CEMENTIRI DE COLLSEROLA

http://www.cbsa.es/doc/planols/collserola.pdf

Quan el 1978 Ramon Folch i Guillen publicà el famós llibre: "Natura, ús o abús? - Llibre blanc de la gestió de la natura als països catalans" ja hi havia hagut un moviment d'opinió, segurament dirigit pel mateix Folch, en contra l'establiment d'un cementiri enmig un bosc del massís de Collserola al sector de Cerdanyola. Però la cosa no anà a més, com passà en d'altres reinvindicacions. La defensa dels Aiguamolls de l'Empordà sí que tirà endavant. Lo del cementiri no sols no anà a més, per part dels ara anomenats ecologistes, sinó que el 1984 es creà un altre cementiri al massís, el de Roques Blanques, al Papiol, de 100 Ha.

http://www.parc-roquesblanques.com/home.php?Idioma=CA

Tot i l'aprensió de la gent de Barcelona a fer-se enterrar en una zona que els anglesos dirien que és "in the wilderness", a mi aquest cementiri de Cerdanyola en general em sembla força bonic, adient i ben mantingut.
El 1978, jo tenia dubtes de si la protesta contra el cementiri de Collserola o Cerdanyola estava gaire fonamentada. És molt gran, 180 Ha, però s'hi ha respectat bastant els arbres. Tot i que ara tinc un dubte. Si vora el cementiri, la variació dels roures, alzines i garrics és enorme, com devia ser a tot el recinte abans? Dic enorme perquè en algun tram com ara d'uns 50 metres s'hi poden veure fins unes 50 varietats de Quercus. Impossible de saber com era abans, per dues raons. Primera: perquè els botànics d'aleshores, dirigits pel Dr. Oriol de Bolòs, eren uns negats pel que fa al gènere Quercus, tot i haver connectat el Dr. Bolòs amb els millors especialistes mundials. El paio endoba se n'enfotia del tema. I, segona: perquè jo aleshores, com la resta de botànics barcelonins, no tenia ni idea del gènere. Només seguia les flores del 1900, com els de l'escola del Dr. Bolòs, qui, per cert, em va "prohibir" que estudiés els Quercus de Collserola. "Li ho prohibeixo!" em deia.
Retornant el tema del cementiri en si, sento no poder aportar una foto, perquè està prohibit. Però fa besarda veure el recinte islàmic. No sé si ja està arranjat; però, fa uns mesos, algunes làpides estaven totalment trencades i alguns ossos es veien escampats pels voltants. Devien ser els porcs senglars els autors d'aquesta calaverada. Una cosa és limitar el dol a un mes, com crec que tenen limitat els musulmans, i l'altra és passar-se en l'austeritat fins arribar a la marranada macabra. L'altra cara de la moneda l'ofereix el recinte nordamericà, tot encerclat per un filat electrificat, itot plè de lawn (gespa) i arranjat com un dels millors jardins. Recentment, l'aparcament lateral de més amunt del recinte central de la capella s'ha reduït molt. S'ha susbtituït més de la meitat per una franja de grava amb arbrets. Potser no calia. No sóc qui per arribar a escatir el motiu d'aquest arranjament paisatgísitc, però sospito que és poder cobrar per l'ocupació de les places al pàrking de pagament. La capella en si també és un misteri per a mi. Les parets de tot l'edifici són de vidre. I, dins, no hi ha pilars. Suposo que les viguetes verticals piramidals que separen els vidres deuen suportar el sostre. I espero que no es rovellin mai.
A Collserola hi ha un altre petit cementiri, l'antic cementiri de Vallvidrera, a la zona de Vil·la Joana, tocant a la riera. Tampoc en tinc un control continuat, però fa anys es veien restes de taüts llençades al vessant de darrere i tocant a la riera.
A l'Eneolític hi havia un petit cementiri a la cova del Turó de la Torre Negra, al Sud de Sant Cugat. Ara està protegir per una tapa de metall i un cadenat, després d'haver-ne extret algunes restes prehistòriques.