INCENDIS: AFECTACIÓ A LA SALUT

No és difícil imaginar que si els periodistes espanyols han amagat que Nôtre Dame es va cremar per una cigarreta mal apagada, els de l'empresa de reciclatge de dissolvents a Montornés del Vallès amaguin també que un descuit d'un fumador hagi estat la causa de l'incendi ara a mitjans de desembre de 2019. Com passa amb el mar, sempre hi ha qui tot ho veu positiu i net. Però la realitat per a altres és força diferent. Fins i tot a les formigues passa que hi ha individus  insensibles o insensats i altres més responsables que renyen els qui han comès imprudències, com ara introduir productes potencialment tòxics al cau. La pudor de l'incendi se sentia des de Molins de Rei, Montgat, Alella, i Vallromanes, per exemple. Però hi ha persones que no senten olors o fan veure que no les senten, com a bons venedors que són. Jo vaig anar a la muntanya dos dies, per Santa Creu de l'Olorde i per Vallromanes, i encara no sé ben bé com recuperar-me de la sensació de cremor als pulmons, mal de cap i sinusitis. Un dia em va anar bé molta escalfor aplicada amb l'esterilla elèctrica i prendre àcid nicotínic. I l'altre dia això ja no va fer gairebé res, com tampoc l'hexafosfoinostol amb una mica de cortisona, o la vitamina E. Suposo que el remei seria respirar oxigen humidificat. O no haver sortit de casa. Finalment, sembla que prendre oli on s'ha sofregit suaument i lleugera all talladet i branques (tige si fulles) de romaní, almenys hagi llevat la sensació d'estar encara impregnat de fum al coll i als pulmons. En teoria hauria d'anar bé la deocció de fruits de Ligustrum lucidum (10 g / bol) i prendre també bitatrat de colina (1 g/dia).   
Derpin (DITECSA) ha estat una empresa currulla d'irregularitats. Potser molt més que d'altres.
Molts bombers de Catalunya deuen haver sentit a parlar d'en "voltios", és a dir, en Barrière. Va ajudar a apagar un incendi radioactiu a Vandellós i va agafar arrel d'això una leucèmia. Deia que se l'havia curada menjant molt de llar de porc. Però, tal com havia pronosticat ell mateix, va morir al cap d'uns anys d'un infart de cor en tornant de la Boqueria de comprar menjar per als seus animals exòtics. I això que el colesterol el tenia baix.  Ara l'haurien tractat de la leucèmia segurament amb anticossos monoclonals. 

CORRENTS MARINS ALS ESPIGONS

Un cop acabada la temporada d'estiu per als socorristes, és quan poden aparèixer els corrents costaneres més forts. Poden formar remolins forts a la vora els espigons. Quan el mar està regirat, i a l'anar canviant la temperatura de l'aigua i de l'aire, es forma un corrent des de mar endins fins cap al mig de la platja gran, que després es desvia en dues rames, ja no perpendiculars sinó paralel·les a la línia de costa. Quan una rama d'aquestes troba un espigó, aleshores es desvia i va ja mar endins, en sentit perpendicular a la línia de costa, i en paral·lel a la línia de l'espigó. Els banyistes que tot l'estiu trobaven la zona segura ara, de sobte, en alguna ocasió, poden tenir ensurts grans, i més quan els socorristes no hi són per a advertir-los, ni cap bandera oneja indicant perill o seguretat.
En el cas de la foto, l'aigua al costat de l'espigó a penes cobreix més enllà de la cintura. Amb tot, si el mar està regirat, quan alguns banyistes volen tornar cap a la platja, passen una molt mala estona, perquè es veu que el corrent pot ser molt fort i els arrossega mar endins. En aquests casos, és millor ja no apropar-se gens als espigons perpendiculars a la línia de costa.
Aquest espigó es troba davant del poblat ibèric de Vilanova i la Geltrú. El que passa allí m'ho ha explicat una amiga que precismanet és una molt bona nedadora. I se les va veure morades per recular cap a la platja.
En teoria, hauríem de deixar-nos dur mar endins fins que el corrent afluixi, i, aleshores, nedar en paral·lel a la costa fins a trobar el corrent que ens hi dugui. Una altra solució és, si duiem aletes, anar nedant amb paciència fins a poder vèncer el corrent. 

BARCELONA NETA DE CORNISES DE BALCONS

Els camions de Barcelona Neta estan sobredimensionats per als carrers antics. Fa cosa de dos mesos un d'ells havia de passar entre la cornisa del balcó del primer pis del número 128 del carrer Major de Sarrià i un camió de les obres d'enfront. Alguns vianants miraven alarmats al conductor del camió perquè no continués, però l'ajudant, uniformat, li va continuar fent senyals que continués endavant. Això, amb el resultat que va quedar el camió encallat amb la cornisa del balcó durant uns cinc minuts. La solució va ser seguir endavant i carregar-se la cornisa. Com que l'ajuntament, responsable de les obres en aquest cas, és sempre irresponsable, suposo que posaran una multa al propiertari per manca de manteniment de la façana, com ha pàssat al carrer de Sant Pere Més Baix, per exmeple. Això, enlloc de fer-se càrrec de la reparació.  Hi ha unes quantes cornises fetes malbé pels camions de la Barcelona Neta.

ACCIDENT DE TREN A VACARISSES

Quan fa poques setmanes vaig passar pe la C-58 per anar de Monistrol a Viladecavalls, al passar pel pont sobre les vies de tren vaig pensar que aquella via estava abandonada, com aquelles de l'Alt Camp. El mur de contenció es veia envellit. Recordant el que vaig veure i repassant-ho pel StreetView, sembla que no hi havia forats al mur per drenatge. Tampoc sembla que hi hagi arbets d'Ailathus globulus. És un abre que aguanta els talussos, tot i estar a la llista negra dels anomenats ecologistes. No sé si per ser medicinal, o per fer les seves flors olor de semen humà, o per venir de Xina. Les xarxes que havien d'aguantar l'escagassada eren del tipus minimalista. Si voleu veure bones xarxes heu d'anar a Andorra, el país dels Pirineus. Clar que allí el nivell econòmic els permet invertir en prevenció d'accidents. Fa temps que vinc dient que als trens els passtagers haurien de poder assegurar-se amb cinturons de seguretat, com als avions, com als cotxes, i com als autocars entre ciutats. Però tothom se n'enriu de la meva idea. Tothom menys potser les 49 ferits d'aquest accident. 

AEROPORT DEL PRAT

WIKIPEDIA

El càstig que el ministeri de Foment, entre d'altres ministeris, aplica a Catalunya s'ha manifestat més d'un cop a l'aeroport de Barcelona - el Prat (josep Terradellas). AENA depèn de Foment i és la companyia estatal encarregada de la gestió de l'aeroport.  A partir de 1992 la terminal B (=T2B) ha quedat mig abandonada. Això després de fer molta propaganda de la necessitat d'ampliar l'aeroport. El de Gatwik té menys pistes que el de Barcelona, és més petit, però compta amb millors controladors aeris. Això fa que allí pugui haver-hi un tràfic aeri més intens. Alguns controladors aeris de Barcelona han tingut fama de donar-se a les drogues. Sortosament, no hi ha hagut, però, cap accident o incident greu fins ara, des de l'inici el 1916, (al terme de Viladecans). Potser una solució, estant les coses com estan, ara seria crear una pista paralel·la a la 02-20, una mnica més a llevant.
Les aproximacions dels viatgers que van a peu per les instal·lacions interiors abans de passar els controls i la consigna de l'equipatge no són tan llargues com a l'aeroport nou d'Atenes, per exemple, però deu-n'hi-dó. Els arquitectes Bofill Levi o altres, podrien haver dissenyat aquestes aproximacions, i la de les pistes laterals per als avions, força millor. Qualsevol avió perd gairebé uns 20 minuts abans no pot enlairar-se, des que el vehicle push-back el comença a retirar del finger. També podrien haver dissenyat més fingers ja el 1992, i no esperar a ara per fer les obres. També es podria haver agilitzat la connexió amb l'AVE i no esperar el capital xinès per a fer la connexió aquesta o la del port amb l'aeroport. Ara (novembre 2018) s'està utilitzant la pista 02/20 a causa de les obres, quan normalment només es fa servir de nits. Potser en les obres del 1992 es podrien haver posat algunes escultures diferents unes de les altres als enormes espais interiors a fi de facilitar l'orientació dels passatgers.
Les cues per manca de personal als controls varen ser èpiques per exmeple el juliol de l'any passat. CUES AL PRAT
Per sort o per desgràcia, ara els vols sense control instrumental estan prohibits, excepte en cas d'emergències sanitàries, per exemple. Era lamentable l'espectacle que oferien alguns aviadors llençant per la finestra de l'avioneta paquets de droga a la pista.
Respecte al nom, ha anat canviant: La Volateria (1916), Muntades-Prim, Barcelona, BCN, Barcelona-El Prat, Josep Terradellas. 

SÓN MANIES O SÓN CAUSA DE MALALTIES ELS PESTICIDES?

Quan jo feia d'esmolet, un amic (en Joan Cuyàs) em va advertir que la pols d'esmeril era molt dolenta per als meus pulmons. Jo, aleshores, em sentia fort, i l'hi ho vaig negar despectivament. I quanta raó tenia! He passat molts anys patint de pleuritis molt i molt dolorosa.

Una família de veïns es pot dir que tots estan malalts. Però sempre tenen a ma uns quants pots d'insecticida que no dubten a fer servir així que veuen una mosca o un mosquit per la casa. La única que no està malalta és la filla, perquè viu lluny, en una altra casa. Un està malament del cor, l'altre té hipertensió i desmais, l'altre insomni, l'altre cansament, tot i ser molt fort. L'altra, cansament, i problemes amb el fetge i el tiroides. Jo, quan hi vaig i hi passo unes hores, en surto amb mal de cap.

La família del meu cunyat també tenen poca salut. Un va morir amb el tractor, ves a saber si d'un atac de cor. L'altre, d'un atac de cor o d'un trencament d'aneurisme. Dos d'ells han patit càncer de pàncrees. Dos d'ells malalties cròniques als pulmons i al fetge. L'altre va morir amb càncer de pulmó. Però tots se n'enreien dels qui els advertien que els pesticides eren dolents per la salut. I ruixaven a dojo. Un cop que els vaig ajudar, el meu gos no em va fer cas i, enlloc de quedar-se lluny, per curiositat, va apropoar-se on érem. Al cap de poc emetia tant per la boca com pel cul un raig de lúiquid blanc a pressió. No sé si això li va provocar l'endocarditis. Ma neboda, filla dle meu cunyat,  estant embarassada de set o vuit mesos vinga ruixar amb insecticida les habitacions. El nen ha nascut amb dèficit de vitamina B12 i no m'estranya.  En canvi, gairebé a la mateixa comarca dels Ports, un amic meu té tots els parents i animals de companyia sans. Moren sense patir malalties. I sense haver fet servir pesticides.

Un dels nostres jardiners era molt donat a fer servir "matatot". Es va quedar sense un ronyó.
Deixant els pesticides, a l'església de Sant Vicenç de Sarrià, tornen a haver-hi ara molts ciris gruixuts i baixos encesos. Centenars. Fa goig de veure tanta llum. Però a la vegada, per a mi, que diuen que tinc manies, el producte de la combustió de les parafines, em causa dolor a les pleures. Puc estar tota una nit sense dormir, dels dolors, després d'haver estat només 3 minuts allí dins. Per a mi allò és una imatge del que ha de ser l'infern. Ma mare diu que tinc manies. I ho diu amb tot l'odi que és capaç de manifestar-me. I ella tus i tus dia i nit. Acudeix a  olts serveis religiosos allí dins. I una veïna més gran que ella hi acudeix també, tot i que a casa necessita l'oxígen durant hores. No hi ha com ser insensible i no tenir manies...

HI HA SEMÀFORS QUE PROVOQUEN UN AUGMENT DE LA CONTAMINACIÓ.

A Barcelona hi ha semàfors que enlenteixen massa el poc tràfic que hi ha en algunes zones. Per exemple, al passeig de la Zona Franca, sentit cap a la Plaça Cerdà. I també hi ha semàfors que només deixen pas uns pocs segons. És el cas dels de la plaça de les Glòries Catalanes (venint pel carrer de Badajoz) o el de la Travessera de Dalt, a la cantonada amb el carrer de l'Escorial, sentit cap a llevant. En aquest segon punt, la contaminació atmosfèrica als túnels de la Plaça de Lesseps sí que és alarmant, tot i que cap rétol ho indica o ho indicava. El semàfor a aquella cruïlla, posat amb l'excusa d'unes obres paralitzades i paralitzants, provoca o provocava un embús de més de deu minuts a moltes hores del dia o de la nit.





Això a part, hi ha uns quants semàfors esgarriats per l'eixample que deixen de funcionar quan fa molta calor. Més que ser accidental, las avaries dels semàfors o la temporització defectuosa sembla feta per provocar malestar amb tota la intenció. Algun cop l'avaria ha estat provocada per les rates que s'han menjat els cables. A la zona alta ja vem patir que el semàfor del carrer dels Vergós deixava passar també només durant 10 segons els cotxes que volien anar cap a la Via Augusta amunt o direcció a llevant. La guerra va durar uns quants anys. Potser caldria imitar el que fan a la Xina i posar comptadors analògics al costat dels demàfors que avisessin dels segons que manquen per posar-se verd. I de passada, a més de a Les Rondes, avisar d'embusos de trànsit a les avingudes principals. El semàfor del final de la Meridiana té un cert sentit que es posi vermell per a calmar una mica les ganes de fugir corrent de la ciutat. I no es posa vermell massa estona. En canvi, el semàfor del vial de sortida des de la Ronda de Dalt cap a Vallcarca (sortida 6) en sentit Llobregat triga a posar-se verd tant i tant que els diumenges a la tarda provoca a la Ronda (B-20) cues de més d'1 Km al carril dret.
Sempre hi ha l'opció d'apagar el motor davant un semàfor en vermell, per evitar un augment excessiu de la contaminació.
 Jo alguna vegada he avisat els serveis de l'ajuntament de l'avaria d'algun semàfor i no he obtingut més resposat que la burla descarada. Clar que el que els deia era que a la part més elevada del carrer de l'Amor hi havia un semàfor que sempre estava en vermell. Crec que ara a aquest carrrer li han canviat el nom, per tal d'evitar confusions.
La regulació per ordinadors ja ve del temps de l'alcalde Socías Humbert. Ara hi ha un sistema, que en teoria funciona bé per corregir les avaries:
http://ajuntament.barcelona.cat/guardiaurbana/pdf/revista/ca/31/GUB_31_22-24.pdf
I el telèfon par avisar deu ser el 010, o el del civisme:  900 226 226.