Un cop acabada la temporada d'estiu per als socorristes, és quan poden aparèixer els corrents costaneres més forts. Poden formar remolins forts a la vora els espigons. Quan el mar està regirat, i a l'anar canviant la temperatura de l'aigua i de l'aire, es forma un corrent des de mar endins fins cap al mig de la platja gran, que després es desvia en dues rames, ja no perpendiculars sinó paralel·les a la línia de costa. Quan una rama d'aquestes troba un espigó, aleshores es desvia i va ja mar endins, en sentit perpendicular a la línia de costa, i en paral·lel a la línia de l'espigó. Els banyistes que tot l'estiu trobaven la zona segura ara, de sobte, en alguna ocasió, poden tenir ensurts grans, i més quan els socorristes no hi són per a advertir-los, ni cap bandera oneja indicant perill o seguretat.
En el cas de la foto, l'aigua al costat de l'espigó a penes cobreix més enllà de la cintura. Amb tot, si el mar està regirat, quan alguns banyistes volen tornar cap a la platja, passen una molt mala estona, perquè es veu que el corrent pot ser molt fort i els arrossega mar endins. En aquests casos, és millor ja no apropar-se gens als espigons perpendiculars a la línia de costa.
Aquest espigó es troba davant del poblat ibèric de Vilanova i la Geltrú. El que passa allí m'ho ha explicat una amiga que precismanet és una molt bona nedadora. I se les va veure morades per recular cap a la platja.
En teoria, hauríem de deixar-nos dur mar endins fins que el corrent afluixi, i, aleshores, nedar en paral·lel a la costa fins a trobar el corrent que ens hi dugui. Una altra solució és, si duiem aletes, anar nedant amb paciència fins a poder vèncer el corrent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario