MANIFESTACIONS

Arran de les imatges de la repressió de la manifestació del 20 de febrer de 2011 a València, se m'acudeixen uns quants comentaris que poden servir per a futures manifestacions a Barcelona. Quan va començar la primavera àrab pocs es creien que la cosa acabaria arribant ací. I ara tant que ha arribat!
1) No em sento identificat a primera vista ni amb els policies ni amb els manifestants.
2) No vaig rebre mai cap pal de la policia de Franco, tot i que em crec prou als qui sí que en varen rebre. I sí que he rebut i molt de la policia sota un govern democràtic a França: aixlesbains.galeon.com I em fan pena els qui creuen que França és un país democràtic a imitar, com jo mateix ho creia abans que la policia em deixés en coma.
3) A mi ningú em va preguntar, abans de declarar-se Catalunya espanyola com a comunitat autònoma,  si jo volia que fos així o si jo volia que la regió autònoma fossin els anomenats Països Catalans, que és com jo sentia que havia de ser: Catalunya Nord, Andorrra, Catalunya Sud, Comunitat Valenciana, i Illes Balears. I, si els catalans hem estat cruels en ocasions, també sabem compadir-nos de les víctimes de València o de Madrid o de la regió que sigui per més que l'haguem odiada abans. Jo crec que estimem molt més Alberto Contador pel parany que li varen parar amb l'analítica que va trobar una dosis homeopàtica de clenbuterol a la seva sang que no pas a Pepe trepitjant la ma del pobre Messi o a Mourinho posant el dit a l'ull a Tito Vilanova.
4) Si una manifestació és autoritzada i hi van les autoritats encapçalant-la, és molt probable que sigui pacífica. Però, si la manifestació ha estat autoritzada i no hi acudeixen les autoritats d'un ampli ventall de la societat, aleshores pot ser violenta. Perquè? Doncs perquè  ha donat temps a la policia d'organitzar els agents infiltrats camuflats d'agitadors antisistema. Ja n'hi ha d'agitadors antisitema autònoms reincidents, i també n'hi ha de pagats pels partits de l'oposició, normalment extremistes de dreta o, més sovint, d'esquerres, els dirigents dels quals fan i diuen com en Lerroux "Aixequem-se i aneu-hi". Tot plegat és com a la pel·lícula dirigida pel Martin Scorsese Infiltrats, amb el Leo DiCaprio de protagonista. Deixant ara la màfia, amb l'excusa dels violents (infiltrats o autèntics) la policia aprofiten per a detenir els qui els imiten (autèntics imitadors) i aprofiten per a repartir llenya. Fins i tot els paguen un plus per l'actuació violenta i els donen punts al curriculum. La raó de la violència per encàrrec de l'autoritat és que així es pot controlar més el personal. A ETA mateix hi havia força infiltrats i així l'han poguda controlar. Per altra banda, si una manifestació no ha estat autoritzada, és probable que sigui pacífica, si és que no ha donat temps als infiltrats d'acudir-hi. Aleshores també és possible que la versió policial sigui que hi ha hagut ferits entre ells i que hi hagi hagut destrosses ocasionades pels violents, i que tot això ho diguin exagerant molt les coses. Com també eren exagerades les morts (almenys la gran majoria) a mans dels grisos com a notícia donada pels seguidors dels agitadors comunistes. A vegades resultava que no havia mort ningú, tot i que, deprés  de l'altercat i durant dies, la xifra s'hagués anat incrementant. Una altra tàctica de l'autoritat és deixar fer els manifestants però recordar exactament qui ha fet què; i, un cop acabada la manifestació, anar-los a cerca a casa seva per a detenir-los. Així s'estalvien els comentaris dels medis de comunicació en contra la policia. És una tàctica emprada per exemeple al Marroc o a Xina. Les presons allí no són cap hotel, s'assemblen força a gàbies per a animals. A Xina o a països àrabs molt fonamentalistes la policia, de paisà, segresta els ex-manifestants per a fer-los desaparèixer del mapa, és a dir, matar-los en secret.
5) El que m'ha sublevat més de tot aquest episodi de València han estat els insults d'algun dirigent sindical de la policia en contra del ministre Jorge Fernández Díaz per les declaracions assenyades, al meu entendre, d'aques responsable de la policia. I m'ha fet vergonya les rectificacions d'ell posant-se més dur, com tement una represàlia d'Aznar a l'ombra.
6) Com a remei casolà de tot això racomano als polítics repressors que es posin aigua de Roses al cap  a veure si se'ls en va les ganes de promoure la violència. I a les víctimes, els recomanaria que trobin algú que els faci messatge de polaritat per a recuperar-se de pressa.
7) Tant que saben parlar els polítics a les tertúlies i debats, els trobo a faltar a l'hora de contrarrestar les manifestacions. Un oncle de la meva àvia (Macari Golferichs) aconseguia fer aturar la guerra entre trinxeres durant la guerra del 1936-39, almenys mentre durava el seu discurs pacificador. I ara hi ha molts més medis de megafonia que aleshores.
8) Els sociòlegs saben què és això de "to blame the victim" (culpabilitzar la víctima). Jo diria que com a mínim és lleig. Com també em semblava lleig veure el somriure del Tzarvitx explicant que el seu pare era escombriaire, amb plaça al Kremlin, i li tocava a vegades recullir els cadàvers dels manifestants (en els carros de les escombraries).
9) Em pregunto si hi ha re-encarnació, tot i que algunes proves en tinc. I si serveix per a res, donat que l'equilibri de contrincants es manté durant segles. No crec que la llei del talió s'apliqués automàticament en èpoques bíbliques, ni que ara tot siguin flors i violes.