FER UNA PARET

Jo no tinc cap títol de paleta ni de manobre. Però vaig aprendre coses al costat d'uns paletes molt bons. De tota manera segur que aquí oblidaré coses essencials que dono per suposades, com ara com mantenir la verticalitat i bon arrenglerament dels maons a base de regles, plomades i cordills tivants,o com mantenir els rengles hortizonals amb ajuda del nivell. Si algú vol enriquir el seu viocabulari de paleta que miri aquesta pàgina a Internet:

 http://www.artifexbalear.org/etextes/diccon6.pdf

Quan està treballant, cadascú entén que el que fa és el millor, i normalment no el pots corregir. 

Quan jo vull fer una paret, tinc en compte que cal remullar els maons o fins i tot els shunts (peces de formigó) o les pedres, abans de posar-hi el ciment (pasta de morter M-80 amb aigua). Es remullen submergint-los en una embúrnia durant almenys mitja hora, o encara millor, durant quatre hores. Després, es deixen eixugar durant de dues o dotze hores més. Si no es mullessin, aleshores el morter humit es podria eixugar, al fer el maó d'esponja. I un morter que no s'ha adormit bé, queda en forma de pols. I la pols no té força per a unir dues superfícies. Per altra banda, si, després d'haver-los emborratxat d'aigua, i d'haver acabat de desprendre bombolletes, es posessin directament a la paret, aleshores relliscarien, perquè el morter quedaria massa líquid. I el líquid tampoc fa força per unir dues superfícies. A l'estiu, aquest protocol és molt necessari. A l'hivern es pot escurçar. Resumint, cal emborratxar els maons (amb aigua) i després deixar que els passi la ressaca. Jo, dels enlentidors de la consolidació del morter humit, no me n'acabo de fiar. Solen emprar-se per als maons hidròfugs dels tabics pluvials. 

Si cal impermeabilitzar la paret jo ho faig amb "humistop" (a sobre la capa de morter o pòrtland lliscat). L'hunistop és un ciment especial que costa de trobar. Jo el compro a Sant Cugat vora el Trade Center. Es donen tres capes, distanciades l'una de l'altra 24 hores, i en sentit perpendicular l'una respecte a l'anterior. 

Les pintures de façana finals han de transpirar una mica i s'ha de posar quan l'obra estigui ben seca. Si es fes de seguida, podrien formar-se esquerdes. Una manera de castigar al propietari que tenen  alguns paletes es pixar-se a la paret (de maons) que estan fent. Allí sempre reapareixerà una taca d'humitat de tant en quant. Una segona estratègia de castigar l'amo, per alguna discussió, per exemple, és barrejar guix amb el ciment pòrtland perquè, al final, la paret quedi bufada.

A part això de no mullar els maons, també hi ha un altre error freqüent, i és el de posar morter M-80 sobre de material de morter de calç. El morter de calç es feia servir antigament, des de l'època dels romans. I si bé primer no queda gaire fort, amb els anys es va endurint cada cop més. Un exemple en va ser el pont d'arenisca vermella sobre el Llobregat, l'anomanat pont de Carles III, vora Molins de Rei. El varen volar després de numerar totes les pedres, amb la intenció de recomposar-los després. Però la unió del morter de calç havia quedat més forta que la mateixa roca vermellosa i els murs es varen partir irregularment, no per les unions del morter de calç. I no el varen poder reconstruir. Si apliquen material de ciment Pòrtland sobre el morter de calç, amb el temps, la calç escupirà enfora el ciment. El morter de calç té un coeficinet de dilatació major. Agraeïx, recent posat, uns dies de sequera. Però, després, es reforça amb la humitat. D'aquí que els ponts sobre els rius fossin fets amb morter de calça i pedres. Al referir-me al morter de calç, no vull dir el morter que actualment es pot fer amb calç, sorra i Pòrtland (o grifi), sinó a l'antic, amb calç i sorra només. Clar que els romans hi posaven sal i uns bocinets de plom també, i cendres volcàniques (crec). Si s'ha d'afegir obra sobre un material vell amb morter de calç, més val netejar/llevar bé el material fins a trobar els maons o pedres de la base, i afegir a sobre morter de ciment, ja que al morter de calç (en sentit estricte) és una mica difícil de trabar-li el punt. I si el que cal fer és simplement reomplir alguna esquerda del morter de calç, aleshores es pot optar o bé per intentar omplir-ho amb morter de calç antic, o bé amb morter de calç modern, o bé amb massilla Rualaix. Aquesta massilla, que triga quatre hores a adormir-se, primer queda bastant tova, però al cap d'una setmana ja queda molt forta.

Respecte als murs de formigó m'estranya com grans constructors no vigilen prou els qui els fan i aixó fa que al cap de poc hi apareguin esquerdes i això que normalment l'envarillat es fa prou bé.  El formigó es pot comprar sec en sacs, o fer la barreja a casa amb la fomigonera (grava, sorra, ciment pòrtland),o encarregar-lo d'una qualitat o una alatra perquè vingui en camió formigonera. En tot cas és millor afegir-hi una mica d'un producte de la casa Sika que millora el curat (antisol E) o un que afegeix microfibres internament (fiber M12). Mireu si voleu el catàlec a <www.sika.es> o a   <esp.sika.com>.
Són molt interessants tots el videos d'en Ramon Guarda Parera, oficial de la construcció, d'Alella. Per exemple: "curso de albañilería tradicional, nº 6"
nº 8