PRONUNCIAR I EXPRESSAR-SE BÉ

Lo de l'accent català al parlar castellà m'ha comportat una molt baixa valoració a Madrid en més d'una ocasió. De molt petit crec jo que no tenia  gaire accent. Però ara, això d'arribar a parlar castellà sense accent català és un repte que tinc per assolir. És curiós, però, com la gent que semblen del tot respectables, i formant part de la flor-i-nata de la societat, pronuncien malament alguns mots quan parlen als medis de comunicació. Els escriuré malament, però perquè s'entengui la pronúncia. URDANGARÍN no és correcte, lo correcte seria URDANGÁRIN (amb accent a la a i no a la i). XANGAI crec que és el nom d'una revista porno gai i no una ciutat de la Xina. La ciutat xinesa és XANJAI. Del futbol destacaria POTXETINO o POXETINO enlloc del que seria correcte, POKETTINO. I MASXERANO hauria de ser MASKERANO. (¿O pronunciem "un balo in masxera" per llegir "un ballo in maschera"?).
La cantarella dels locutors fa que alguns mots quedin dins l'ombra del dubte. Pronuncien FRANCÈSC ANO o FRANCÈS CANO, enlloc de FRANCÈSC CANO. O bé, MARC OMA, enlloc de MARC COMA. O bé, ERIKA BIDAL, enlloc de ERIK ABIDAL I, malgrat la tendència majoritària a Barcelona de pronunciar la "e" neutra com a "a" oberta, alguns, com el president Mas, pronuncien CATHELUNYA. Clar que, igual que hi ha faltes d'ortografia típiques d'una persona, també hi ha faltes a l'hora de pronunciar. I en això ja els imitadors ens ho recorden al programa còmic Polònia. Però, una cosa és que un polític, sigui Trias o sigui Duran, tinguin vicis de pronunciació, i l'altra és que ho facin els professionals de la locució pública, ja sigui de motu propio, ja sigui perquè els seus superiors els obliguin a pronunciar els mots d'una manera que a mi em sembla incorrecta. Posa nerviós o deconcerta també la veu de l'aparell telefònic quan et dóna instruccions així: PRÈMI Ú, PRÈMI DOS, quan el que deuen voler, més que donar-te un obsequi o premi, és que PRÉMIS (apretis) el botó 1 o el 2. També sembla del tot desconcertant que la veu que avisa de la propera parada del 34 (autobús) pronunciï el carrer de BUENOS AIRES, enlloc de a la castellana, d'una manera pretesament catalana: BÉNÚSAIRAS. A l'hora de pronunciar mots anglesos, la cosa té una mica d'excusa. Per exemple, pronuncien NATÚR per "nature", enlloc de pronunciar NÉITXA. Si volem catalanitzar la pronúncia, el que sí que seria correcte és pronunciar Bush com a BOIX (sense posar èmfasi a la i). La paraula WATER es pot pronunciar de vint maneres diferents, però en anglès d'Anglaterra crec que el correcte és UÓTA i no UÀTER. En anglès de Califòrnia seria el més freqüent UÀDA. I si volguessin pronunciar a l'americana  la marca "Nike" haurien de dir NAIKI, i no NAIK. Per altra banda, fa molta més revulsió que els errors els facin alguns professors universitaris. Per exemple, a la facultat de farmàcia, pronunciaven COMPÚN enlloc de CAMPÀÀUND (compound). I la gent no fem cap favor a l'alemany pronunciant GURTA per "Gürtel", ja que la Ü és una vocal intermèdia entre la U i la I. La A final està mig bé, però una mica de L sí que caldria pronunciar, crec. O no fem cap favor a l'alemany quan pronunciem SIÈMENS enlloc de SIIMANS (Siemens), o DIÈSEL per DISSAL (Diesel). O LIÈBERT per LIIBART (Liebert). O KÀRTXER per KERJA (Kärcher). O UBER per YBER (über). I, pel que fa al rus, hi ha errors tradicionals aquí acceptats com a la versió ortodoxa, però que esborronen als russos que venen aquí. No és RASPUTÍN sinó RÀSPUTIN. No és ZAREVITX sinó ZARVITX. I Ukraïnia no és un país (Ukrània) sinó que era el càrrec del qui regia el país. I els tzars darrers eren de la nissaga dels RAMÀNAF i no del ROMANÓFF (Romanov).
Si bé en general els errors solen comètre'ls els prepotents, afegint així més antipatia en mi a l'escoltar-los, algun cop m'he compadit benèvolament dels qui els cometien. Per exmeple, quan Dani Ramírez pronunciava LÉ MARXÉ enlloc de LÉMÀÀRKE (regió italiana = Le Marche), ho feia amb inseguretat. I no amb prepotència.
A tall d'exemple, vet aquí els errors de pronunciació en una hora, un matí (de les dotze a la una) recullits de "Catalunya Informació", i aixó que és la ràdio "de referència", el dia 2 d'abril de 2014. No els mancava el ritme a les paraules. Però alguns locutors, com ara els del temps, solen mantenir el ritme i la correcció a la pronúncia. Per tant, no és que sigui impossible fer bé les dues coses: entonació i pronunciació.

"en qualsevol prun del país" (punt)
"en aquesta carretera ministerial" (cartera)
"als altres tripulants els han rescatat una embarcació" (els ha rescatat)
"Loràn Fabiú" (Loràn Fabiús) = Laurent Fabius
"xornada " (jornada)
"Xirona" (Girona)
"xuny" (Juny)
"airuport" (aeroport)
"emeregència" (emergència)
"Prullona" (localitat on se celebra un festival, tant mal pronunciada que em resulta indesxifrable"
"un tern regional" (tren)
"padagoxia" (Pedagogia)
"l'anonci s'acaba de fer" (anunci)
"quins són les pràctiques" (quines)
"BÓN dia" (BÒN dia)
"Les classes, els estudiants, els transports, s'han suprimit" (això sí que és una bona escabetxina)
"ruptura democràfica " (democràtica)
"Il Trobadore" (Il trovatore) (la "v" en italià cal pronunciar-la força)(i la t també).
Odïo especialment la frase tan comuna "jo sóc dels que penso que... tal cosa és així". Caldria dir "dels que pensen".

Potser la culpa de tot la té la mala qualitat del cafè que prenen. Més valdria que prenguessin alguna cosa calenta amb Ginseng (que posa a to el cerebel).