CARRER DEL BOSC

A dalt, mapa de l'ICC, dels carrer al voltant del carrer del Bosc. El punt vermell és el conflictiu. 

A baix, imatge de l'Street View del pont (a l'esquerra) on comença el carrer del Bosc. 

Suposo que le denominació de Calle del Bosque, que ara torna a figurar a alguns nomenclàtors (com el del Google Earth), és una transliteració del cognom Bosch. En Josep Bosch i Ximenes era un propietari de la zona, cap el 1900. La major part de la trajectòria del carrer ressegueix la vall del torrent del Pere Gil. Molts coneixen la zona per la Font del Mont, que queda ja per sobre la carretera de les aigües. En Pere Gil i Estalella era un jesuïta i geògraf (1551-1622) que podia haver tingut cura de la finca de Nova Betlem. Aquesta finca queda ara ocupada pel CGPJ (consell general del poder judicial). I també podia haver tingut cura de la franja al capdamunt de les escales de la Font del Món, anomenada dels Pins del Pere Gil. El que desconec és si la famosa illa que el juliol del 2002 va ser objecte de litigi militar entre Espanya i el Marroc li deu el nom (castellanitzat) a aquest geògraf o no. Però em sembla que sí, perquè, tot i que no conec la illa, pels voltants, a la costa, de Juliverd no n'hi vaig veure. Clar que al peu de la gran Cova dels Coloms n'hi podria haver. Ara s'hi pot anar en caiac des de Ceuta, sense problemes. L'excursió només val 30 euros. Per cert, que el rei Mohamed VI es refereix a la illa com a Tura. Us a sona aquest cognom? Diu que en bereber vol dir buida, deshabitada. També diuen que havia tingut el nom de Corall, o de Calipso, o d'Hispània. El cert és que jo vaig assebentar-me de la seva existència abans que la majoria d'espanyols. Ja sé que ningú s'ho creurà, però va ser en Bush Jr,. qui me la va donar a conèixer definitivament. La recordava vagament dels comentaris del meu pare dient que la illa no valia res, però que hi havia molta pesca als voltants. Quan ens en parlava, aleshores en Bush Jr. planificava i molt anticipadament la invasió d'Iraq, cosa que el seu pare havia deixat a mitges. La jugada li va sortir perfetca. Va fer envair pel Marroc la petita illa. França i la majoria de països europeus es va posicionar contra Espanya, com havia pronosticat Bush Jr. Dinamarca, i Algèria foren excepcions. Això va fer que, un cop Marroc, sota la pregonada petició d'Estats Units, va abandonar la illa, el president Aznar es mostrés submís i agraït a Bush, amb disposició a ajudar-lo en el que fos. I el que fos va ser la reunió de les Açores amb en Blair. I d'aquí a la invasió d'Iraq ja només hi havia unapassa. El quid de la qüestió era que al pare ningú se'l creia quan afirmava que hi havia armament  molt perillós a Iraq, però al fill, que sap mentir molt millor, molts sí que se'l varen creure.

La illa va ser conquerida en nom del rei Joan de Portugal per Enric el Navegant el 1415, i després va passar, pel tractat de Tordesillas (1494), amb Ceuta i Melilla, a Espanya.

El carrer del Bosc comença al pont que creua les vies dels FFGG vora l'estació del Peu del Funicular. Passa al peu del mur de l'antiga finca de la Torre del Barco, i fa un gir de 110º davant el centre social d'acollida de menors (=presó de menors). Els veïns, quan condueixen el cotxe, toquen el claxon aquí, sigui l'hora que sigui, per avisar els possibles conductors que vinguin de l'altra part de la cantonada. Amb tot, siguin veïns o no, hi ha hagut uns quants accidents en aquest punt conflictiu. 

Els veïns voldríen limitar l'accés al carrer als vehicles que en massa el fan servir per no trobar-se amb l'embús de la Ronda a les hores d'entrada i sortida dels col·legis. L'itinerari que fan servir és pel carrer del Bosc / carrer de Monclar  o carrer de Palafolols / Camí Vell de Vallvidrera / Sant Pere Claver / Anglí. Lo de prohibir el pas a totohm excepte als veïns seria una solució per a descongestionar el carrer. Però, entre veïns també han ocorregut accidents, de manera que em sembla que no seria una solució total. 

Una segona solució seria posar un gran mirall convex al pal de la cantonada externa, davant el centre de menors. Molts pensen que els nois marroquís allí internats de seguida el trencarien. Però jo no ho crec. Crec que se'ls podria fer entendre que el mirall s'ha posat perquè els clàxons no els molestin a la nit. Si el respectessin, seria la solució que jo preferiria. Ja n'hi ha un de mirall a la cantonada sota l'estació del tren, al peu del mur de la casa que havia estat dels March.

Una tercera solució seria posar un semàfor que donés pas alternatiu i que fos sensible al pas dels vehicles. 

Una quarta solució seria fer una rotonda sobre les vies del tren. Però això comportaria problemes tècnics difícils. Hi ha el projecte de cobrir les vies en aquesta zona, però per a fer-hi una zona d'esbarjo amb jardins, que a la part de baix quedaria un parell de metres per sobre l'avinguda de Vallvidrera. 

Una cinquena solució seria fer el carrer de sentit únic, per exemple, de pujada; almenys fins a la cantonada amb el carrer de Montclar. Tindria sortida pel mateix carrer de Montclar o pel superior (tot asfaltat) cap a Sant Pere Claver i Anglí/Ronda de Dalt. 

Una sisena solució seria estretir la vorera de davant el centre d'internament de menors i fer un voladís sobre les vies per ampliar la vorera al Sud de la cantonada per a poder senyalitzar bé els dos carrils de sentit oposat de circulació. 

Una setena solució seria tallar el pas d'accés al camí Vell de Vallvidrera més enllà del carrer de Palafolls o del de Montclar (al límit de l'empedrat), per tal de limitar la massificació del trànsit. Aquesta solució és similar a la primera. Clar que, posats a tallar, també es podria tallar l'accés des de l'avinguda de Vallvidrera, ja que el tram planer deu ser propietat originària dels hereus dels Vidal i Quadras encara i no de l'ajuntament. Aquest punt encara no el tinc clar. Però recordo que els March (que varen comprar la finca als Vidal i Quadras) deien que el carrer era d'ells.