'han robat? Pot ser una experiència molt desgaradable o, com a mínim, que et posi neguitós. La frustració de la víctima pot tenir un ampli ventall de sensacions que van des del bon sentit de l'humor a la més pregona tragèdia. Els gitanos tenen fama de viure del que roben. I els gitanos i gitanes rumans, més. Quan tornen a Rumania es fan cases d'allò més luxoses. Almenys, alguns. L'altre dia, aquesta setmana, anava un rumà amb la seva dona a l'autobús. Ell anava intenant prendre la cartera a unes quantes persones. Les víctimes s'ho agafaven estoicament. Però, un home gran, que estava delicat del cor, no s'ho va agafar tant bé, i s'en va queixar amb una veu tan alta com va poguer. - A Barcelona diem "poguer" enlloc de "poder" - . Aleshores, les altres víctimes varen fer un cor de queixes. L'home gran afegia que necessitava la documentació i els diners per fer-se visitar a l'Hospital Clínic, on l'havien d'operar del cor. Això va ser el detonant per al boxagedor que seia al costat de l'home gran. D'una revolada es va aixecar i va engegar una filípica al rumanès i a la seva dona. El gitano va respondre sorneguer: que, quan baixés l'home gran, el seguiria i li etzivaria un gec de cops que quedaria estirat al terra. Aleshores, el boxagedor, després de treure's la jaqueta i deixar-la a una noia que l'acceptava de bon grat aquest gest, agafà pel pit el gitano (amb una ma) i l'amenaçà de fer-li caure el cap a terra d'un cop de puny (amb l'altra ma). La cosa va quedar així.  L'home gran va baixar. El gitano el va seguir. Però, el boxagedor també, per acompanyar-lo fins l'hospital. Un cop a la porta de l'hospital, ja veien que el gitano s'havia esmunyit. L'home sentia que li havien fet un favor molt gran. El boxagedor havia estat subcampió de Catalunya i es distingia per la seva crueltat. Per ocasionar un prolífic bany de sang a l'adversari. Si no va anar més lluny, aquesta vegada, va ser per temor dels agents de la "injustícia" i del "desordre públic". Però, com que té la llengua fàcil, va insultar tots els passatgers de l'autobús per no reaccionar en defensa de l'home gran, que devia tenir uns vuitanta anys. No estaria de més dur cosits a la cartera o moneder uns picarols. Els gitanos aprenen a robar bé així, però molts no acaben d'aprendre'n mai a robar-te la cartera sense fer sonar els picarols. Per altra banda, ja que ara els professors de nens són autoritats públiques, podríem fer-ne també els conductors d'autobús i de metro. Se'ls podria dotar de comunicaicons especials que avisessin subreptíciament les policies. Un sistema del tipus Spot/GPS seria suficient. Que crec que ja en tenen. Prement un botó avisarien de dificultats d'ordre públic.També podrien dur armes no letals (tipus Taser). I si no, com fan al Marroc, la policia podria anar de paisà per tot arreu on es temés l'acció dels lladres en aglomeracions de gent. Aquí ja ho fan bastant, ara, amb les directrius d'en Trias. Com a mínim, més que afrontar-se dialècticament amb els lladres, es podria aturar l'autobús i fer venir la policia, sempre i quan hi hagués un mínim  sistema defensiu dins l'autobús.