La primera vegada que vaig veure el Costa Concordia em va impressionar tant per la seva enormitat com pel destí que tindria. Semblava mentida que un vaixell així s'hagués d'enfonsar. Hi ho ha fet el divendres 13 de gener d'enguany. http://www.youtube.com/watch?v=a31XTrW55CI&feature=player_embedded
Devia dur un dimoni dins i li marcaria el destí. Clar que potser hi va ajudar alguna discussió entre els propietaris italians i els propietaris americans, a part les distraccions del capità. El port de Barcelona acull uns quants creuers similars, de manera que no puc assegurar si la premonició la vaig tenir amb aquest vaixell, però ho crec molt probable. Suposo que encara alguns gens de navier dec tenir, heredats d'un besavi. Ell tenia adjudicada la línia regular Barcelona-La Havana. Amb la guerra del 1898 els americans li varen ensorrar uns quants vaixells allí al port de l'Havana, tot i que duien pavelló anglès. Els matriculava a Londres. Vist el que ha passat ara davant la illa de Giglio, se m'ocorren algunes mesures. Primer, dur tot lo principal dins una bossa estanca gran. La podem arrosegar i mantenir a l'aigua sense que es mulli res de l'interior. En venen a les botigues d'esports o de nàutica. Segon, dur el vestit de neoprè gruixut a punt de posar, i aletes i gorra de neoprè gruixut. Tercer, dur material d'escalada per poder fer un rappel cap a l'aigua. Una corda poc elàstica i un vuit, o millor encara un gri-gri, a més de l'arnés i uns quants mosquetons. Quart, dur una boia inflable, de les obligatòries per nedar a alta mar (amb cordino). Cinquè, dur un gps-Spot. Quan es prem un determinat botó, dóna l'alarma a rescat internacional, informant de la posició exacte. L'armilla salva-vides no va gaire bé per nedar, només és per mantenir-se a l'aigua en cas de desmai i per avançar fent descansos ja sigui a croll ja a esquena Les aletes als peus serveixen per a poder esquivar corrents forts al mar. Més val dur escarpins per no ulcerar-se els turmells.
Tot això seria exagerat a l'hora de fer un petit creuer turístic davant la Costa brava, per exemple. Allí el perill és també que s'apropen massa a les roques. Més d'un cop han embestit i causat la mort a algun nedador que no han vist. Les altres víctimes del mar són degudes a la mala mar que alguns nedadors no saben superar. Si un corrent fort t'arrossega, no has d'esforçar-te gens ni mica per nedar contra corrent. Només aconseguiries esgotar-te inútilment. Cal deixar-se dur i esperar que afluixi. Aleshores podem intentar suaument desviar-nos de la zona afectada, sortint per la tengent. Sense aletes, és difícil nedar contracorrent i arribar on volguem. Qui no nedi de veritat no sap l'horror que comporta no saber retornar al punt de partida, per haver-se perdut. Cal memoritzar molt bé els punts de referència inicials. El dia 26 (abans d'ahir) un noi xec Tomas Velicky era amb uns amics a la platja d'Orzan de matinada. Va arrimar-se al mar per pixar i una onada se'l va endiur mar endins. I tres policies que es llençaren a l'aigua per intentar rescatar-lo a la badia (A'Coruña) es varen ofegar també. Potser hi hauria d'haver grans penumàtics salvavides a la platja per llençar-los a l'aigua (i mantenir-los lligats amb un cordino) per a casos com aquest. O la policia n'hauria de tenir a punt, si patrullen en una població marinera. O potser hi hauria d'haver WC de cabina a més llocs vora les platges.
Jo m'he estat a punt d'ofegar un parell de cops. El primer va ser quan tenia sis mesos. Una onada arran de platja em va capgirar i vaig quedar una estona dins l'aigua. Un home que estava a la vora em va alçar per treure'm de l'aigua. Jo el sentía com amb sordina, des de dins. Mentrestant, la meva mare es veu que estava badant.
La segona vegada va ser quan ma mare i els meus germans em volien ensenyar a nedar. Em varen deixar al mig de la pisicna per veure com m'espabilava. I me'n vaig anar cap el fons. Veia la cara impassible de ma germana i de mon germà, com felicitant-se per la meva mort. Es quedaven quiets allí darrera la paret. Ma mare es va moure sense contagiar-se de la passivitat dels meus germans. Va nedar fins on era jo, va capbussar-se, i em va hissar. Devia tenir jo dotze anys aleshores. Ara, i potser gràcies a l'enorme impuls del Sr. Samaranch, tots els nens aprenen a nedar ja de petits. A mi me'n va ensenyar un capità d'infanteria, l'Enrique Camps. Mai no sabré agrair-l'hi prou. Feia poc l'home havia viscut de la vora una tragèdia a Sant Climent de Sescebes, on exercia d'instructor. Uns reclutes mig borratxos es llençaren a la piscina i es varen matar. No hi havia aigua. Era de nit.
De rescats n'he sentit a parlar que han anat bé. El pare d'un amic meu va evacuar el vaixell que comandava a l'estret de la Mànega, en nou minuts. En nou minuts es va ensorrar el vaixell. Ell ja era capità (de la marina mercant). Aleshores no hi devia haver radars ni Electronic Chart Display and Information System. La boira va fer que un vaixell nòrdic que navegava del tot fora ruta els embestís perpendicularment. El protocol d'emergència el va seguir al peu de la lletra i va anar bé. Totrhom es va salvar.
Ua infermera veïna deia que sempre havia salvat els ofegats a les platges. Treballava com a socorrista de la Creu Roja. Recentment no sempre es veu el personal tan ben preparat com ella ho estava. Almenys n'hi ha que no neden del tot bé. Si a l'arribar ella a la platja li retiraven la víctima per dur-la als serveis mèdics, gairebé sempre la víctima havia mort. Cal tirar el cap enrere, perquè s'obri el pas de l'aire, perquè sinó aniria cap a l'estómac. I cal tapar el nas al fer la respiració artificial. I el massatge cardíac cal fer-lo sobre les costelles inferiors del costat del cor. No sobre la part mitjana de la caixa toràcica.
I em ve ara a la ment un accident d'aviació que una cosina de ma mare i el seu pare varen tenir al sortir de Rio de Janeiro (crec recordar), o en tot cas, del Brasil. Eren temps de vagues, i la companyia va contractar personal susbtitutori que feia temps que no pilotava. El comandant es va oblidar de llevar el fre de ma. Els motors es varen escalfar molt i, a cosa de dos quilòmetres de l'aeroport, els motors varen petar, i l'avió va estabellar-se al mar just després d'enlairar-se. Entre tantes flames, les mitges de nylon cremaven les cames de les senyores que feia fredat. Alguns nàufrags s'aferraven als qui sabien nedar, com la cosina i son pare, i s'hi aferraven tant que els varen haver de colpejar perquè sinó els haguessin ofegat a ells també. Tot i que l'home, que era cunyat de la meva àvia però n'havia estat pretendent també, tenia setanta anys, era un molt ben nedador i ho va suportar bé. La filla suspirava per poder conèixer els militars que, ja vora la costa, a uns quatre-cents metres, els llençaren cordes salva-vides (amb boies enfilades). Sinó hagués estat per ells, ella creia que s'hagués ofegat també.
sábado, 28 de enero de 2012
martes, 24 de enero de 2012
CONTAMINACIÓ DEL MAR
Així com hi ha una pàgina que informa on line dels nivells de contaminació de l'aire
http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.consulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1
trobo a faltar una que informi dels nivells de contaminació de l'aigua de mar. N'hi ha una que informa de l'estat bacteriològic de l'aigua de mar davant algunes platges, i de la temperatura de l'aigua, però només cada 15 dies. Es troba cercant per "Agència Catalana de l'Aigua", i després per "gestió del Medi ", i "Aigües costaneres", i per "Qualitat de les aigües de bany", i per "resultats".
De la temperatura i de l'estat de la mar ja n'hi ha, a més de la pàgina anterior, altres com ara aquesta http://aca-web.gencat.cat/aca/platgescat/index.html
Ja que la majoria de nosaltres (excepte els directius de la companyia de l'aigua) paguem el canon per la depuració de l'aigua, a més de la factura del consum real d'aigua potable, potser tindríem dret a que aquests diners s'invertissin en potabilització d'aigües (cosa que ja es fa) i, també, en depurar les aigües abans de vessar-les al mar (cosa que es fa només a mitges). Ja sé que la majoria de la gent es limiten a banyar-se fins just deixar de tocar de peus a terra i que només ho fan a estonetes de mitjans de juliol a mitjans d'agost. També sé que semblen gairebé insensibles a la merda que pugui haver-hi a l'aigua de mar i són capaços de vendre't la moto de que l'aigua estava tan neta. Però a mi em sobtava el rètol anunciant un premi europeu a la qualitat de l'aigua del mar a la platja de Les Cases d'Alcanar, i quan t'hi banyaves hi trobaves gairebé de tot allí dins. També diuen (CGPJ) que els nivells de contaminació de l'aire en algunes ocasions estan falsejats i ho fan per tal de no alarmar la gent. Potser sí, com els nivells de neu als Pirineus durant la temporada d'esquí. En aquest cas, falsejats a l'alça.
Tornant al mar, l'experiència t'ensenya que l'aigua de Gavà i Castelldefels pot estar força bruta i, a vegades, et pot deixar taques verdes a la pell. S'hi olora merda humana i de gavina, herbicides, cafè i tabac. A Sitges hi fa olor a mesquita tant cap al Sud, a la zona de davant l'hotel Terrmar (i fins gairebé la Cala de l'Home Mort), com cap al Nord, a la zona de davant l'hotel Calipolis. I no diguem ja més al Nord, a la zona de Sant Sebastià o d'Aiguadolç. Pel que da a la costa del Garraf, alguns dies sol estar més neta entre Cala Forn i Vallcarca. Però el mateix port de Vallcarca pot estar molt contaminat per residus del fuel dels vaixells. Del port de Vallcarca a Cala Morisca és una zona visitada pels surfistes i sol estar més neta que no pas davant el port. Entre Cala Morisca i Port Ginesta (passant per Garraf) sol estar mitjanament neta. Però algun cop a llevant del poblet de Garraf, davant la Punta dels Corrals, l'aigua està només una mica més neta que a algunes clavegueres. El problema és que la costa és una paret rocosa, i el mar pot canviar molt sobtadament a pitjor. De la platja de Castelledefels a Gavà, la part més neta és la de la zona de Les Botigues de Sitges (més al Sud).
De les platges de la ciutat de Barcelona, els qui s'hi banyen diuen que alguns dies està neta l'aigua del mar. A mi, però, m'estranya que a la zona del Fòrum (Parc dels Auditoris), tant i tant a la vora el port esportiu i a la desembocadura del Besòs, l'aigua estigui neta. Si algun dia ho estés, seria una bona llenca de 450 m per nedar amb seguretat, sense ser destorbat per les barques. Però la mateixa versió de dues persones que hi han anat a la vegada és ben contradictòria. Una esmenta que no podia nedar sense topar amb deixalles i l'altra (que no es va ficar a l'aigua) no baixa del burro i assegura que estava netíssima. Més al Nord, qui sap si l'aigua algun dia pot estar neta a Badalona, Mongat, Masnou, Premià, o Vilassar. Però molts dies el color de l'aigua no canvia cap el veritable blau fins més al Nord de Mataró. A Montgat a mi em sembla estar-me banayant, més que a l'aigua de mar, en una piscina de productes químics amb Iode i brea. Caldes d'Estrac, Canet, Calella, Pineda, i Malgrat solen tenir aigua mitjanament neta, almenys en alguns trams, i com més al Nord millor. A la mateixa costa de Calella de la Costa, el mar a la part del Sud pot estar brut i, a la del Nord, més net.
De la costa de Barcelona, com més lluny de la capital, més probabilitats de trobar l'aigua neta tindrem. El que passa és que el mar, front a platges esbatanades com la de Malgrat, sol estar força agitat. I el mar front a costes rocoses i amb entrants i sortints, com ara entre Sitges i Vilanova, sol estar molt visitat per embarcacions que respecten o no els límits de velocitat i distància a la costa.
A més, un problema afegit són els pescadors. Els hams, quan llencen el fil, poden ser una petita arma per als nostres ulls. En teoria a Espanya són 50 m a la roca i 200 m a la sorra el que caldria que respectessin com a zona preferent per als nedadors. Els mesos d'estiu hi ha una línia de boies grogues a uns 200 m a les zones molt turístiques. Però aquesta línia paral·lela a la platja pot estar trencada per canals perpendiculars reservats per a les petites embarcacions. En principi està prohibit passar nedant tot i creuant la bocana d'un port, i davant d'aquestes petites bocanes suposo que també.
Igual que hi ha zones de platges nudistes, o zones reservades a les embarcacions, podria haver-hi zones reservades als nedadors, en aigües netes, tranquil·les i sense l'amenaça de les motos d'aigua. A partir de juliol de 2013 s'ha senyalitzat una estreta zona costanera entre la platja principal de Sant Feliu de Guíxols i la Cala del Vigatà, direcció cap a Tossa. Potser més endavant les boies marquin un corredor per a nedadors fins a la Cala del Canyet, ja a mig camí de Tossa. Però és la meitat més lletja. És molt més bonica l'altra meitat, fins a Tossa. Tot el trajecte d'anar i tornar entre Sant Feliu i Tossa ja serien 32 Km. Jo només he nedat de Tossa a la punta d'en Bosc (anar i tornar) i de Sant Feliu a la Freu, però he fet en caiac el tram que no he fet nedant (de la Freu a la punta d'en Bosc).
La zona de seguretat de 50 metres per on sí es pot nedar té un perill afegit quan hi ha espadats a la costa. Alguna vegada (zona de Llança, per exemple) algun nedador ha mort per una pedrada fortuita llençada per algú que es volia divertir des de dalt el cim de les roques.
Per saber com d'agitat està el mar el millor és mirar les webcams.
I una mica més les del
O la previsió estatal de
http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.consulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1
trobo a faltar una que informi dels nivells de contaminació de l'aigua de mar. N'hi ha una que informa de l'estat bacteriològic de l'aigua de mar davant algunes platges, i de la temperatura de l'aigua, però només cada 15 dies. Es troba cercant per "Agència Catalana de l'Aigua", i després per "gestió del Medi ", i "Aigües costaneres", i per "Qualitat de les aigües de bany", i per "resultats".
De la temperatura i de l'estat de la mar ja n'hi ha, a més de la pàgina anterior, altres com ara aquesta http://aca-web.gencat.cat/aca/platgescat/index.html
Ja que la majoria de nosaltres (excepte els directius de la companyia de l'aigua) paguem el canon per la depuració de l'aigua, a més de la factura del consum real d'aigua potable, potser tindríem dret a que aquests diners s'invertissin en potabilització d'aigües (cosa que ja es fa) i, també, en depurar les aigües abans de vessar-les al mar (cosa que es fa només a mitges). Ja sé que la majoria de la gent es limiten a banyar-se fins just deixar de tocar de peus a terra i que només ho fan a estonetes de mitjans de juliol a mitjans d'agost. També sé que semblen gairebé insensibles a la merda que pugui haver-hi a l'aigua de mar i són capaços de vendre't la moto de que l'aigua estava tan neta. Però a mi em sobtava el rètol anunciant un premi europeu a la qualitat de l'aigua del mar a la platja de Les Cases d'Alcanar, i quan t'hi banyaves hi trobaves gairebé de tot allí dins. També diuen (CGPJ) que els nivells de contaminació de l'aire en algunes ocasions estan falsejats i ho fan per tal de no alarmar la gent. Potser sí, com els nivells de neu als Pirineus durant la temporada d'esquí. En aquest cas, falsejats a l'alça.
Tornant al mar, l'experiència t'ensenya que l'aigua de Gavà i Castelldefels pot estar força bruta i, a vegades, et pot deixar taques verdes a la pell. S'hi olora merda humana i de gavina, herbicides, cafè i tabac. A Sitges hi fa olor a mesquita tant cap al Sud, a la zona de davant l'hotel Terrmar (i fins gairebé la Cala de l'Home Mort), com cap al Nord, a la zona de davant l'hotel Calipolis. I no diguem ja més al Nord, a la zona de Sant Sebastià o d'Aiguadolç. Pel que da a la costa del Garraf, alguns dies sol estar més neta entre Cala Forn i Vallcarca. Però el mateix port de Vallcarca pot estar molt contaminat per residus del fuel dels vaixells. Del port de Vallcarca a Cala Morisca és una zona visitada pels surfistes i sol estar més neta que no pas davant el port. Entre Cala Morisca i Port Ginesta (passant per Garraf) sol estar mitjanament neta. Però algun cop a llevant del poblet de Garraf, davant la Punta dels Corrals, l'aigua està només una mica més neta que a algunes clavegueres. El problema és que la costa és una paret rocosa, i el mar pot canviar molt sobtadament a pitjor. De la platja de Castelledefels a Gavà, la part més neta és la de la zona de Les Botigues de Sitges (més al Sud).
De les platges de la ciutat de Barcelona, els qui s'hi banyen diuen que alguns dies està neta l'aigua del mar. A mi, però, m'estranya que a la zona del Fòrum (Parc dels Auditoris), tant i tant a la vora el port esportiu i a la desembocadura del Besòs, l'aigua estigui neta. Si algun dia ho estés, seria una bona llenca de 450 m per nedar amb seguretat, sense ser destorbat per les barques. Però la mateixa versió de dues persones que hi han anat a la vegada és ben contradictòria. Una esmenta que no podia nedar sense topar amb deixalles i l'altra (que no es va ficar a l'aigua) no baixa del burro i assegura que estava netíssima. Més al Nord, qui sap si l'aigua algun dia pot estar neta a Badalona, Mongat, Masnou, Premià, o Vilassar. Però molts dies el color de l'aigua no canvia cap el veritable blau fins més al Nord de Mataró. A Montgat a mi em sembla estar-me banayant, més que a l'aigua de mar, en una piscina de productes químics amb Iode i brea. Caldes d'Estrac, Canet, Calella, Pineda, i Malgrat solen tenir aigua mitjanament neta, almenys en alguns trams, i com més al Nord millor. A la mateixa costa de Calella de la Costa, el mar a la part del Sud pot estar brut i, a la del Nord, més net.
De la costa de Barcelona, com més lluny de la capital, més probabilitats de trobar l'aigua neta tindrem. El que passa és que el mar, front a platges esbatanades com la de Malgrat, sol estar força agitat. I el mar front a costes rocoses i amb entrants i sortints, com ara entre Sitges i Vilanova, sol estar molt visitat per embarcacions que respecten o no els límits de velocitat i distància a la costa.
A més, un problema afegit són els pescadors. Els hams, quan llencen el fil, poden ser una petita arma per als nostres ulls. En teoria a Espanya són 50 m a la roca i 200 m a la sorra el que caldria que respectessin com a zona preferent per als nedadors. Els mesos d'estiu hi ha una línia de boies grogues a uns 200 m a les zones molt turístiques. Però aquesta línia paral·lela a la platja pot estar trencada per canals perpendiculars reservats per a les petites embarcacions. En principi està prohibit passar nedant tot i creuant la bocana d'un port, i davant d'aquestes petites bocanes suposo que també.
Igual que hi ha zones de platges nudistes, o zones reservades a les embarcacions, podria haver-hi zones reservades als nedadors, en aigües netes, tranquil·les i sense l'amenaça de les motos d'aigua. A partir de juliol de 2013 s'ha senyalitzat una estreta zona costanera entre la platja principal de Sant Feliu de Guíxols i la Cala del Vigatà, direcció cap a Tossa. Potser més endavant les boies marquin un corredor per a nedadors fins a la Cala del Canyet, ja a mig camí de Tossa. Però és la meitat més lletja. És molt més bonica l'altra meitat, fins a Tossa. Tot el trajecte d'anar i tornar entre Sant Feliu i Tossa ja serien 32 Km. Jo només he nedat de Tossa a la punta d'en Bosc (anar i tornar) i de Sant Feliu a la Freu, però he fet en caiac el tram que no he fet nedant (de la Freu a la punta d'en Bosc).
La zona de seguretat de 50 metres per on sí es pot nedar té un perill afegit quan hi ha espadats a la costa. Alguna vegada (zona de Llança, per exemple) algun nedador ha mort per una pedrada fortuita llençada per algú que es volia divertir des de dalt el cim de les roques.
Per saber com d'agitat està el mar el millor és mirar les webcams.
Aquí, foto del mar front a la platja de Tamariu
L'ESTARTIT
TAMARIU
CASTELLDEFELS
SITGES
COMUNITAT VALENCIANA
No són massa de fiar les prediccions de Lavanguardia.
Ho són una mica més les del http://www.meteo.cat/servmet/index.html
Ho són una mica més les del http://www.meteo.cat/servmet/index.html
I una mica més les del
O la previsió estatal de
Però els qui naveguen saben que no hi ha cap previsió de fiar. I els que nedem sabem que l'estat del mar pot canviar molt d'una platja a una altra el mateix dia o d'una hora a una altra.
Ja sé que tothom repeteix com un lloro lo de "no s'han de prendre antibiòtics, si no es té febre", però jo en prenc una mica (a vegades amb una mica de cortisona), per evitar infeccions després de banayar-me el mar, si l'aigua està o crec que estarà molt bruta. Cap a l'any 1979 un metge va voler demostrar que tot és psicològic. I es va llençar al riu Tíber a Roma, més brut que una claveguera normal. Llàstima que no va tenir temps per a demostrar la seva teoria. Va morir d'uns septicèmia abans d'una setmana. Ja els sumeris fa cinc mil anys aconsellaven que ni es passegés per vora on s'abocaven les aigües residuals, perquè es podia agafar febre i malalties infeccioses.
Actualment, a la platja del Prat-Gavà-Castelldefels hi ha força trams on s'ha protegit la vegetació de platja, cosa que em sembla bé i que crec haver ajudat a promocionar. En algun petit tram està prohibit estirar-se a la platja o nedar al mar. I és que s'ha reservat aquell tram per els que fan kite-surf. En alguns altres trams està prohibit banyar-se, pels residus perillosos que encara hi ha ensorrats. Però, a zones força extenses, crec que haurien de prohibir respirar, per no agafar una infecció per la merda que s'hi respira, ja que s'aboca el clavegueram directament a la platja. Al que abans anomenaven la Platja del Prat, entre la Ricarda i Ca l'Arana, a part de respirar-hi malament, s'hi podia veure fa anys un espectacle dantesc: cadàvers de cavalls i d'ovelles. Suposo que a l'haver protegit amb murs de formigó les ribes del Llobregat les riuades ara ja no s'enduran el bestiar.
El problema de la contaminació bacteriana de les aigües residuals és que té una solució massa econòmica i els polítics si no hi han de guanyar una bona suma, triplicant el pressupost de les empreses, ja no endeguen cap projecte.
Ja sé que tothom repeteix com un lloro lo de "no s'han de prendre antibiòtics, si no es té febre", però jo en prenc una mica (a vegades amb una mica de cortisona), per evitar infeccions després de banayar-me el mar, si l'aigua està o crec que estarà molt bruta. Cap a l'any 1979 un metge va voler demostrar que tot és psicològic. I es va llençar al riu Tíber a Roma, més brut que una claveguera normal. Llàstima que no va tenir temps per a demostrar la seva teoria. Va morir d'uns septicèmia abans d'una setmana. Ja els sumeris fa cinc mil anys aconsellaven que ni es passegés per vora on s'abocaven les aigües residuals, perquè es podia agafar febre i malalties infeccioses.
Actualment, a la platja del Prat-Gavà-Castelldefels hi ha força trams on s'ha protegit la vegetació de platja, cosa que em sembla bé i que crec haver ajudat a promocionar. En algun petit tram està prohibit estirar-se a la platja o nedar al mar. I és que s'ha reservat aquell tram per els que fan kite-surf. En alguns altres trams està prohibit banyar-se, pels residus perillosos que encara hi ha ensorrats. Però, a zones força extenses, crec que haurien de prohibir respirar, per no agafar una infecció per la merda que s'hi respira, ja que s'aboca el clavegueram directament a la platja. Al que abans anomenaven la Platja del Prat, entre la Ricarda i Ca l'Arana, a part de respirar-hi malament, s'hi podia veure fa anys un espectacle dantesc: cadàvers de cavalls i d'ovelles. Suposo que a l'haver protegit amb murs de formigó les ribes del Llobregat les riuades ara ja no s'enduran el bestiar.
El problema de la contaminació bacteriana de les aigües residuals és que té una solució massa econòmica i els polítics si no hi han de guanyar una bona suma, triplicant el pressupost de les empreses, ja no endeguen cap projecte.
lunes, 23 de enero de 2012
PROPAGANDA PER TELÈFON
Si tens una empresa, la pots registrar a la llista Robinson, gratuïtament, i al cap de tres mesos no hauries de rebre cap trucada o correu electrònic de propaganda, a menys que hagis donat permís a les empreses que emeten la propaganda. I, si reps més de tres comunicacions de publicitat d'una d'elles a l'any, aleshores la pots denunciar. Però, afanya't, que la infracció lleu caduca als sis mesos (i la justícia sol anar molt lenta). Les faltes greus caduquen als tres anys. Tot això està molt bé, però... qui et dóna la tranqul·litat de no rebre trucades de publicitat si ets un simple particular? Hi ha l'opció de no permetre trucades no identificades. Però, ara, amb lo dels call centres, la trucada queda identificada i no serveix per a res saber el número, perquè allí s'hi concentren dotzenes d'empreses, potser. Hi hauria d'haver un filtre que no permetés trucades des dels call centres. I a més, una cosa és no permetre trucades automàtiques, que alguna se'n cola, encara que hagis contractat amb el 1004 el servei de filtre de trucades no identificades, i l'altra és no rebre trucades per fer-te comprar algun servei, com ara Internet. Poden arribar a ser més que pesats. És com lo de les enquestes (sociològiques). Arriba un moment que si te'n fan un parell a la setmana, de les llargues, ja n'acabes fart. Potser un altre sistema seria fer esborrar el número de les guies de telèfons, de totes, com fan les personalitats que volen passar desapercebudes. En tot cas, si el to de qui truca fent propaganda ens resulta molest, el millor serà penjar sense atendre'l. I no recomano mai donar dades personals a desconeguts com ara el DNI o la data de naixament o el número d'una factura. Lo de no atendre el telèfon amb un SÍ per començar ja em sembla massa paranoia. Alguns diuen que aleshores el graven el SÍ enmmig d'una altra frase d'ells i amb aixó fan veure que has donat la conformitat al servei que sigui. El que resulta ja no molest sinó una estafa són els SMS que t'envien grauïtament al mòbil perquè se t'ha acudit punxar una pàgina per curiositat. Per exemple, per saber si és veritat que et deixen descarregar tota la música que vulguis i emetre molts SMS gratis. Sí, tot t'ho deixen fer gratis, però t'envien un munt de misssatges per confirmar-te que la cosa s'ha fet gratis, i aquests missatges de corroboració te'ls cobren. Fins a 300 euros es poden perdre així. La solució seria canviar de número de mòbil. En teoria també hi ha un servei per a filtrar la publicitat, però alguna cosa segueix colant-se. I triga uns dies (quinze potser) al principi a fer efecte. Total, que hi hauria d'haver algun sistema més eficient per a evitar ser molestat per una munió de venedors per telèfon. De moment el filtre de la llista Robinson és gratuït i sembla el més eficient.
http://www.listarobinson.es
http://www.libertaddigital.com/internet/apuntese-para-no-recibir-publicidad-por-telefono-o-internet-1276363690/
http://www.listarobinson.es
http://www.libertaddigital.com/internet/apuntese-para-no-recibir-publicidad-por-telefono-o-internet-1276363690/
miércoles, 18 de enero de 2012
NETEJAR LA CASA
El tema de la neteja de la casa pot donar per a tota una enciclopèdia tecnològica. De moment, em centraré en la neteja de l'interior de la casa.
Quan entres en un apartament que acabes de llogar, o a una habitació d'un hotel, el primer que dóna un senyal de netedat és el cul de vidre glaçat que protegeix les bombetes elèctriques. Sol estar ple d'arnes mortes i de pols. Per netejar, de moment, aquestes petites superfícies, n'hi ha prou amb un paper higiènic humit amb aigua i sabó. Es pot fer una segona passada amb aigua i alcohol isopropílic. L'alcohol isopropílic és el que desgreixa millor i, a més, el que millor desinfecta. Potser el millor seria encara la barreja d'isopropílic, metanol i etanol, rebaixat amb una mica d'aigua. Pels vidres, l'isopropanol també és lo millor. Pot barrejar-se amb una mica de vinagre o àcid acètic i molta aigua, i fins i tot amb aigua de roses. Els neteja-vidres normals solen fer bastanta més pudor química que aquesta barreja. I poden provocar tos i asma ja s'apliquin davant de la persona sensible, ja es faci d'amagatotis. Potser més degut als perfums que res més. Una marca bona és Luminia (amb isopropílic i un pòsit blanc).
Per donar llustre als mobles de fusta envernissats també hi ha productes normals bastant ofensius per a les persones sensibles als productes químics.Una alternativa simple seria una barreja de vinagre amb una mica d'oli. I per donar llustre a la plata, una alternativa als productes ofensius seria simplement el bicarbonat sòdic en pols, aplicat amb un drap.
Seguint per les parts altes, els raconets de pols, o de teranyines de les parets o del sostre, poden donar feina per una estona. Un drap o una mopa aplanada especial, humitejant-ho amb aigua i alcohol, en principi, serà suficient, per fer-hi unes passades. Caldrà mirar també darrere els quadres, darrere la nevera, darrere l'escalfador d'aigua, i a tots els racons verticals on s'hagi pogut acumular la pols.
Hi ha aspiradors moderns amb el sistema ciclònic i amb HEPA (filtre molt fi de partícules) que ens poden ajudar molt. Aquests aspiradors moderns ja no deixen anar polsim mentre aspiren, ni quan els donem algun copet. El sistema d'aspirar i a la vegada humitejar, tot i que és objecte d'una propaganda molt intensiva, em sembla eficaç només a mitges. Crec que és millor primer aspirar amb una bona màquina aspiradora en sec i, després, si volem, passar aquesta segona aspiradora que humiteja amb vapor molt calent. Si volem saber si un sofà o una butaca estan nets, només caldrà donar-hi un cop amb el picador de matalassos. Si en surt un nuvolet de polsim, és que caldrà passar-hi la bona aspiradora.
Per netejar, i a la vegada desinfectar la banyera, més que el lleixiu o d'altres productes que desprenen vapors tòxics, crec que seria millor aigua amb un rajolinet molt petit de clorur de benzalconi. En venen a Químics Dalmau, del carrer de Villarroel, per sota del de París, baixant a l'esquerra.http://www.quimicsdalmau.net/v2/index.html
A la llarga, però, tants desinfectants el que fan és propiciar la resistència als antibiòtics per part dels bacteris. Això passa especialment en alguns hospitals.
Finalment, per fregar el terra, el millor seria disposar de dos cubells: un per l'aigua amb sabó de primer ús, i l'altre per esbandir la fregona al fer el canvi d'aigua al primer cubell. Cal insistir especialment en els racons, passant-hi la baieta unes quantes vegades fins que la cantonadeta almenys no es vegi seca. La mandra ens pot fer estalviar aigua i guanyar temps, però canviar l'aigua, així que la veiem una mica de color castany, em sembla lo millor, perquè altrament el que estarem fent, més que netejar, seria embrutar. També caldrà guardar al final la baieta (de pal) ben esbandida i neta. I si fes pudor, caldrà submergir-la amb aigua i unes gotes de lleixiu [o desinfectant CODINA (www.codina.es)], durant mitja hora almenys, per esbandir-la i posar-la a eixugar després. També serveix posar, a l'aigua on es remulla una estona (uns deu minuts almenys) la baieta, una pastilla de les d'esterilitzar la dentadura postissa (oxigen actiu). Jo prefereixo també omplir la galleda (amb el cap de la baieta dins) d'aigua bullint (preparada en una gran olla a la cuina). Tot menys ficar el capçal de la baieta a la rentadora. Finalment, la baieta antiga arriba on la baieta de pal (fregona) no arriba. Unes genolleres de patinar ens faran més còmode fregar estant agenollats. I la baieta no té gaires problemes per esbandir-la i posar-la a assecar (estesa).
L'aigua ben calenta neteja millor que l'aigua freda. El que no resulta gens agradable és barrejar amoníac amb lleixiu, ja sigui directament, ja sigui per separat però gairebé al mateix temps. Així farem que la casa faci pudor d'abocador de bassura. L'amoníac algú el pot preferir a altres productes mentre a algú altre li pot fer molt mal de cap, ja sigui pel producte en sí, ja sigui pel perfum afegit. Per llevar el greix també es pot fer amb altres productes que no fan tanta pudor i que s'apliquen en esprai.
De sabons de rentadora n'hi ha molts i són adients pel terra també. Potser els que netegen millor són els que duen oxigen actiu. Els suavitzants també minven la capacitat del detergent, a més de poder donar reaccions al·lèrgiques a persones especialment sensibles. Hi ha una opció molt ecològica, a part les boletes de porcellana (inventades per un client meu), i són els fruits enganxosos de Sapindus mukorossi. Se'n posen mitja dotzena en una bosseta de malla fina i es programa la rentadora perquè renti a 40-60 ºC. Aquests fruits venen del Tibet, i els podríem comprar a qualsevol botiga de Manantial de Salud, per exemple. Són especialment d'agrair quan rentes els llençols i la roba del llit. http://www.manantial-salud.com/
Per a un invitat resulta molt desagradable haver de dormir en una habitació plena de pols i amb roba de llit plena de pols i de florit. El florit es destrueix amb lleixiu, o amb llum ultraviolat, o amb la barreja d'alcohols de 70 graus (metanol, etanol, isoproanol). Quan el que volem netejar és una paret amb florit (rasclumit) va bé el líquid d' Artic Industrial Química,que té el magatzem al carrer Badajoz 93 del Poble Nou (Saneart S). És fungicida, alguicida i bactericida. No crec que hi hagi massa cultura sobre fongs microscòpics ni entre els metges catalans, en general, però, per si algú em creu, recordaré que el florit es pot posar dins el cos, als pulmons, al peritoneu, al cor, etc., i provocar càncer de fetge, o obturació de les vàlvules del cor. De tota manera, sempre va bé netejar amb el sistema clàssic (aigua i sabó), lleixiu, o alcohol de cremar (metanol).
En general és millor rentar el terra després de llevar la pols i no a l'inrevés (llevar la pols després de rentar el terra).
Per netejar el terra, si volem afegir una mica de desinfectant, el clorur de benzalconi anirà bé, però si se'n posa massa, quedaran llapissades al terra. Més val desinfectar amb el desinfectant CODINA. Si patiu molt amb les olors del sabó, podeu fregar amb aigua calenta amb un raig d'aigua oxigenada concentrada. En venen a Químics Dalmau també, però cal tenir molta cura a no cremar-se les dits. D'altres opten per un rajolí de vinagre a l'aigua, ja que així les rajoles o el parquet queden més brillants. I si voleu aromatitzar la casa, podeu afegir-hi unes gotes d'oli essencial d'Anís Verd, Maria Lluïsa, o Espígol, Pomelo, Menta (mentol), que són els que menys molesten. O aigua de roses (de Químics Dalmau). En tot cas, primer caldria fer una petita prova de tolerància general. Alguns detergents pretesament ecològics duen formol, cosa que irrita molt els pulmons, per poc que en portin, i, a més a més, mareja una mica.
Per evitar formigues, caldrà passar el sabó amb oxigen actiu bastant concentrat per allí on les veiem.
La nevera, per dins, no sé per quina raó, cal netejar-la amb aigua amb bicarbonat sòdic o, millor encara, amb carbonat sòdic i unes gotes de tintura de benjuí. Aquesta darrera fórmula sí que sé perquè serveix: per desactivar les aflatoxines del florit. Però suposo que amb aigua i àcid bòric també quedaria molt bé.
A l'hora d'escombrar les habitacions, més que netejar, el que podríem estar fent és embrutar, si és que hem passat l'escombra per terres bruts, com ara la terrassa plena de cagadetes d'ocells, o la catifa de l'entrada de la casa,o els voltants del cubell de les escombraries. Sembla més escaient reservar una escombra pels llocs bruts exteriors i una altra pels interiors nets. I si no, netejar el raspall (escombra de crin de plàstic) almenys amb aigua ben calenta i sabó. Per evitar embrutar el terra amb les sabates, hauríem d'entrar al pis ja descalços o, almenys, deixar les sabates a la primera habitació.
Per a llevar el fang de les soles va bé el raspall de pues d'acer que empren els paletes per a rascar els arrebossats. Una cosa exagerada és el que fan fer algunes mestresses de casa italianes (Türí) als marits. Els fan anar descalços pel pis, amb mitjons, vaja, i com si esquiessin, amb l'ajuda d'un parell de draps gruixuts xops de netejador com si fossin raquetes de neu. Així, no només no embruten sinó que netegen al caminar, i s'entrenen per a esquiar també. Potser d'aquí varen treure els marits torinesos la idea dels robots. Però els robots necessiten superfícies netes d'obstacles, i no totes les habitacions són així.
Si entrem en un pis molt brut, podria ser que ens vinguessin basques o que arribéssim a vomitar. Per vomitiu, deixar orina en un gibrell i esperar que s'hi criïn escarabats. Tampoc és que sigui molt agradable entrar en un pis l'aire del qual està carregat d'olors dels productes químics de neteja (lleixiu, neteja-pols, etc.). En tot cas, o per si de cas, cal ventilar almenys dos minuts al dia les habitacions perquè hi entri aire net. I si no podem ventilar, com és el cas de les naus espacials, podríem fer servir filtres de carbó actiu (amb níquel i plata) que reciclin (amb ventilació assistida) i netegin l'aire. Per llevar el CO2, pot servir un filtre líquid amb l'hidròxid càlcic o amb hidròxid de liti (molt més car). El toc final, quan ja ho tinguem tot bastant net, serà repassar tot allò que es toqui amb les mans (manetes de les portes, polsador de la tassa del vàter, telèfons, nansa de la nevera, etc.) amb un drap de paper mullat amb alcohol isopropílic diluït amb una mica d'aigua. Tot això seria per a netejar bé.
Ningú es creurà el que he vist jo fer "amb bona intenció" per a netejar la casa:
Un detergent que faig servir tant per netejar el terra com la vaixella, la bicicleta o les mans, perquè no sembla agressiu, és el "lavavajillas manual para todo uso CODINA/ la espiga". En tot cas, visitant la pàgina www.codina.es tindreu idea dels components d'aquest i molts altres productes d'aquesta casa, que em sembla bona, i amb productes molt econòmics. En teoria, els detergents aniònics són adients per a la pell (pH una mica àcid), mentre que els catiònics són més adients per a les superfícies inerts (terra, roba, etc.). Barrejar-los és contraproduent, ja que uns contraresten l'efecte dels altres. També el lleixiu contraresta l'efecte del sabó i viceversa.
Una mania meva és la de no eixugar la vaixella (gots, plats, coberts), ja que, si el drap ha caigut inadvertidament a terra, enlloc d'acabar de netejar, el que poden estar fent és infectant-ho tot. Fa poc he incorporat una mania d'un amic, la de netejar els vasos amb una espongeta rosa i blanca, més gran i prima, diferent de la de netejar els plats i pots (verda i groga, i més petita i gruixuda).
Quan entres en un apartament que acabes de llogar, o a una habitació d'un hotel, el primer que dóna un senyal de netedat és el cul de vidre glaçat que protegeix les bombetes elèctriques. Sol estar ple d'arnes mortes i de pols. Per netejar, de moment, aquestes petites superfícies, n'hi ha prou amb un paper higiènic humit amb aigua i sabó. Es pot fer una segona passada amb aigua i alcohol isopropílic. L'alcohol isopropílic és el que desgreixa millor i, a més, el que millor desinfecta. Potser el millor seria encara la barreja d'isopropílic, metanol i etanol, rebaixat amb una mica d'aigua. Pels vidres, l'isopropanol també és lo millor. Pot barrejar-se amb una mica de vinagre o àcid acètic i molta aigua, i fins i tot amb aigua de roses. Els neteja-vidres normals solen fer bastanta més pudor química que aquesta barreja. I poden provocar tos i asma ja s'apliquin davant de la persona sensible, ja es faci d'amagatotis. Potser més degut als perfums que res més. Una marca bona és Luminia (amb isopropílic i un pòsit blanc).
Per donar llustre als mobles de fusta envernissats també hi ha productes normals bastant ofensius per a les persones sensibles als productes químics.Una alternativa simple seria una barreja de vinagre amb una mica d'oli. I per donar llustre a la plata, una alternativa als productes ofensius seria simplement el bicarbonat sòdic en pols, aplicat amb un drap.
Seguint per les parts altes, els raconets de pols, o de teranyines de les parets o del sostre, poden donar feina per una estona. Un drap o una mopa aplanada especial, humitejant-ho amb aigua i alcohol, en principi, serà suficient, per fer-hi unes passades. Caldrà mirar també darrere els quadres, darrere la nevera, darrere l'escalfador d'aigua, i a tots els racons verticals on s'hagi pogut acumular la pols.
Hi ha aspiradors moderns amb el sistema ciclònic i amb HEPA (filtre molt fi de partícules) que ens poden ajudar molt. Aquests aspiradors moderns ja no deixen anar polsim mentre aspiren, ni quan els donem algun copet. El sistema d'aspirar i a la vegada humitejar, tot i que és objecte d'una propaganda molt intensiva, em sembla eficaç només a mitges. Crec que és millor primer aspirar amb una bona màquina aspiradora en sec i, després, si volem, passar aquesta segona aspiradora que humiteja amb vapor molt calent. Si volem saber si un sofà o una butaca estan nets, només caldrà donar-hi un cop amb el picador de matalassos. Si en surt un nuvolet de polsim, és que caldrà passar-hi la bona aspiradora.
Per netejar, i a la vegada desinfectar la banyera, més que el lleixiu o d'altres productes que desprenen vapors tòxics, crec que seria millor aigua amb un rajolinet molt petit de clorur de benzalconi. En venen a Químics Dalmau, del carrer de Villarroel, per sota del de París, baixant a l'esquerra.http://www.quimicsdalmau.net/v2/index.html
A la llarga, però, tants desinfectants el que fan és propiciar la resistència als antibiòtics per part dels bacteris. Això passa especialment en alguns hospitals.
Finalment, per fregar el terra, el millor seria disposar de dos cubells: un per l'aigua amb sabó de primer ús, i l'altre per esbandir la fregona al fer el canvi d'aigua al primer cubell. Cal insistir especialment en els racons, passant-hi la baieta unes quantes vegades fins que la cantonadeta almenys no es vegi seca. La mandra ens pot fer estalviar aigua i guanyar temps, però canviar l'aigua, així que la veiem una mica de color castany, em sembla lo millor, perquè altrament el que estarem fent, més que netejar, seria embrutar. També caldrà guardar al final la baieta (de pal) ben esbandida i neta. I si fes pudor, caldrà submergir-la amb aigua i unes gotes de lleixiu [o desinfectant CODINA (www.codina.es)], durant mitja hora almenys, per esbandir-la i posar-la a eixugar després. També serveix posar, a l'aigua on es remulla una estona (uns deu minuts almenys) la baieta, una pastilla de les d'esterilitzar la dentadura postissa (oxigen actiu). Jo prefereixo també omplir la galleda (amb el cap de la baieta dins) d'aigua bullint (preparada en una gran olla a la cuina). Tot menys ficar el capçal de la baieta a la rentadora. Finalment, la baieta antiga arriba on la baieta de pal (fregona) no arriba. Unes genolleres de patinar ens faran més còmode fregar estant agenollats. I la baieta no té gaires problemes per esbandir-la i posar-la a assecar (estesa).
L'aigua ben calenta neteja millor que l'aigua freda. El que no resulta gens agradable és barrejar amoníac amb lleixiu, ja sigui directament, ja sigui per separat però gairebé al mateix temps. Així farem que la casa faci pudor d'abocador de bassura. L'amoníac algú el pot preferir a altres productes mentre a algú altre li pot fer molt mal de cap, ja sigui pel producte en sí, ja sigui pel perfum afegit. Per llevar el greix també es pot fer amb altres productes que no fan tanta pudor i que s'apliquen en esprai.
De sabons de rentadora n'hi ha molts i són adients pel terra també. Potser els que netegen millor són els que duen oxigen actiu. Els suavitzants també minven la capacitat del detergent, a més de poder donar reaccions al·lèrgiques a persones especialment sensibles. Hi ha una opció molt ecològica, a part les boletes de porcellana (inventades per un client meu), i són els fruits enganxosos de Sapindus mukorossi. Se'n posen mitja dotzena en una bosseta de malla fina i es programa la rentadora perquè renti a 40-60 ºC. Aquests fruits venen del Tibet, i els podríem comprar a qualsevol botiga de Manantial de Salud, per exemple. Són especialment d'agrair quan rentes els llençols i la roba del llit. http://www.manantial-salud.com/
Per a un invitat resulta molt desagradable haver de dormir en una habitació plena de pols i amb roba de llit plena de pols i de florit. El florit es destrueix amb lleixiu, o amb llum ultraviolat, o amb la barreja d'alcohols de 70 graus (metanol, etanol, isoproanol). Quan el que volem netejar és una paret amb florit (rasclumit) va bé el líquid d' Artic Industrial Química,que té el magatzem al carrer Badajoz 93 del Poble Nou (Saneart S). És fungicida, alguicida i bactericida. No crec que hi hagi massa cultura sobre fongs microscòpics ni entre els metges catalans, en general, però, per si algú em creu, recordaré que el florit es pot posar dins el cos, als pulmons, al peritoneu, al cor, etc., i provocar càncer de fetge, o obturació de les vàlvules del cor. De tota manera, sempre va bé netejar amb el sistema clàssic (aigua i sabó), lleixiu, o alcohol de cremar (metanol).
En general és millor rentar el terra després de llevar la pols i no a l'inrevés (llevar la pols després de rentar el terra).
Per netejar el terra, si volem afegir una mica de desinfectant, el clorur de benzalconi anirà bé, però si se'n posa massa, quedaran llapissades al terra. Més val desinfectar amb el desinfectant CODINA. Si patiu molt amb les olors del sabó, podeu fregar amb aigua calenta amb un raig d'aigua oxigenada concentrada. En venen a Químics Dalmau també, però cal tenir molta cura a no cremar-se les dits. D'altres opten per un rajolí de vinagre a l'aigua, ja que així les rajoles o el parquet queden més brillants. I si voleu aromatitzar la casa, podeu afegir-hi unes gotes d'oli essencial d'Anís Verd, Maria Lluïsa, o Espígol, Pomelo, Menta (mentol), que són els que menys molesten. O aigua de roses (de Químics Dalmau). En tot cas, primer caldria fer una petita prova de tolerància general. Alguns detergents pretesament ecològics duen formol, cosa que irrita molt els pulmons, per poc que en portin, i, a més a més, mareja una mica.
Per evitar formigues, caldrà passar el sabó amb oxigen actiu bastant concentrat per allí on les veiem.
La nevera, per dins, no sé per quina raó, cal netejar-la amb aigua amb bicarbonat sòdic o, millor encara, amb carbonat sòdic i unes gotes de tintura de benjuí. Aquesta darrera fórmula sí que sé perquè serveix: per desactivar les aflatoxines del florit. Però suposo que amb aigua i àcid bòric també quedaria molt bé.
A l'hora d'escombrar les habitacions, més que netejar, el que podríem estar fent és embrutar, si és que hem passat l'escombra per terres bruts, com ara la terrassa plena de cagadetes d'ocells, o la catifa de l'entrada de la casa,o els voltants del cubell de les escombraries. Sembla més escaient reservar una escombra pels llocs bruts exteriors i una altra pels interiors nets. I si no, netejar el raspall (escombra de crin de plàstic) almenys amb aigua ben calenta i sabó. Per evitar embrutar el terra amb les sabates, hauríem d'entrar al pis ja descalços o, almenys, deixar les sabates a la primera habitació.
Per a llevar el fang de les soles va bé el raspall de pues d'acer que empren els paletes per a rascar els arrebossats. Una cosa exagerada és el que fan fer algunes mestresses de casa italianes (Türí) als marits. Els fan anar descalços pel pis, amb mitjons, vaja, i com si esquiessin, amb l'ajuda d'un parell de draps gruixuts xops de netejador com si fossin raquetes de neu. Així, no només no embruten sinó que netegen al caminar, i s'entrenen per a esquiar també. Potser d'aquí varen treure els marits torinesos la idea dels robots. Però els robots necessiten superfícies netes d'obstacles, i no totes les habitacions són així.
Si entrem en un pis molt brut, podria ser que ens vinguessin basques o que arribéssim a vomitar. Per vomitiu, deixar orina en un gibrell i esperar que s'hi criïn escarabats. Tampoc és que sigui molt agradable entrar en un pis l'aire del qual està carregat d'olors dels productes químics de neteja (lleixiu, neteja-pols, etc.). En tot cas, o per si de cas, cal ventilar almenys dos minuts al dia les habitacions perquè hi entri aire net. I si no podem ventilar, com és el cas de les naus espacials, podríem fer servir filtres de carbó actiu (amb níquel i plata) que reciclin (amb ventilació assistida) i netegin l'aire. Per llevar el CO2, pot servir un filtre líquid amb l'hidròxid càlcic o amb hidròxid de liti (molt més car). El toc final, quan ja ho tinguem tot bastant net, serà repassar tot allò que es toqui amb les mans (manetes de les portes, polsador de la tassa del vàter, telèfons, nansa de la nevera, etc.) amb un drap de paper mullat amb alcohol isopropílic diluït amb una mica d'aigua. Tot això seria per a netejar bé.
Ningú es creurà el que he vist jo fer "amb bona intenció" per a netejar la casa:
- Llençar l'aigua negrosa (d'haver fregat la vorera del carrer) a sobre la pica del plats a l'aigüera de la cuina /
- Fer servir la mateixa fregona, sense esbandir, d'haver "netejat" tota l'escala de la casa amb una sola galleda d'aigua a mig omplir /
- Escombrar directament el pis després d'haver escombrat amb la mateixa escombra les catifes de l'escala o les terrasses amb cagades de coloms /
- Fregar el pis amb una fregona negra de tant florit com tenia /
- Esbandir la fregona ben bruta directament a l'aigua de la piscina (en ús de bany aquells dies).
- Trepitjar amb les sabates la badana o els draps d'eixugar la vaixella quan ha caigut al terra de la cuina i tornar-los a posar al mateix lloc per tornar-los a fer servir igualment com si res hagués passat.
- Tenir la consulta mèdica neta com una patena però amb tanta olor d'esprai neteja-pols que d'allí en sorties amb mareig i mal als pulmons per una setmana.
Un detergent que faig servir tant per netejar el terra com la vaixella, la bicicleta o les mans, perquè no sembla agressiu, és el "lavavajillas manual para todo uso CODINA/ la espiga". En tot cas, visitant la pàgina www.codina.es tindreu idea dels components d'aquest i molts altres productes d'aquesta casa, que em sembla bona, i amb productes molt econòmics. En teoria, els detergents aniònics són adients per a la pell (pH una mica àcid), mentre que els catiònics són més adients per a les superfícies inerts (terra, roba, etc.). Barrejar-los és contraproduent, ja que uns contraresten l'efecte dels altres. També el lleixiu contraresta l'efecte del sabó i viceversa.
Una mania meva és la de no eixugar la vaixella (gots, plats, coberts), ja que, si el drap ha caigut inadvertidament a terra, enlloc d'acabar de netejar, el que poden estar fent és infectant-ho tot. Fa poc he incorporat una mania d'un amic, la de netejar els vasos amb una espongeta rosa i blanca, més gran i prima, diferent de la de netejar els plats i pots (verda i groga, i més petita i gruixuda).
martes, 17 de enero de 2012
PRONUNCIAR I EXPRESSAR-SE BÉ
Lo de l'accent català al parlar castellà m'ha comportat una molt baixa valoració a Madrid en més d'una ocasió. De molt petit crec jo que no tenia gaire accent. Però ara, això d'arribar a parlar castellà sense accent català és un repte que tinc per assolir. És curiós, però, com la gent que semblen del tot respectables, i formant part de la flor-i-nata de la societat, pronuncien malament alguns mots quan parlen als medis de comunicació. Els escriuré malament, però perquè s'entengui la pronúncia. URDANGARÍN no és correcte, lo correcte seria URDANGÁRIN (amb accent a la a i no a la i). XANGAI crec que és el nom d'una revista porno gai i no una ciutat de la Xina. La ciutat xinesa és XANJAI. Del futbol destacaria POTXETINO o POXETINO enlloc del que seria correcte, POKETTINO. I MASXERANO hauria de ser MASKERANO. (¿O pronunciem "un balo in masxera" per llegir "un ballo in maschera"?).
La cantarella dels locutors fa que alguns mots quedin dins l'ombra del dubte. Pronuncien FRANCÈSC ANO o FRANCÈS CANO, enlloc de FRANCÈSC CANO. O bé, MARC OMA, enlloc de MARC COMA. O bé, ERIKA BIDAL, enlloc de ERIK ABIDAL I, malgrat la tendència majoritària a Barcelona de pronunciar la "e" neutra com a "a" oberta, alguns, com el president Mas, pronuncien CATHELUNYA. Clar que, igual que hi ha faltes d'ortografia típiques d'una persona, també hi ha faltes a l'hora de pronunciar. I en això ja els imitadors ens ho recorden al programa còmic Polònia. Però, una cosa és que un polític, sigui Trias o sigui Duran, tinguin vicis de pronunciació, i l'altra és que ho facin els professionals de la locució pública, ja sigui de motu propio, ja sigui perquè els seus superiors els obliguin a pronunciar els mots d'una manera que a mi em sembla incorrecta. Posa nerviós o deconcerta també la veu de l'aparell telefònic quan et dóna instruccions així: PRÈMI Ú, PRÈMI DOS, quan el que deuen voler, més que donar-te un obsequi o premi, és que PRÉMIS (apretis) el botó 1 o el 2. També sembla del tot desconcertant que la veu que avisa de la propera parada del 34 (autobús) pronunciï el carrer de BUENOS AIRES, enlloc de a la castellana, d'una manera pretesament catalana: BÉNÚSAIRAS. A l'hora de pronunciar mots anglesos, la cosa té una mica d'excusa. Per exemple, pronuncien NATÚR per "nature", enlloc de pronunciar NÉITXA. Si volem catalanitzar la pronúncia, el que sí que seria correcte és pronunciar Bush com a BOIX (sense posar èmfasi a la i). La paraula WATER es pot pronunciar de vint maneres diferents, però en anglès d'Anglaterra crec que el correcte és UÓTA i no UÀTER. En anglès de Califòrnia seria el més freqüent UÀDA. I si volguessin pronunciar a l'americana la marca "Nike" haurien de dir NAIKI, i no NAIK. Per altra banda, fa molta més revulsió que els errors els facin alguns professors universitaris. Per exemple, a la facultat de farmàcia, pronunciaven COMPÚN enlloc de CAMPÀÀUND (compound). I la gent no fem cap favor a l'alemany pronunciant GURTA per "Gürtel", ja que la Ü és una vocal intermèdia entre la U i la I. La A final està mig bé, però una mica de L sí que caldria pronunciar, crec. O no fem cap favor a l'alemany quan pronunciem SIÈMENS enlloc de SIIMANS (Siemens), o DIÈSEL per DISSAL (Diesel). O LIÈBERT per LIIBART (Liebert). O KÀRTXER per KERJA (Kärcher). O UBER per YBER (über). I, pel que fa al rus, hi ha errors tradicionals aquí acceptats com a la versió ortodoxa, però que esborronen als russos que venen aquí. No és RASPUTÍN sinó RÀSPUTIN. No és ZAREVITX sinó ZARVITX. I Ukraïnia no és un país (Ukrània) sinó que era el càrrec del qui regia el país. I els tzars darrers eren de la nissaga dels RAMÀNAF i no del ROMANÓFF (Romanov).
Si bé en general els errors solen comètre'ls els prepotents, afegint així més antipatia en mi a l'escoltar-los, algun cop m'he compadit benèvolament dels qui els cometien. Per exmeple, quan Dani Ramírez pronunciava LÉ MARXÉ enlloc de LÉMÀÀRKE (regió italiana = Le Marche), ho feia amb inseguretat. I no amb prepotència.
A tall d'exemple, vet aquí els errors de pronunciació en una hora, un matí (de les dotze a la una) recullits de "Catalunya Informació", i aixó que és la ràdio "de referència", el dia 2 d'abril de 2014. No els mancava el ritme a les paraules. Però alguns locutors, com ara els del temps, solen mantenir el ritme i la correcció a la pronúncia. Per tant, no és que sigui impossible fer bé les dues coses: entonació i pronunciació.
"en qualsevol prun del país" (punt)
"en aquesta carretera ministerial" (cartera)
"als altres tripulants els han rescatat una embarcació" (els ha rescatat)
"Loràn Fabiú" (Loràn Fabiús) = Laurent Fabius
"xornada " (jornada)
"Xirona" (Girona)
"xuny" (Juny)
"airuport" (aeroport)
"emeregència" (emergència)
"Prullona" (localitat on se celebra un festival, tant mal pronunciada que em resulta indesxifrable"
"un tern regional" (tren)
"padagoxia" (Pedagogia)
"l'anonci s'acaba de fer" (anunci)
"quins són les pràctiques" (quines)
"BÓN dia" (BÒN dia)
"Les classes, els estudiants, els transports, s'han suprimit" (això sí que és una bona escabetxina)
"ruptura democràfica " (democràtica)
"Il Trobadore" (Il trovatore) (la "v" en italià cal pronunciar-la força)(i la t també).
Odïo especialment la frase tan comuna "jo sóc dels que penso que... tal cosa és així". Caldria dir "dels que pensen".
Potser la culpa de tot la té la mala qualitat del cafè que prenen. Més valdria que prenguessin alguna cosa calenta amb Ginseng (que posa a to el cerebel).
La cantarella dels locutors fa que alguns mots quedin dins l'ombra del dubte. Pronuncien FRANCÈSC ANO o FRANCÈS CANO, enlloc de FRANCÈSC CANO. O bé, MARC OMA, enlloc de MARC COMA. O bé, ERIKA BIDAL, enlloc de ERIK ABIDAL I, malgrat la tendència majoritària a Barcelona de pronunciar la "e" neutra com a "a" oberta, alguns, com el president Mas, pronuncien CATHELUNYA. Clar que, igual que hi ha faltes d'ortografia típiques d'una persona, també hi ha faltes a l'hora de pronunciar. I en això ja els imitadors ens ho recorden al programa còmic Polònia. Però, una cosa és que un polític, sigui Trias o sigui Duran, tinguin vicis de pronunciació, i l'altra és que ho facin els professionals de la locució pública, ja sigui de motu propio, ja sigui perquè els seus superiors els obliguin a pronunciar els mots d'una manera que a mi em sembla incorrecta. Posa nerviós o deconcerta també la veu de l'aparell telefònic quan et dóna instruccions així: PRÈMI Ú, PRÈMI DOS, quan el que deuen voler, més que donar-te un obsequi o premi, és que PRÉMIS (apretis) el botó 1 o el 2. També sembla del tot desconcertant que la veu que avisa de la propera parada del 34 (autobús) pronunciï el carrer de BUENOS AIRES, enlloc de a la castellana, d'una manera pretesament catalana: BÉNÚSAIRAS. A l'hora de pronunciar mots anglesos, la cosa té una mica d'excusa. Per exemple, pronuncien NATÚR per "nature", enlloc de pronunciar NÉITXA. Si volem catalanitzar la pronúncia, el que sí que seria correcte és pronunciar Bush com a BOIX (sense posar èmfasi a la i). La paraula WATER es pot pronunciar de vint maneres diferents, però en anglès d'Anglaterra crec que el correcte és UÓTA i no UÀTER. En anglès de Califòrnia seria el més freqüent UÀDA. I si volguessin pronunciar a l'americana la marca "Nike" haurien de dir NAIKI, i no NAIK. Per altra banda, fa molta més revulsió que els errors els facin alguns professors universitaris. Per exemple, a la facultat de farmàcia, pronunciaven COMPÚN enlloc de CAMPÀÀUND (compound). I la gent no fem cap favor a l'alemany pronunciant GURTA per "Gürtel", ja que la Ü és una vocal intermèdia entre la U i la I. La A final està mig bé, però una mica de L sí que caldria pronunciar, crec. O no fem cap favor a l'alemany quan pronunciem SIÈMENS enlloc de SIIMANS (Siemens), o DIÈSEL per DISSAL (Diesel). O LIÈBERT per LIIBART (Liebert). O KÀRTXER per KERJA (Kärcher). O UBER per YBER (über). I, pel que fa al rus, hi ha errors tradicionals aquí acceptats com a la versió ortodoxa, però que esborronen als russos que venen aquí. No és RASPUTÍN sinó RÀSPUTIN. No és ZAREVITX sinó ZARVITX. I Ukraïnia no és un país (Ukrània) sinó que era el càrrec del qui regia el país. I els tzars darrers eren de la nissaga dels RAMÀNAF i no del ROMANÓFF (Romanov).
Si bé en general els errors solen comètre'ls els prepotents, afegint així més antipatia en mi a l'escoltar-los, algun cop m'he compadit benèvolament dels qui els cometien. Per exmeple, quan Dani Ramírez pronunciava LÉ MARXÉ enlloc de LÉMÀÀRKE (regió italiana = Le Marche), ho feia amb inseguretat. I no amb prepotència.
A tall d'exemple, vet aquí els errors de pronunciació en una hora, un matí (de les dotze a la una) recullits de "Catalunya Informació", i aixó que és la ràdio "de referència", el dia 2 d'abril de 2014. No els mancava el ritme a les paraules. Però alguns locutors, com ara els del temps, solen mantenir el ritme i la correcció a la pronúncia. Per tant, no és que sigui impossible fer bé les dues coses: entonació i pronunciació.
"en qualsevol prun del país" (punt)
"en aquesta carretera ministerial" (cartera)
"als altres tripulants els han rescatat una embarcació" (els ha rescatat)
"Loràn Fabiú" (Loràn Fabiús) = Laurent Fabius
"xornada " (jornada)
"Xirona" (Girona)
"xuny" (Juny)
"airuport" (aeroport)
"emeregència" (emergència)
"Prullona" (localitat on se celebra un festival, tant mal pronunciada que em resulta indesxifrable"
"un tern regional" (tren)
"padagoxia" (Pedagogia)
"l'anonci s'acaba de fer" (anunci)
"quins són les pràctiques" (quines)
"BÓN dia" (BÒN dia)
"Les classes, els estudiants, els transports, s'han suprimit" (això sí que és una bona escabetxina)
"ruptura democràfica " (democràtica)
"Il Trobadore" (Il trovatore) (la "v" en italià cal pronunciar-la força)(i la t també).
Odïo especialment la frase tan comuna "jo sóc dels que penso que... tal cosa és així". Caldria dir "dels que pensen".
Potser la culpa de tot la té la mala qualitat del cafè que prenen. Més valdria que prenguessin alguna cosa calenta amb Ginseng (que posa a to el cerebel).
miércoles, 11 de enero de 2012
CARRER DEL BOSC
A dalt, mapa de l'ICC, dels carrer al voltant del carrer del Bosc. El punt vermell és el conflictiu.
A baix, imatge de l'Street View del pont (a l'esquerra) on comença el carrer del Bosc.
Suposo que le denominació de Calle del Bosque, que ara torna a figurar a alguns nomenclàtors (com el del Google Earth), és una transliteració del cognom Bosch. En Josep Bosch i Ximenes era un propietari de la zona, cap el 1900. La major part de la trajectòria del carrer ressegueix la vall del torrent del Pere Gil. Molts coneixen la zona per la Font del Mont, que queda ja per sobre la carretera de les aigües. En Pere Gil i Estalella era un jesuïta i geògraf (1551-1622) que podia haver tingut cura de la finca de Nova Betlem. Aquesta finca queda ara ocupada pel CGPJ (consell general del poder judicial). I també podia haver tingut cura de la franja al capdamunt de les escales de la Font del Món, anomenada dels Pins del Pere Gil. El que desconec és si la famosa illa que el juliol del 2002 va ser objecte de litigi militar entre Espanya i el Marroc li deu el nom (castellanitzat) a aquest geògraf o no. Però em sembla que sí, perquè, tot i que no conec la illa, pels voltants, a la costa, de Juliverd no n'hi vaig veure. Clar que al peu de la gran Cova dels Coloms n'hi podria haver. Ara s'hi pot anar en caiac des de Ceuta, sense problemes. L'excursió només val 30 euros. Per cert, que el rei Mohamed VI es refereix a la illa com a Tura. Us a sona aquest cognom? Diu que en bereber vol dir buida, deshabitada. També diuen que havia tingut el nom de Corall, o de Calipso, o d'Hispània. El cert és que jo vaig assebentar-me de la seva existència abans que la majoria d'espanyols. Ja sé que ningú s'ho creurà, però va ser en Bush Jr,. qui me la va donar a conèixer definitivament. La recordava vagament dels comentaris del meu pare dient que la illa no valia res, però que hi havia molta pesca als voltants. Quan ens en parlava, aleshores en Bush Jr. planificava i molt anticipadament la invasió d'Iraq, cosa que el seu pare havia deixat a mitges. La jugada li va sortir perfetca. Va fer envair pel Marroc la petita illa. França i la majoria de països europeus es va posicionar contra Espanya, com havia pronosticat Bush Jr. Dinamarca, i Algèria foren excepcions. Això va fer que, un cop Marroc, sota la pregonada petició d'Estats Units, va abandonar la illa, el president Aznar es mostrés submís i agraït a Bush, amb disposició a ajudar-lo en el que fos. I el que fos va ser la reunió de les Açores amb en Blair. I d'aquí a la invasió d'Iraq ja només hi havia unapassa. El quid de la qüestió era que al pare ningú se'l creia quan afirmava que hi havia armament molt perillós a Iraq, però al fill, que sap mentir molt millor, molts sí que se'l varen creure.
La illa va ser conquerida en nom del rei Joan de Portugal per Enric el Navegant el 1415, i després va passar, pel tractat de Tordesillas (1494), amb Ceuta i Melilla, a Espanya.
El carrer del Bosc comença al pont que creua les vies dels FFGG vora l'estació del Peu del Funicular. Passa al peu del mur de l'antiga finca de la Torre del Barco, i fa un gir de 110º davant el centre social d'acollida de menors (=presó de menors). Els veïns, quan condueixen el cotxe, toquen el claxon aquí, sigui l'hora que sigui, per avisar els possibles conductors que vinguin de l'altra part de la cantonada. Amb tot, siguin veïns o no, hi ha hagut uns quants accidents en aquest punt conflictiu.
Els veïns voldríen limitar l'accés al carrer als vehicles que en massa el fan servir per no trobar-se amb l'embús de la Ronda a les hores d'entrada i sortida dels col·legis. L'itinerari que fan servir és pel carrer del Bosc / carrer de Monclar o carrer de Palafolols / Camí Vell de Vallvidrera / Sant Pere Claver / Anglí. Lo de prohibir el pas a totohm excepte als veïns seria una solució per a descongestionar el carrer. Però, entre veïns també han ocorregut accidents, de manera que em sembla que no seria una solució total.
Una segona solució seria posar un gran mirall convex al pal de la cantonada externa, davant el centre de menors. Molts pensen que els nois marroquís allí internats de seguida el trencarien. Però jo no ho crec. Crec que se'ls podria fer entendre que el mirall s'ha posat perquè els clàxons no els molestin a la nit. Si el respectessin, seria la solució que jo preferiria. Ja n'hi ha un de mirall a la cantonada sota l'estació del tren, al peu del mur de la casa que havia estat dels March.
Una tercera solució seria posar un semàfor que donés pas alternatiu i que fos sensible al pas dels vehicles.
Una quarta solució seria fer una rotonda sobre les vies del tren. Però això comportaria problemes tècnics difícils. Hi ha el projecte de cobrir les vies en aquesta zona, però per a fer-hi una zona d'esbarjo amb jardins, que a la part de baix quedaria un parell de metres per sobre l'avinguda de Vallvidrera.
Una cinquena solució seria fer el carrer de sentit únic, per exemple, de pujada; almenys fins a la cantonada amb el carrer de Montclar. Tindria sortida pel mateix carrer de Montclar o pel superior (tot asfaltat) cap a Sant Pere Claver i Anglí/Ronda de Dalt.
Una sisena solució seria estretir la vorera de davant el centre d'internament de menors i fer un voladís sobre les vies per ampliar la vorera al Sud de la cantonada per a poder senyalitzar bé els dos carrils de sentit oposat de circulació.
Una setena solució seria tallar el pas d'accés al camí Vell de Vallvidrera més enllà del carrer de Palafolls o del de Montclar (al límit de l'empedrat), per tal de limitar la massificació del trànsit. Aquesta solució és similar a la primera. Clar que, posats a tallar, també es podria tallar l'accés des de l'avinguda de Vallvidrera, ja que el tram planer deu ser propietat originària dels hereus dels Vidal i Quadras encara i no de l'ajuntament. Aquest punt encara no el tinc clar. Però recordo que els March (que varen comprar la finca als Vidal i Quadras) deien que el carrer era d'ells.
lunes, 9 de enero de 2012
EL CIM D' ANETO DES DEL MONTSENY ? (TURÓ DE L'HOME) RESCATS A MUNTANYA
Ahir, dia 8 de gener del 2012, vaig pujar a peu amb un amic al cim del Turó de l'Home (Monsteny), des de Santa Fe. La visibilitat era excel·lent, almenys cap als Pirineus. Es veien els massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, com a dues illes emmig dels núvols baixos o boira que, tot sigui dit, no anava pas gaire més enllà. Continuant en sentit de les agulles del rellotge, es veia el Montsec com a dos bonys suaus, a ponent. Més al Nord, es veia el Port del Comte, enfarinat de neu. I, entre aquest i els Rasos de Peguera, destacaven en la llunyania dues muntanyes piramidals cobertes de neu esgrogueïda (per la distància). Devien ser contraforts del Monstent de Pallars. El mateix Montsent de Pallars des d'aquí s'asssembla a l'Aneto. Però he vist els mateixos dos contraforts i el cim des del Puigllançada i no tenien cara de ser l'Aneto. Tampoc havent passat per tota la falda Sud del Montsent en bici i contemplat el cim des de Sant Joan de l'Erm. Però més avall poso el croquis d'algú que creu que sí que es veu l'Aneto des del Turó de l'Home. Seguint, es veien ja les muntanyes normals: Rasos de Peguera i Serra d'Ensija (amb la vall del poble de Peguera al mig). Les muntanyes de la Cerdanya nevades, i resseguint tot el límit Sud d'Andorra. I, en primer terme, i sense neu, i una mica més ensota, el Cadí (amb el Pedrafoca abans), el Moixeró, i les muntanyes de La Molina (Tossa d'Alp i Puigllançada). Després, ja venia la serralada del Puigmal fins el Bastiments, ben nevada. I més enllà el majestuós Canigó com una altiplanície amb un mugró al mig. Cap el mar les muntanyes de Roses ja es veien difuminades. Molt suau i per sota el Puigmal, es veia la serralada grisa i sense neu del Puigsacalm. I més ensota, els Cingles de Tavertet, amb alguna franja vermella. Es distingia el poblet de Vilanova de Sau. I més cap aquí encara, les muntanyes boscoses i suaus de les Guilleries, que envolten els pobles d'Espinelves (molt a la vora) i de Sant Hilari Sacalm. Molt més a sota del Canigó, es veia la boscosa serra gironina del Corb, una mica blavosa ja per la distància. El litoral marítim es veia desdibuixat cap el Sud. En primer terme, i voltat de la lluentor del mar argentat, destacava el massís del Montnegre.
El massís del Montseny té tres cims de 1700 m: el mateix Turó de l'Home (1706), Les Agudes (1705) (ben a la vora), i més lluny i molt arrodonit, el Matagalls (1697). Des del 2010, l'observatori del cim del Turó de l'Home ha quedat en mans de la Generalitat. De diners per arranjar la zona d'aquest cim i el bessó Puig Ses Olles (amb antenes de comunicacions) se n'han gastat en teoria molts (un milió d'euros) els darrers deu anys. Però hi trobo a faltar algunes coses. Una reivindicació de molts anys és la dels ciclistes de carretera. Es queixen que l'asfalt del darrer tram de pujada, des de la cota 1300, és molt i molt dolent, amb molts clots. I tenen raó. Però jo trobo a faltar també una estació meteorològica com era abans. Era amb molts aparells a la vista i amb un guarda que, si volies, et feia de guia i t'ho explicava tot. Recordo bé com un dia el guarda/meteoròleg em va fer observar per primera vegada a la meva vida la curvatura del planeta, tot i fent-me mirar el mar per la finestra d'allí. Els llistons horitzontals feien destacar la línia convexa de l'horitzó marítim. L'estació la va muntar la Generalitat, sota la direcció de l'eminent Eduard Fontserè, l'any 1932. Amb la guerra, l'estació va passar al govern central per molts anys (darrerament, a l'AEMET). Darrerament, però, la falta de bona acollida s'acaba d'agreujar amb la presència d'un enorme gat que es dedica a esgarrapar els gossos que se li atansen. A més, s'hi afegeixen els comentaris en contra els ciclistes fets pel mateix guarda, que ben poques hores hi passa allí dalt. Segons ell, els clots als camins i a la carretera els han fet els mateixos ciclistes. Ja només faltaria que es reunissin al cim les veus en contra els qui van corrent per la muntanya. Per a mi són la joia de l'esport català. Però per a aquestes veus aquesta és segurament una manera molt i molt perniciosa d'erosionar el terreny. Resumint, el que trobo a faltar més, a part una bona acollida, és la pedra orientativa (circular) que hi havia hagut. Si hi ha una muntanya amb aire pirinenc vora Barcelona (i al territori de la diputació de Bracelona) aquesta és el Turó de l'Home (i les Agudes). És molt d'agrair, per exemple, la màquina expenedora de refrescs a Collformic, especialment els mesos de més calor. I aquí dalt, a part un petit bar (que hi havia hagut), crec que ajudaria molt a "fer país" (expressió tant del president Mas) el fet de fer conèixer el nom de les muntanyes que des d'aquí es veuen. S'han gastat un milió d'euros per fer fora els militars del Puig Sesolles, i no s'han pogut mantenir les coses essencials? No ho entenc. També recordo amb poca seguretat que hi havia un telescopi d'aquests que s'hi introdueixen monedes perquè funcioni. M'agradaria que algú m'ho confirmés. El cas és que ara res de res.
Arran dels recents accidents mortals al cim d'Aspe (Aísa-Candanchú) i al Coll de Coronas-Aneto s'han sentit comentaris de dos tipus. Uns, de confraternització i condol envers els amics i parents de les víctimes, i els altres, queixant-se que les víctimes fan fer esforços econòmics i humans que es podríen destinar a altres empreses. D'aquest darrer tipus de comentaris, fets sempre amb una certa ira, n'hi ha de molt variats. Que caldria prohibir anar a la muntanya. Que caldria fer pagar al mort el que val el rescat del cadàver perquè no hi ha accidents sinó només imprudències. Que si s'ho han buscat, que ho paguin. Que les companyies asseguradores no hauríen d'assegurar les activitats de risc a muntanya. Que si les sous dels GREIM o dels bombers o desl mossos d'esquadra especialitzats estan de més, perquè els guàrdies civils i els mossos el que han de fer és atrapar els lladres, i els bombers apagar els focs, i punt. Que si només caldria auxiliar els del país (comarca) i els estrangers que es fotin. En tot cas, la pàgina no oficial del GREIM (grup de rescat especial d'intervenció a muntanya de la Guàdia Civil): http://greim.es/ es pot aprofitar per tots cantons. Diuen que consideren que el 40% dels accidents que originen el rescat són deguts a imprudències de les víctimes. Si l'administració considera que la víctima ha de pagar, facturaran 2000 euros per cada hora d'helicòpter, més 40 euros per cada hora de vehicle terrestre, més 30 euros aproximadament per cada hora de treball d'un rescatador. L'assegurança de la federació de muntanyisme o de la companyia particular pot cobrir bona part d'això però pot quedar una franquícia gran també. El que no sé és qui es queda amb els diners que sobren de les despeses reals.
Els puristes de la muntanya es queixen del poc nivell tècnic dels qui hi pugen animats, potser, pels programes divulgatius a la televisió, i confiats en que ja els rescatarà algú trucant al 112. Pensen que els polítics han venut la moto a la gent fent-los creure que poden fer el que vulguin. I els polítics queden confiats en que no passarà res perquè ja han editat uns quants edictes prohibint un reguitzell d'activitats. Un problema potser inesperat és que a molts llocs no hi ha cobertura per als mòbils. El que diuen els experts que cal fer aleshores és enivar un missatge escrit SMS a un conegut i que ell truqui als del GREIM o a qui calguii. El missatge, encara que no hi hagi gairebé res de cobertura, acaba arribant. Els del 112 solen embolicar massa la troca. Però si hi ha cobertura i tenim molta paciència els podem trucar. El millor seria trucar al quarter més proper de bombers o de la guàrdia civil o dels mossos d'esquadra.
A les estacions d'esquí d'Aramon hi ha cobertura per a mòbils, fins i tot per a iphones i similars (cobertura 3G)
http://www.telefonos.net/21-02-2011/operadores/movistar/movistar-y-aramon-lanzan-una-aplicacion-sobre-estaciones-de-esqui-para-moviles
i jo penso que els diners que s'han malbaratat per exemple desfent la pista que de l'estany de Llauset s'encaminava cap el cim d'Aneto es podríen haver emprat per a millorar la cobertura al massís o a tots els Pirineus. De tota manera, per als qui vulguin anar ben calçats sempre queda el recurs de dur un GPS/Spot que dóna el senyal d'on som sempre i, en cas d'emergència, perment un botó pot demanar auxili automàticament als servis de rescat (dels Estats Units almenys). En venen d'aquest aparells a la botiga de Benasque / Barrabès, o a la de Barcelona/ esports Balmat.
Si voleu informació sobre allaus, podríeu consultar la meva pàgina: http://allaus.galeon.com/
Qui va endegar aquella pista de l'estany de Llauset pensava facilitar l'accés al cim d'Aneto a un gran nombre de persones. Fins i tot parlava de dinamitar el cim per eliminar el tràngol del pas de Mahoma. Però se li varen girar en contra els puristes de la muntanya i potser els qui tenien interessos creats contraposats.
Als Alps, cada any hi ha unes dues-centes víctimes mortals entre els alpinistes. Això, a les oficines de turisme, no ho diuen, ni posen pòsters advertint-ho, clar. El que no sé és quin tant per cent és degut a imprudències i quin tant per cent a homicidis. Hi ha guies francesos i suïssos que faciliten el despreniment de cordades no guiades per companys seus del país. O almenys això diuen alguns que han patit el principi d'aquestes hostilitats. I si han d'anar a rescatar uns espanyols, s'ho pensen dues vegades. Aquí als Pirineus també conec algun cas d'accident que en realitat era un homicidi. I de descoordinació fatal a l'hora del rescat, o de falta de perícia dels rescatadors, també n'hi ha hagut algun cop. De moment, però, no ens podem queixar dels helicòpters perquè ja han rescatat un parell de vegades al nostre president: un cop sobre els Estanys de la Pera i l'altra a les portes del mateix Parlament.
El massís del Montseny té tres cims de 1700 m: el mateix Turó de l'Home (1706), Les Agudes (1705) (ben a la vora), i més lluny i molt arrodonit, el Matagalls (1697). Des del 2010, l'observatori del cim del Turó de l'Home ha quedat en mans de la Generalitat. De diners per arranjar la zona d'aquest cim i el bessó Puig Ses Olles (amb antenes de comunicacions) se n'han gastat en teoria molts (un milió d'euros) els darrers deu anys. Però hi trobo a faltar algunes coses. Una reivindicació de molts anys és la dels ciclistes de carretera. Es queixen que l'asfalt del darrer tram de pujada, des de la cota 1300, és molt i molt dolent, amb molts clots. I tenen raó. Però jo trobo a faltar també una estació meteorològica com era abans. Era amb molts aparells a la vista i amb un guarda que, si volies, et feia de guia i t'ho explicava tot. Recordo bé com un dia el guarda/meteoròleg em va fer observar per primera vegada a la meva vida la curvatura del planeta, tot i fent-me mirar el mar per la finestra d'allí. Els llistons horitzontals feien destacar la línia convexa de l'horitzó marítim. L'estació la va muntar la Generalitat, sota la direcció de l'eminent Eduard Fontserè, l'any 1932. Amb la guerra, l'estació va passar al govern central per molts anys (darrerament, a l'AEMET). Darrerament, però, la falta de bona acollida s'acaba d'agreujar amb la presència d'un enorme gat que es dedica a esgarrapar els gossos que se li atansen. A més, s'hi afegeixen els comentaris en contra els ciclistes fets pel mateix guarda, que ben poques hores hi passa allí dalt. Segons ell, els clots als camins i a la carretera els han fet els mateixos ciclistes. Ja només faltaria que es reunissin al cim les veus en contra els qui van corrent per la muntanya. Per a mi són la joia de l'esport català. Però per a aquestes veus aquesta és segurament una manera molt i molt perniciosa d'erosionar el terreny. Resumint, el que trobo a faltar més, a part una bona acollida, és la pedra orientativa (circular) que hi havia hagut. Si hi ha una muntanya amb aire pirinenc vora Barcelona (i al territori de la diputació de Bracelona) aquesta és el Turó de l'Home (i les Agudes). És molt d'agrair, per exemple, la màquina expenedora de refrescs a Collformic, especialment els mesos de més calor. I aquí dalt, a part un petit bar (que hi havia hagut), crec que ajudaria molt a "fer país" (expressió tant del president Mas) el fet de fer conèixer el nom de les muntanyes que des d'aquí es veuen. S'han gastat un milió d'euros per fer fora els militars del Puig Sesolles, i no s'han pogut mantenir les coses essencials? No ho entenc. També recordo amb poca seguretat que hi havia un telescopi d'aquests que s'hi introdueixen monedes perquè funcioni. M'agradaria que algú m'ho confirmés. El cas és que ara res de res.
Arran dels recents accidents mortals al cim d'Aspe (Aísa-Candanchú) i al Coll de Coronas-Aneto s'han sentit comentaris de dos tipus. Uns, de confraternització i condol envers els amics i parents de les víctimes, i els altres, queixant-se que les víctimes fan fer esforços econòmics i humans que es podríen destinar a altres empreses. D'aquest darrer tipus de comentaris, fets sempre amb una certa ira, n'hi ha de molt variats. Que caldria prohibir anar a la muntanya. Que caldria fer pagar al mort el que val el rescat del cadàver perquè no hi ha accidents sinó només imprudències. Que si s'ho han buscat, que ho paguin. Que les companyies asseguradores no hauríen d'assegurar les activitats de risc a muntanya. Que si les sous dels GREIM o dels bombers o desl mossos d'esquadra especialitzats estan de més, perquè els guàrdies civils i els mossos el que han de fer és atrapar els lladres, i els bombers apagar els focs, i punt. Que si només caldria auxiliar els del país (comarca) i els estrangers que es fotin. En tot cas, la pàgina no oficial del GREIM (grup de rescat especial d'intervenció a muntanya de la Guàdia Civil): http://greim.es/ es pot aprofitar per tots cantons. Diuen que consideren que el 40% dels accidents que originen el rescat són deguts a imprudències de les víctimes. Si l'administració considera que la víctima ha de pagar, facturaran 2000 euros per cada hora d'helicòpter, més 40 euros per cada hora de vehicle terrestre, més 30 euros aproximadament per cada hora de treball d'un rescatador. L'assegurança de la federació de muntanyisme o de la companyia particular pot cobrir bona part d'això però pot quedar una franquícia gran també. El que no sé és qui es queda amb els diners que sobren de les despeses reals.
Els puristes de la muntanya es queixen del poc nivell tècnic dels qui hi pugen animats, potser, pels programes divulgatius a la televisió, i confiats en que ja els rescatarà algú trucant al 112. Pensen que els polítics han venut la moto a la gent fent-los creure que poden fer el que vulguin. I els polítics queden confiats en que no passarà res perquè ja han editat uns quants edictes prohibint un reguitzell d'activitats. Un problema potser inesperat és que a molts llocs no hi ha cobertura per als mòbils. El que diuen els experts que cal fer aleshores és enivar un missatge escrit SMS a un conegut i que ell truqui als del GREIM o a qui calguii. El missatge, encara que no hi hagi gairebé res de cobertura, acaba arribant. Els del 112 solen embolicar massa la troca. Però si hi ha cobertura i tenim molta paciència els podem trucar. El millor seria trucar al quarter més proper de bombers o de la guàrdia civil o dels mossos d'esquadra.
A les estacions d'esquí d'Aramon hi ha cobertura per a mòbils, fins i tot per a iphones i similars (cobertura 3G)
http://www.telefonos.net/21-02-2011/operadores/movistar/movistar-y-aramon-lanzan-una-aplicacion-sobre-estaciones-de-esqui-para-moviles
i jo penso que els diners que s'han malbaratat per exemple desfent la pista que de l'estany de Llauset s'encaminava cap el cim d'Aneto es podríen haver emprat per a millorar la cobertura al massís o a tots els Pirineus. De tota manera, per als qui vulguin anar ben calçats sempre queda el recurs de dur un GPS/Spot que dóna el senyal d'on som sempre i, en cas d'emergència, perment un botó pot demanar auxili automàticament als servis de rescat (dels Estats Units almenys). En venen d'aquest aparells a la botiga de Benasque / Barrabès, o a la de Barcelona/ esports Balmat.
Si voleu informació sobre allaus, podríeu consultar la meva pàgina: http://allaus.galeon.com/
Qui va endegar aquella pista de l'estany de Llauset pensava facilitar l'accés al cim d'Aneto a un gran nombre de persones. Fins i tot parlava de dinamitar el cim per eliminar el tràngol del pas de Mahoma. Però se li varen girar en contra els puristes de la muntanya i potser els qui tenien interessos creats contraposats.
Als Alps, cada any hi ha unes dues-centes víctimes mortals entre els alpinistes. Això, a les oficines de turisme, no ho diuen, ni posen pòsters advertint-ho, clar. El que no sé és quin tant per cent és degut a imprudències i quin tant per cent a homicidis. Hi ha guies francesos i suïssos que faciliten el despreniment de cordades no guiades per companys seus del país. O almenys això diuen alguns que han patit el principi d'aquestes hostilitats. I si han d'anar a rescatar uns espanyols, s'ho pensen dues vegades. Aquí als Pirineus també conec algun cas d'accident que en realitat era un homicidi. I de descoordinació fatal a l'hora del rescat, o de falta de perícia dels rescatadors, també n'hi ha hagut algun cop. De moment, però, no ens podem queixar dels helicòpters perquè ja han rescatat un parell de vegades al nostre president: un cop sobre els Estanys de la Pera i l'altra a les portes del mateix Parlament.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)