Contra el fred als dits dels peus o de les mans va bé posar-hi abans o durant l'exposició al fred una mica d'aiguarràs. Hi ha dues menes d'aiguarràs. Jo he provat el barato. El car deu ser més natural (de fusta de pi) i, a la llarga, ha de tenir menys efectes negatius. L'aiguarràs corrent (o white spirit, derivat del petroli) es compra a qualsevol drogueria. Es pot diluir amb una mica d'oli per fer-lo menys agressiu per a la pell.
Per altra banda, hi ha uns pegats de zeolita i llimadures de ferro, els Hotties, que donen calor. N'hi ha per a les mans i per al cos (més grans i més suaus). Es compren, per exemple, a Balmat, botiga especialitzada en esports de muntanya i ubicada vora la cantonada Nord del carrer del Comte d'Urgell amb la Gran Via de les Corts Catalanes. http://www.balmat.es/meteo.asp O també a Decathlon. Els pegats comencen a fer efecte als 5 minuts de posar-los en contacte amb la pell (millor que hi hagi una mica de protecció entremig, com ara una seda o tela molt fina). Duren unes 4 hores, o més.
Una altra estratègia és posar-se bosses de plàstic normal per sobre els mitjons. Així la humitat de fora les sabates no penetra cap a dins els mitjons. Però, a la llarga, això pot facilitar la infecció per fongs, que es podria prevenir amb algun producte de farmàcia en pols. I també es poden posar guants de làtex sota els guants normals per a evitar el mateix, que la humitat refredi l'interior dels guants. Tant les botes com els guants és millor que no vagin gaire ajustats, per facilitar la circulació de la sang. També val l'opció de dur gorra, guants i escarpins de neoprè gruixut.
En general potser val més fer cas als mongols, que recomanen, i ells mateixos es posen moltes capes de roba, més que no pas confiar en una sola peça gruixuda. Jo duria 1/una samarreta de llana, i, a sobre, 2/ una samarreta de fibra polar, i, a sobre, una 3/ samarreta de lycra, i, a sobre, una 4/ jaqueta polar amb butxaques, i, a sobre, una 5/ jaqueta impermeable tallavents amb folre polar per dins. I, encara en cas de molt de fred, duria entre 4 i 5 un anorac de plomes gruixut. I si no fa tant de fred però fa vent, duria un paravents de goretex per sobre la jaqueta de folre polar amb butxaques. I pel que fa als pantalons, primer duria un parell de calçotets de llana llargs, i a sobre uns pantalons de fibra polar i, encara a sobre, uns pantalons de goretex. En tot cas, quan fa molt de fred val la pena dur 3 o 4 capes a les cames. El problema bé quan vols pixar; i per això és millor no dur un vestit de lycra integral (sense bragueta) quan la sortida ha de ser llarga (o si a fora realment fa tant de fred), ja que seria una imprudència treure's roba. Si la sortida és curta, el vestit de bany integral de lycra integral és molt còmode al contacte amb la pell com a roba interior.
Hi ha roba tècnica que s'escalfa amb bateries: http://thermalution.com http://thermalution.es
Pel que fa als mitjons, és millor combinar els soquets baixos i una mica gruixuts (per amorosir la planta dels peus), amb uns d'elàstics bons a sobre i, encara a sobre, uns de llana alts. Per tant, les botes han d'anar molt amples amb un sol mitjó, que és com les provem quan les comprem. Pel cap, va bé dur una gorra amb coll de neoprè. Si el neoprè és molt gruixut passarem calor. Em refereixo a les gorres que es posen per nedar en aigües fredes. I per sobre la gorra de neoprè podem dur encara una de feltre de llana. També va bé dur una braga que es pot apujar o abaixar segons les necessitats de tapar la cara. És molt comfortable notar l'alè calent dins la braga.
Per acampar a la muntanya és molt millor una tenda ben petita, de sostre baix, ja que una de gran, tot i ser més còmoda, serà més freda. La catifa inflable thermarest ens aïllarà del terra. De sacs de dormir bons ja en venen. Caldrà no rentar-los, perquè perdrien gran part de llur eficàcia. En tot cas, més val posar-se a cobert del vent (sota els arbres). El mateix Oleguer Escolà es va sorprendre un cop de com podia haver estat tant poc intel·ligent i passar fred al Montsec quan estaven gairebé a 20 sota zero allí a fora, perquè podrien haver-se refugiat en alguna de les coves que ell, com a espeleòleg, coneix tant bé. Haguessin estat a 12 graus positius aquella nit allí dins a la Cova del Gel, per exemple. Se'n diu així perquè a l'agost hi pengen caramells de gel, ja que per la roca traspua el fred acumulat durant l'hivern.
Per altra banda, hi ha uns pegats de zeolita i llimadures de ferro, els Hotties, que donen calor. N'hi ha per a les mans i per al cos (més grans i més suaus). Es compren, per exemple, a Balmat, botiga especialitzada en esports de muntanya i ubicada vora la cantonada Nord del carrer del Comte d'Urgell amb la Gran Via de les Corts Catalanes. http://www.balmat.es/meteo.asp O també a Decathlon. Els pegats comencen a fer efecte als 5 minuts de posar-los en contacte amb la pell (millor que hi hagi una mica de protecció entremig, com ara una seda o tela molt fina). Duren unes 4 hores, o més.
Una altra estratègia és posar-se bosses de plàstic normal per sobre els mitjons. Així la humitat de fora les sabates no penetra cap a dins els mitjons. Però, a la llarga, això pot facilitar la infecció per fongs, que es podria prevenir amb algun producte de farmàcia en pols. I també es poden posar guants de làtex sota els guants normals per a evitar el mateix, que la humitat refredi l'interior dels guants. Tant les botes com els guants és millor que no vagin gaire ajustats, per facilitar la circulació de la sang. També val l'opció de dur gorra, guants i escarpins de neoprè gruixut.
En general potser val més fer cas als mongols, que recomanen, i ells mateixos es posen moltes capes de roba, més que no pas confiar en una sola peça gruixuda. Jo duria 1/una samarreta de llana, i, a sobre, 2/ una samarreta de fibra polar, i, a sobre, una 3/ samarreta de lycra, i, a sobre, una 4/ jaqueta polar amb butxaques, i, a sobre, una 5/ jaqueta impermeable tallavents amb folre polar per dins. I, encara en cas de molt de fred, duria entre 4 i 5 un anorac de plomes gruixut. I si no fa tant de fred però fa vent, duria un paravents de goretex per sobre la jaqueta de folre polar amb butxaques. I pel que fa als pantalons, primer duria un parell de calçotets de llana llargs, i a sobre uns pantalons de fibra polar i, encara a sobre, uns pantalons de goretex. En tot cas, quan fa molt de fred val la pena dur 3 o 4 capes a les cames. El problema bé quan vols pixar; i per això és millor no dur un vestit de lycra integral (sense bragueta) quan la sortida ha de ser llarga (o si a fora realment fa tant de fred), ja que seria una imprudència treure's roba. Si la sortida és curta, el vestit de bany integral de lycra integral és molt còmode al contacte amb la pell com a roba interior.
Hi ha roba tècnica que s'escalfa amb bateries: http://thermalution.com http://thermalution.es
Pel que fa als mitjons, és millor combinar els soquets baixos i una mica gruixuts (per amorosir la planta dels peus), amb uns d'elàstics bons a sobre i, encara a sobre, uns de llana alts. Per tant, les botes han d'anar molt amples amb un sol mitjó, que és com les provem quan les comprem. Pel cap, va bé dur una gorra amb coll de neoprè. Si el neoprè és molt gruixut passarem calor. Em refereixo a les gorres que es posen per nedar en aigües fredes. I per sobre la gorra de neoprè podem dur encara una de feltre de llana. També va bé dur una braga que es pot apujar o abaixar segons les necessitats de tapar la cara. És molt comfortable notar l'alè calent dins la braga.
Per acampar a la muntanya és molt millor una tenda ben petita, de sostre baix, ja que una de gran, tot i ser més còmoda, serà més freda. La catifa inflable thermarest ens aïllarà del terra. De sacs de dormir bons ja en venen. Caldrà no rentar-los, perquè perdrien gran part de llur eficàcia. En tot cas, més val posar-se a cobert del vent (sota els arbres). El mateix Oleguer Escolà es va sorprendre un cop de com podia haver estat tant poc intel·ligent i passar fred al Montsec quan estaven gairebé a 20 sota zero allí a fora, perquè podrien haver-se refugiat en alguna de les coves que ell, com a espeleòleg, coneix tant bé. Haguessin estat a 12 graus positius aquella nit allí dins a la Cova del Gel, per exemple. Se'n diu així perquè a l'agost hi pengen caramells de gel, ja que per la roca traspua el fred acumulat durant l'hivern.
Moltes altres coses relacionades amb el fred les exposo a la meva pàgina: http://allaus.galeon.com
Una de les coses més curioses que explicava la David-Neel del Tibet era que els que practicaven el Tu-Mó eren capaços de caminar corrent dies i dies gairebé despullats i a temperatures extremes, que al Tibet ja és dir, sense congelar-se ni emmalaltir. Només s'aprimaven molt. Havien de parar alguns moments per beure, i a vegades per menjar, però molt i molt poc. Això sí, al final de la cursa/viatge havien perdut molt de pes. Però, ella mateixa assegurava ja que no es podia fer això on l'aire no fos ben pur. Potser una estratègia inicial, per a desvetllar el "kundalini", era la de forçar una espiració tot i aprimant molt la panxa i retenint aleshores la respiració fins que el diafragma comencés a tremolar i a donar una sensació elèctrica d'escalfor.
Si no som experts en tu-mó caldrà alimentar-se bé. Una de les begudes que imagino que serien de les més calorífiques seria el posset. És una barreja calenta de vi, cervesa, crema de llet, mel, llimona, canyella, gingebre, nou moscada, sucre i rovell d'ou. Era una beguda típica anglesa al segle XIX que es bevia ben calenta per fer-se passar el fred..
Les cadenes tèxtils sembla ser que van bé ple pla però no tant amb baixades o pujades fortes. Per a baixades i pujades seria més adient posar les tradicionals. Un litre de gasolina al dipòsit de gasoil és una cosa que qualsevol cotxe a l'hivern molt cru ho agraeix. Es pot arribar a omplir fins a un 10% del dipòsit ple de gasoil amb gasolina, i no passa res. Només caldrà reomplir-lo amb gasoil quan arribi a la meitat. L'anticongelant per al radiador va bé, però deu tenir els seus límits i més valdria guardar el cotxe en un garatge a la nit, quan les temperatures baixin de 10 sota zero. Per llevar la neu glaçada del parabrises es pot fer servir una caixa de casset magnetofònic o una caixa de DVD o qualsevol caixa de plàstic petita. Rascar amb plàstic és més suau que fer-ho amb una rasqueta de fulla d'acer, per exemple. I perquè no s'enteli el vidre, caldrà posar l'aire condicionat calent (auto-circulant), a part l'escalfador del vidre del darrere. I posats a prevenir, ja podríem dur posada l'armilla reflectant dins el cotxe, per si hem de sortir a revisar les cadenes o alguna altra cosa. La conducció en cotxe requereix un mínim d'entrenament per sobre la neu. Cal aprendre a girar el volant en el mateix sentit que la desviació no volguda del cotxe; això per a no acabar fent una volta completa involuntària. Caldria revisar els pneumàtics i veure que estan a la pressió adient (2 atmosferes als cotxes normals) i veure que tenen el dibuix ben marcat. Uns pneumàtics desgastats poden ser fatals.
En bicicleta també cal una mica d'entrenament. La sella ben baixa, tot el que puguem, almenys a les baixades. Res de cal·les, perquè caldrà fer el trípode amb els peus en qualsevol moment. Als trams perillosos més val anar amb l'estómac sobre la sella (el cul sobre el transportí) i amb les cames penjant als costats a punt de tocar el terra amb una bota o una altra per evitar caure i per corregir el rumb. Res d'intentar desviar-se de la trajectòria recte sobre el gel. Haurem d'aprofitar les clapes de neu per a desviar el rumb. I, de pujada, evitarem el ver glaç de totes totes, a menys que tinguem posats els pneumàtics de gel (amb claus). Hi ha pneumàtics especials per a la neu i el fang; i cadenes per a rodes de bicicleta. La pregunta és si valen la pena per al període de temps en que podríem aprofitar-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario