ELS GATS: COM TENIR-NE CURA

Un gos o un gat poden saber discernir millor que el seu amo quines són les plantes que més els convenen. Moltes vegades hem vist a la nostra mascota deglutir algunes fulles que al cap de poc els fan vomitar. És una neteja interna. En general escullen les fulles més sanes d’alguna gramínia com ara les d’Oryzopsis milliacea (silvestre) o les del Mill (Mijo) o d'Ordi (Cebada) o de Sorgo (cultivades).  Sembrar en torretes aquesta barreja de llavors ens dotarà d'una llaminadura pels nostres gats. Ells, per altra banda, se senten fascinats per l’aroma de la Valeriana officinalis o de la Nepeta mussini, que podem trobar als Garden Center.

Pel que fa a la dieta, a les botigues especialitzades podem trobar-hi llaunetes i pinços de moltes menes. I delikatessen, com unes galetetes d'extracte de Malta (melaza de Cebada= melassa d'Ordi) que els encanten, encara que no tinguin gens de gana. L'extracte de Malta els ajuda a netejar l'estómac i els budells de boles de pèl o d'objectes que obstrueixin el pas. Sempre caldrà que disposin d'aigua neta a la vora el menjar. 

A la pàgina  http://www.mundogatos.com  podem trobar informació bàsica sobre els gats. Allí ens recorden que necessiten l'aminoàcid taurina, la grassa de l'acid araquidònic i de la vitamina A (beta-carotens). I que no toleren un excès de fetge o de midons de blat de moro (Maíz) o arròs. També ens recorden que cal no donar espines (del peix) als gats perquè les escurin, com es veu als típics dibuixos humoristes. Ni tampoc ossos punxeguts com ara els de pollastre. Les dues coses podrien perforar els budells del gat.  Ens recorden també que els gats no toleren ni l'all ni la ceba, ni els embutits curats (però sí el pernil en dolç), i molt menys el te, la xocolata, el cafè, el guarana. Tampoc els hidrats de carboni en excès (si una mica de pastanaga o de mongeta tendra), i no toleren res d'alcohol. No és bo que els gats s'alimentin del menjar de les persones, ni del dels gossos. El dels gossos no té ni la taurina, ni la vitamina A, ni l'àcid arquidònic que els gats necessiten i que els gossos no. Tampoc convé donar-los suplements vitamínics/minerals per a persones, perquè solen tenir una quantitat de ferro excessiva per al gat. El que sí els pot anar bé és una miqueta de magnèsia calcinada (òxid magnèsic) que és una pols blanca molt lleugera. Va bé per a desintoxicar i contra les gastroenteritis. El carbó actiu (una pols negra molt lleugera) també aniria bé contra aquestes dues coses: intoxicacions i gastroenteritis. Com a oli essencial el de Vetiver es podria aplicar a una pota (diluït amb oli). És l'únic d'ús universal per als animals. El que no es pot posar a la boca (amb xeringa) es pot posar a una pota perquè el gat s'ho llepi. O sinó, es posa emmascarat amb el paté de carn o diluït amb calostre. El calostre és similar i surt abans que la llet a les mares. Se'n pot aconseguir de vaca als pagesos.   

Suplements especials per al gat, a part l'extracte de Malta, poden ser l'oli de fetge de bacallà (contra virus que efecten a la vista i el nas), i el simple oli d'oliva, quan han perdut la gana. El calostre de cabra o de vaca els encanta i els millora les defenses immunològiques. Es pot conservar al congelador i, quan ens en calgui, hi tirem una mica d'aigua calenta i el que quedi dissolt el vessem per treure'l del recipient. Contra la intoxicació per verí de rates, caldrà donar-los vitamina K. La dels vials injectables es pot posar a la boca (amb una xeringa) perquè se l'empassin.És fàcil sabeer si tenen hemorràgies internes mirant-los els ulls. A la part inferior de l'iris aleshores se'ls veu una taca gran fosca.  

I pel que fa a les infeccions, sol anar molt bé 7.5 mg(/dia/ Kg de pes) d'enrofloxacina (Baytril). Es pot donar la pastilleta de 15 mg (o mitja pastilleta)/ 2 Kg de pes, emmascarada dins un paté de la llauneta plana. Les llaunetes planes solen ser cares; però, en cas de malaltia, potser sucumbirem a la temptació de tenir cura del gat com millor se'ns acudeixi. El Baytril cada cop és més difícil d'aconseguir. Cal primer la recepta del veterinari. Després trobar una farmàcia que en tingui o el vulgui encarregar. I finalment deixar el DNI de qui el compra al farmacèutic perquè pugui omplir un formulari per a les autoritats "competents". 

Hi ha antiparasssitaris que el veterinari ens vendrà en xeringa per a posar a la boca del gat. Recomanen posar-ne en preses distanciades dues setmanes. I com a amebicida i antibiòtic es recomana el flagyl (metronidazxol), ja més difícil que li agradi al gat. Jo posaria 2.5 mL del xarop que venen per a humans, que equivalen a 10 mg de principi actiu. El doble seria la dosi recomanada cada 12 hores, però la dosi recomanada els pot ocasionar diarrees fortes.
      

De vacunes, en teoria en calen, però això ho deixo per als veterinaris i per als gats que es deixin agafar i que no visquin aïllats en un pis.

Contra les puces hi ha esprais especials a les botigues especialitzades o als veterinaris.  

  

A continuació exposo alguns remeis amb plantes. Si no volem elabroar la decocció, filtrar-la i dissoldre-la amb calostre o amb llet especial per a gats, podem optar per comprar pastilletes d'extracte sec i emmascarar-ne una petita porció amb la carn. Algunes plantes (les més aromàtiques) faran efecte frotant-les per sobre el pèl o banyant les nafres amb la decocció espessa.

Zel de les GATES: Valeriana

Nerviosisme als GATS:Valeriana

Estrès: Passiflora

----

Puces i polls: Donzell / Espígol / Menta / Tanarida

Urticària: Ortiga Menor / Malví + Donzell

Ferides al cap: oli (brea) de Ginebre / oli de rel de Cicuta + rel de Panical + rel de Julivert

----

Indigestió: fulla d’Carxofera

Dispèpsia: Ruibarb

Estrenyiment: Fràngula / Sen (fruits)

Còlics: Llorer-Cirer (hidrolat destil·lat)

Diarrees: Ratània (lavatives)

Gastro-enteritis: Tell (flor o carbó)

Problemes hepato-renals: Te de Java

Vòmits: Tell + flor de Taronger / oli d’oliva

----

Pulmonia (amb set): Bryonia (homeopatia) 9CH

Bronquitis: Eucaliptus

Amigdalitis: Malví

Oftàlmies: flor de Saüc

----

Leucèmia: Ginseng + Astragalus membranaceus