EL CIM D' ANETO DES DEL MONTSENY ? (TURÓ DE L'HOME) RESCATS A MUNTANYA

Ahir, dia 8 de gener del 2012, vaig pujar a peu amb un amic al cim del Turó de l'Home (Monsteny), des de Santa Fe. La visibilitat era excel·lent, almenys cap als Pirineus. Es veien els massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, com a dues illes emmig dels núvols baixos o boira que, tot sigui dit,  no anava pas gaire més enllà. Continuant en sentit de les agulles del rellotge, es veia el Montsec com  a dos bonys suaus, a ponent. Més al Nord, es veia el Port del Comte, enfarinat de neu. I, entre aquest i els Rasos de Peguera, destacaven en la llunyania dues muntanyes piramidals cobertes de neu esgrogueïda (per la distància). Devien ser contraforts del Monstent de Pallars. El mateix Montsent de Pallars des d'aquí s'asssembla a l'Aneto. Però he vist els mateixos dos contraforts i el cim des del Puigllançada i no tenien cara de ser l'Aneto. Tampoc havent passat per tota la falda Sud del Montsent en bici i contemplat el cim des de Sant Joan de l'Erm. Però més avall poso el croquis d'algú que creu que sí que es veu l'Aneto des del Turó de l'Home.  Seguint, es veien ja les muntanyes normals: Rasos de Peguera i Serra d'Ensija (amb la vall del poble de Peguera al mig). Les muntanyes de la Cerdanya nevades, i resseguint tot el límit Sud d'Andorra. I, en primer terme, i sense neu, i una mica més ensota, el Cadí (amb el Pedrafoca abans), el Moixeró, i les muntanyes de La Molina (Tossa d'Alp i Puigllançada). Després, ja venia la serralada del Puigmal fins el Bastiments, ben nevada. I més enllà el majestuós Canigó com una altiplanície amb un mugró al mig. Cap el mar les muntanyes de Roses ja es veien difuminades. Molt  suau i per sota el Puigmal, es veia la serralada grisa i sense neu del Puigsacalm. I més ensota, els Cingles de Tavertet, amb alguna franja vermella. Es distingia el poblet de Vilanova de Sau. I més cap aquí encara,  les muntanyes boscoses i suaus de les Guilleries, que envolten els pobles d'Espinelves (molt a la vora) i de Sant Hilari Sacalm. Molt més a sota del Canigó, es veia la boscosa serra gironina del Corb, una mica blavosa ja per la distància. El litoral marítim es veia desdibuixat cap el Sud. En primer terme, i voltat de la lluentor del mar argentat, destacava el massís del Montnegre.
El massís del Montseny té tres cims de 1700 m: el mateix Turó de l'Home (1706), Les Agudes (1705) (ben a la vora), i més lluny i molt arrodonit, el Matagalls (1697). Des del 2010, l'observatori del cim del Turó de l'Home ha quedat en mans de la Generalitat. De diners per arranjar la zona d'aquest cim i el bessó Puig Ses Olles (amb antenes de comunicacions) se n'han gastat en teoria molts (un milió d'euros) els darrers deu anys. Però hi trobo a faltar algunes coses. Una reivindicació de molts anys és la dels ciclistes de carretera. Es queixen que l'asfalt del darrer tram de pujada, des de la cota 1300, és molt i molt dolent, amb molts clots. I tenen raó. Però jo trobo a faltar també una estació meteorològica com era abans. Era amb molts aparells a la vista i amb un guarda que, si volies, et feia de guia i t'ho explicava tot. Recordo bé com un dia el guarda/meteoròleg em va fer observar per primera vegada a la meva vida la curvatura del planeta, tot i fent-me mirar el mar per la finestra d'allí. Els llistons horitzontals feien destacar la línia convexa de l'horitzó marítim. L'estació la va muntar la Generalitat, sota la direcció de l'eminent Eduard Fontserè, l'any 1932. Amb la guerra, l'estació va passar al govern central per molts anys (darrerament, a l'AEMET). Darrerament, però, la falta de bona acollida s'acaba d'agreujar amb la presència d'un enorme gat que es dedica a esgarrapar els gossos que se li atansen. A més, s'hi afegeixen els comentaris en contra els ciclistes fets pel mateix guarda, que ben poques hores hi passa allí dalt. Segons ell, els clots als camins i a la carretera els han fet els mateixos ciclistes. Ja només faltaria que es reunissin al cim les veus en contra els qui van corrent per la muntanya. Per a mi són la joia de l'esport català. Però per a aquestes veus aquesta és segurament una manera molt i molt perniciosa d'erosionar el terreny. Resumint, el que trobo a faltar més, a part una bona acollida, és la pedra orientativa (circular) que hi havia hagut. Si hi ha una muntanya amb aire pirinenc vora Barcelona (i al territori de la diputació de Bracelona) aquesta és el Turó de l'Home (i les Agudes). És molt d'agrair, per exemple, la màquina expenedora de refrescs a Collformic, especialment els mesos de més calor. I aquí dalt, a part un petit bar (que hi havia hagut), crec que ajudaria molt a "fer país" (expressió tant del president Mas) el fet de fer conèixer el nom de les muntanyes que des d'aquí es veuen. S'han gastat un milió d'euros per fer fora els militars del Puig Sesolles, i no s'han pogut mantenir les coses essencials?  No ho entenc. També recordo amb poca seguretat que hi havia un telescopi d'aquests que s'hi introdueixen monedes perquè funcioni. M'agradaria que algú m'ho confirmés. El cas és que ara res de res.


Arran dels recents accidents mortals al cim d'Aspe (Aísa-Candanchú) i al Coll de Coronas-Aneto s'han sentit comentaris de dos tipus. Uns, de confraternització i condol envers els amics i parents de les víctimes, i els altres, queixant-se que les víctimes fan fer esforços econòmics i humans que es podríen destinar a altres empreses. D'aquest darrer tipus de comentaris, fets sempre amb una certa ira, n'hi ha de molt variats. Que caldria prohibir anar a la muntanya. Que caldria fer pagar al mort el que val el rescat del cadàver perquè no hi ha accidents sinó només imprudències. Que si s'ho han buscat, que ho paguin. Que les companyies asseguradores no hauríen d'assegurar les activitats de risc a muntanya. Que si les sous dels GREIM o dels bombers o desl mossos d'esquadra especialitzats estan de més, perquè els guàrdies civils i els mossos el que han de fer és atrapar els lladres, i els bombers apagar els focs, i punt. Que si només caldria auxiliar els del país (comarca) i els estrangers que es fotin. En tot cas, la pàgina no oficial del GREIM (grup de rescat especial d'intervenció a muntanya de la Guàdia Civil):  http://greim.es/ es pot aprofitar per tots cantons. Diuen que consideren que el 40% dels accidents que originen el rescat són deguts a imprudències de les víctimes. Si l'administració considera que la víctima ha de pagar, facturaran 2000 euros per cada hora d'helicòpter, més 40 euros per cada hora de vehicle terrestre, més 30 euros aproximadament per cada hora de treball d'un rescatador. L'assegurança de la federació de muntanyisme o de la companyia particular pot cobrir bona part d'això però pot quedar una franquícia gran també. El que no sé és qui es queda amb els diners que sobren de les despeses reals.
Els puristes de la muntanya es queixen del poc nivell tècnic dels qui hi pugen animats, potser, pels programes divulgatius a la televisió, i confiats en que ja els rescatarà algú trucant al 112. Pensen que els polítics han venut la moto a la gent fent-los creure que poden fer el que vulguin. I els polítics queden confiats en que no passarà res perquè ja han editat uns quants edictes prohibint un reguitzell d'activitats. Un problema potser inesperat és que a molts llocs no hi ha cobertura per als mòbils. El que diuen els experts que cal fer aleshores és enivar un missatge escrit SMS a un conegut i que ell truqui als del GREIM o a qui calguii. El missatge, encara que no hi hagi gairebé res de cobertura, acaba arribant. Els del 112 solen embolicar massa la troca. Però si hi ha cobertura i tenim molta paciència els podem trucar. El millor seria trucar al quarter més proper de bombers o de la guàrdia civil o dels mossos d'esquadra.
A les estacions d'esquí d'Aramon hi ha cobertura per a mòbils, fins i tot per a iphones i similars (cobertura 3G)
http://www.telefonos.net/21-02-2011/operadores/movistar/movistar-y-aramon-lanzan-una-aplicacion-sobre-estaciones-de-esqui-para-moviles
i jo penso que els diners que s'han malbaratat per exemple desfent la pista que de l'estany de Llauset s'encaminava cap el cim d'Aneto es podríen haver emprat per a millorar la cobertura al massís o a tots els Pirineus. De tota manera, per als qui vulguin anar ben calçats sempre queda el recurs de dur un GPS/Spot que dóna el senyal d'on som sempre i, en cas d'emergència, perment un botó pot demanar auxili automàticament als servis de rescat (dels Estats Units almenys). En venen d'aquest aparells a la botiga de Benasque / Barrabès, o a la de Barcelona/ esports Balmat.
Si voleu informació sobre allaus, podríeu consultar la meva pàgina: http://allaus.galeon.com/
Qui va endegar aquella pista de l'estany de Llauset pensava facilitar l'accés al cim d'Aneto a un gran nombre de persones. Fins i tot parlava de dinamitar el cim per eliminar el tràngol del pas de Mahoma. Però se li varen girar en contra els puristes de la muntanya i potser els qui tenien interessos creats contraposats.
Als Alps, cada any hi ha unes dues-centes víctimes mortals entre els alpinistes. Això, a les oficines de turisme, no ho diuen, ni posen pòsters advertint-ho, clar. El que no sé és quin tant per cent és degut a imprudències i quin tant per cent a homicidis. Hi ha guies francesos i suïssos que faciliten el despreniment de cordades no guiades per companys seus del país. O almenys això diuen alguns que han patit el principi d'aquestes hostilitats. I si han d'anar a rescatar uns espanyols, s'ho pensen dues vegades. Aquí als Pirineus també conec algun cas d'accident que en realitat era un homicidi. I de descoordinació fatal a l'hora del rescat, o de falta de perícia dels rescatadors, també n'hi ha hagut algun cop. De moment, però, no ens podem queixar dels helicòpters perquè ja han rescatat un parell de vegades al nostre president: un cop sobre els Estanys de la Pera i l'altra a les portes del mateix Parlament.