lunes, 24 de junio de 2013

GUALS I VORADES

Pel cap gros hi ha tres tipus de guals a Barcelona ciutat:

  • els antics, amb un pendent o rampa suau des de la paret de la casa al carrer d'aproximadament un metre o més en sentit longitudinal, i ressalt ínfim vora la calçada; 
  • el modern clàssic, amb un bisell amb pendent vora el carrer de 40 centímetres (o fins a  120 cm) en sentit transversal;  
  • el modern ultra curt, d'un bisell en pendent fort o rampa de 15 centímetres entre el nivell de la vorera i el de la calçada del carrer, en sentit transversal. 

El primer, l'antic, com dona a entendre la meva denominació, és el que existia fa anys. Els altres dos varen ser propugnats per l'ordenança del 1999 ORDENANÇA DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I DE VEHICLES (27 novembre 1998), publicada al BOP el 15 de gener de 1999.

Cal agrair sobre tot a l'Stephen Hawking que en general les cantonades de passos de vianants estiguin adaptades a les cadires de rodes. I potser els altres guals ultra curts hagin estat dissenyats pensant en els minusvàlids que no necessiten pujar o baixar de la vorera.
Les rampes dels passos de vianants en general són d'uns 60 centímetres. Un petit defecte a vegades dificulta el pas de les cadires de rodes,  i és un ressalt minúsul al voral de l'asfalt, després de la rigola (franja de rajoles blanques horitzontals). Als trams on la vorera de panots (rajoles grises de 20 x 20 cm, de ciment amb dibuixos) és estreta, com ara de 50 cm, l'ajuntament, a vegades, ha optat per fer-hi un gual del tipus antic, amb panots,amb la vorada de granit al mateix nivell que la rigola. Però, si el gradient transversal no queda compensat per un gradient longitudinal molt suau, aleshores la cosa sembla un perill tant per a les cadires de rodes com per a les persones que van a peu i caminen amb dificultat o per als cotxest de nens petits. Crec que en teoria el pendent transversal de la vorera ha de facilitar que l'aigua vagi a parar a la calçada, amb un pendent entre 0.5% i 2.5 %.  Quan la vorera és estreta, almenys per a les cadires de rodes, sembla millor el gual ultra-modern, amb rampa de 10 centímetres just al cantell. Però com que el granit és llis, s'hi veuen no només persones grans sinó també de joves caient-hi. Jo proposo que en aquests casos, que jo reduiria a ben poques ocasions, la breu rampa, enlloc de ser llisa, estigui buixardada, abans de ser flamejada, cas de ser de granit (veieu tractaments finals de la superfície de la pedra). També és una bona solució abans d'instal·lar les peces de la vorada treactar-les amb resina anti-lliscant. Per exemple, de la marca Tecnol.  Això a part, potser estaria bé seguir la normativa del 1999 al peu de la lletra i rebaixar la plataforma de la vorera fins a una altura (plinto) de 10 cm sobre la calçada. D'aquesta manera el bisell de la vorada no seria tant inclinat o perillós. Normalment el plinto és d'uns 14-16 cm. Això si és que el plinto es calcula tenint en compte la diferència de cota (transversal) entre el nivell dels panots més propers a la calçada i el nivell més elevat de les peces de la rigola, o sigui, la línia més propera a l'asfalt. Clar que també es podria interpretar el plinto com simplement la diferència de nivell entre la part més propera de les rigoles a les peces de la vorada i la part més propera dels panots a les mateixes peces de la vorada. A les peces de vorada en les que m'he fixat no hi ha uniformitat absoluta. Unes tenen petites ondulacions longitudinals. Les altres semblen molt buixardades. Però la majoria són massa llises com per evitar relliscar a qui les trepitgi. No sé pas com s'ha de fer a l'hora de encarregar-les perquè siguin peces bones, ben treballades (al foc). En tot cas, el manteniment del gual en teoria no corre a càrrec de l'ajuntament sinó del propietari de l'edifici corresponent o dels usuaris propietaris més propers.
Algunes peces de ciment tenen ondulacions transversals. Per exemple, als vorals a Sant Cugat del Vallès. (Vegi's la darrera imatge al final de tot). O a la illa central de la plaça de la Creu de Pedralbes.
També està bé que no es pinti pas ni de groc ni de cap color les peces del voral, perquè la pintura sol relliscar. Cal pintar amb una ratlla (groga) intermintent l'asfalt de la vora, això sí. Hi ha pintures anti--liscant, però triguen massa a secar-se, i si la zona és molt transitada pot causar molèsties, si no es tapa amb planxes de ferro o fusta. Trobo a faltar les ratlles indicadores de gual a la calçada en algun punt, com ara davant l'entrada de l'església de Sant Ot. Allí, unes petites ratlles pintades a l'asfalt indicant pas per a cadires de rodes, resultarien molt útils.
En resum, per un cantó, a les cantonades i passos de vianants, hi ha hagut una millora per a facilitar el pas, tot i que no sempre el pendent és el permès, sinó que és molt més acusat; mentre que a les voreres amb guals, en general, s'ha empitjorat o posat en perill el pas. Crec que vaig donar la idea jo, i sense voler-ho, de prohibir caminar per sobre les peces de la vorada. Ho feia com un joc en una vorada interior rèplica de l'exterior, a tocar la calçada al carrer Montevideo. Vaig veure com una senyora amb autoritat, potser una diputada, s'enrabiava al veure'm caminar així. Però pels bisells dels guals la normativa permet caminar-hi per sobre o trepitjar-les.
D'una banda s'ha facilitat en alguns trams el pas als que tenen mobilitat reduïda, i de l'altra, s'ha fet guanyar diners als qui encarreguen que les obres es facin amb la pedra només d'una determinada pedrera.
La normativa poques vegades queda ben aplicada. Almenys, entre la plaça de Sarrià i la Ronda de Dalt, potser només hi hagi un gual que segueixi la normativa estàndard. És on abans hi havia l'entrada del ruc Agustí, de l'amo homònim. És del model B-40. Apart aquest i potser algun altre, hi ha desviacions de la normativa.  Unes vegades passa que el formigó de sota el gual no arriba als 15 cm de gruix (o 150 Kg/cm quadrat, de resistència). Altres vegades, el model Barcelona-60, Barcelona-40 o Barcelona-20 no s'escau a l'amplada de la vorera (més de 2 m, entre 1.30 i 2 m, i menys de 1.30 m, respectivament). Les altres vegades, el subsòl no ha quedat ben compactat. I les vegades que la normativa del BOP del 15 de gener de 1999 sobre circulació de vianants i vehicles s'aplica bé, resulta que el formigó era massa sec per adherir-se a les peces de granit o no s'ha respectat el temps de repòs perquè quallés el formigó. Però la normativa, feta segurament amb bona voluntat, en temps ja de l'alcalde Joan Clos, crec que s'hauria d'aplicar millor que no pas fins ara, donat el gran grau d'accidentalitat que provoca la seva mala interpretació. També es podria reescrirue perquè els funcionaris municipals ho entenguessin millor. Això no costaria pas massa diners en tinta. De moment, però, en els mateixos documents explicatius que facilita l'ajuntament, es contradiu la normativa vigent, ja que sembla que no calgui fer rebaix quan el plinto sigui de més de 10 cm. I no està clar quina distància a banda i banda del pas dels cotxes s'ha de construir el gual. Uns documents posen que 1 metre, i altres posen que fins a 1 m. I tampoc està clar quina amplada és la del pas dels cotxes, perquè una cosa és l'amplada dels vehicles, que no tots tenen la mateixa, i l'altra és l'amplada de l'obertura que l'obra civil deixa perquè hi passin els cotxes.


(A dalt)  Gual d'estil antic, de pendents suaus, amb cantell sense pintar de fa molts anys (perquè no rellisqui). Si s'hi posés el bisell suau B-40 només quedarien 30 cm de vorera plana.

 (A dalt) Gual recent (maig de 2015) amb vorera de pendents suaus però de més del 2.5% descompensades (fent esquena d'ase, enlloc de depressió de plataforma (com caldria, ja que el plint és de 15 cm), i bisell curt molt inclinat (model Barcelona-20) i relliscós (mal flamejat).

 (A dalt) Gual modern amb bisell de 40 cm no molt inclinat i vorera compensada. Alguns rellisquen al bisell. Aquí hi hauria d'haver el model Barcelona-20 amb depressió de plataforma.


 (A dalt) Vorera amb gual bastant recent, a l'estil antic (cantell arran de l'asfalt) però amb pendents fortes descompensades. Les persones amb mobilitat reduïda no s'atreveixen a passar-hi.

 (A dalt) Cantonada amb vorera suau al pas de vinanats

 (A dalt) Gual amb pendents poc suaus, a l'estil antic, però amb cantell pintat, que pot relliscar

(A dalt) Vorera amb gual recent (maig 2015) amb vorera estreta i tubs de serveis, i pals indicadors de l'ajuntament, que dificulten el pas de carrets de nens petits. Els pals haurien d'estar a més d'1 metre de distància del gual (article 48).

(A dalt) Gual recent (2013) amb bisell Barcelona-40, poc suau, que deixa la vorera amb 60 cm d'amplada (3 panots). Al bisell algunes, senyores grans cauen i es fan mal. Malgrat el vist i plau dels funcionaris de l'ajuntament, aquí s'hi escauria el model Barcelona-20 amb depressió de plataforma, ja que la vorera fa menys de 130 cm, i el plint o alçada del marge o vorada és de 15 cm (més de 10 cm).


(A dalt) Vorera de cruïlla de carrers amb pendents molt suaus. Un carrer és zona 30 i l'altre és zona de prioritat invertida (asfalt vermellós).


(A dalt) Gual suau d'entrada al Parc Nou  (ajuntament de Barcelona: Parc de Joan Reventós) a l'estil antic, i contrari a la normativa general vigent si no s'acceptés que l'article 51.3 permet l'autorització de guals de model no oficial quan les característiques de la vorera no permetin el model oficial.


(A dalt) Bisell d'entrada a un cul de sac (zona privada de prioritat invertida)


(A dalt) Pas de vianants que dona a voreres amb cantells sense bisell ni rampa.



(A baix) La mateixa cantonada amb dos passos de vianants: un amb rampa suau i l'altre amb cantell antic no adaptat encara.


(A baix) Vorera amb gual recent (maig 2015) adaptat a la nova normativa, amb pal de senyalització de zona d'aparcament regulat, que dificulta el pas de cotxets de nens petits, tot i estar a  més d'1 m del gual.



(A baix) Pas de vianants que dóna a vorera amb cantell clàssic, sense bisell. La peça inclinada no és un bisell, està inclinada per un defecte del subsòl.




(A dalt i a baix) Cantonada adaptada al pas dels autobusos. Abans, el cantell saltava uns 40 cm enlaire al passat-hi l'autobús per sobre. Posteriorment s'ha canviat per una vorera amb dos angles suaus, per protegir els vaiannats dels autobusos. Però alguns opinen que al no ser les peces amb curvatura, els angles algun dia poden fer que rebenti el pneumàtic de l'autobús quan hi topi de cantó.


(A baix) Carrer de prioritat invertida adaptat amb suavitat a la cruïlla amb un de zona 30.



(A dalt i a baix) Carrer de prioritat invertida adaptat amb brusquedat a la cruïlla amb una de zona 30. Aquí molta gent gran hi cauen i es fan mal.


(A baix) Zona de prioritat invertida. Les lloses laterals relliscaven molt i unes 12 persones s'hi varen trencar ossos. Al qui va vessar-hi àcid per fer-les menys relliscoses l'amenaçaren amb presó per danys al mobiliari urbà, tot i haver evitat així més relliscades.   També li preguntaren com podrien evitar crítiques per les lloses dels nous carrers de vianants. I varen fer servir la seva proposta: divulgar que la pedra l'havien comprat a Suïssa i era molt especial. (Era mentida, però va colar).


 (A dalt) Gual amb vorera ampla i bisell suau curt, amb subsòl poc ferm. El cantell de la corba lateral del guardacantó del gual sol fer malbé els pneumàtics dels cotxes o furgonetes que els trepitgen. El bisell del model aquest (Barceolna 40) facilita la velocitat d'entrada al gual dels vehicles. Aquí s'hi escauria el model B-60, per ser la vorera de més de 2 m d'ample.

   (Abaix) Bisell que, segons alguns veïns, va provocar que una persona s'hi trenqués els dos braços. Al no haver-hi depressió de plataforma fins a 10 cm d'alçada, el bisell de la vorada és massa inclinat i, per alguna raó, molt relliscós.


(A baix) Bisell de pas de vianants, suau, però tant poc ferm que, al trepitjar-lo algú amb força, es mou.


(A baix) Bisell suau però massa potent perquè els baixos dels cotxes no hi rasquin quan són obligats els conductors, per algun tall de les vies principals, a passar-hi com a via alternativa. 


Al vial d'accés a la part de baix de la Clínica Corachán (carrer Bohigas) la sortida, cap a llevant, en cotxe s'ha de fer saltant un bisell B-40 (en una vorera de 1.30 m) . En principi és legal, però els baixos dels cotxes hi rasquen. Deu ser que el plinto (altura de la plataforma de la vorera) és massa alt, o que al haver-ho cotxes aparcats en front, cal superar-lo de gairell.


És per haver anat corrent que no puc recordar el nom dels carrers on he vist el cantell del marge de la vorera, o vorada, ben agut. Normalment, les peces allargades de granit estan arrodonides al marge. Abans, l'administració pública pensava més en la seguretat de les persones. Ara es pensa més amb l'estètica. Queden més bufons així, ben tallats i amb la cantonada ben neta i esmolada. Tinc indicis de que això és un perill. Per exemple, per exposar-ne un cas, un rodamón, o pobre de solemnitat, solia passar per davant la meva botiga. Tenia un aspecte d'allò més tronat. S'empastifava els cabells amb la seva mateixa femta. I cridava com un ós quan ensenyava el semaler a l'obrir la bragueta. Ho feia a les cantonades, per exhibicionisme.Em prou feines s'aguantava dempeus. Un pare d'una noia, un dia, a l'avinguda d'en Pearson, es va enrabiar perquè devia creure que el gest obscè insinuava un proper atac sexual envers la seva filla. I amb d'un cop de puny va tirar enrere al rodamón, que va caure sobre el cantell; i allí va quedar mort, desnucat. Després, el pare ho explicava, a mitges, però amb molt d'orgull en una entrevista a TV3.

Hi ha mobles dins les cases  o  cantonades d'obra (amb rajoles de Piera) o graons (com els de moltes escales de la UAB a Bellaterra) amb cantells massa punxeguts. Tot plegat, potser caldria fer menys coses i més ben fetes. En alguns guals, o en alguna connexió (d'emergència) de carrers, les llosses són tant inclinades que la panxa dels cotxes les ratlla, com ara a la foto de dalt (antiga plaça Borràs).
Alguns particulars han optat per col·locar una planxa d'acer gravada i ben fixada amb caragol a terra, fent de rampa entre la calçada i el cantell de la vorera. Així suavitzen la rampa original, ja sigui pel bé dels vianants, ja per sigui pel bé dels vehicles.

Davant de l'església de Sarrià (Sant Vicenç), hi ha una escalinata marcada amb ratlles blanques perquè la gent no s'hi facin mal. Aquesta senyalització cal agrair-la a la senyora Clos. Però els operaris es devien oblidar de complir totes les ordres de l'alcalde Joan Clos i varen deixar sense senyalitzar la cantonada del Nord de la plataforma superior, com es veu a la foto. I, per cert, sota aquesta plataforma s'hi havien enterrat els nens que morien abans de ser batejats. Una ratlla blanca s'hi escauria molt.


(A baix) vorada el mal estat dela qual va provocar que el 26 de maig del 2015 una senyora (cap a les 14.20 h) ensopegués i caigués sobre la vorera. 




(A baix) vorada d'obra en bisell amb quilles molt juntes, típica o estàndard a Sant Cugat del Vallès




El més trist és que, després d'haver recorregut per la via administrativa els advertiments de l'ajuntament obligant a canviar el gual que el mateix ajuntament feia anys amb la mateixa normativa vigent havia construit, s'obri ja la via judicial de lo contenciós-administratiu. Però aquesta via sembla que com a mínim costa uns 8000 euros i té molt poques probabilitats de prosperar a favor del particular. I el més curiós és que, un cop fetes les obres de remodalació, sense haver rebut cap catàlec de detalls ni cap explicació oral, només un paper amb dibuixos amb xifres i paraules il·legibles de tant borroses, i comunicada la finalització de les obres per burofax al districte, al cap de més de dos mesos l'ajuntament et posi una multa coercitiva per no haver fet el gual nou. I aquí tampoc hi ha recurs que valgui. En definitiva, l'ajuntament es regeix per les dues lleis generals que consten a l'ADN de la humanitat: la primera és que "qui mana fa el que vol" , i la segona que "qui mana et pot fer fer el que vulgui".  
Pere als qui en vulguin saber més, hi ha una disposició estatal sobre zones de pas públiques. No sé si és de rang superior a leds Ordenances municipals, però el que sí sé és que contradiu les Ordenences de l'Ajuntament, més proper, per altra banda que l'Estat. Per això els de l'ajuntament no es volen mullar i no donen instruccions escrites, ni verbals, gaire concretes.

Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados.






sábado, 9 de marzo de 2013

PINTADES / GRAFFITI

Almenys, quan el doctor Joan Clos era alcalde de Barcelona, hi havia una política que afavoria la retirada dels graffiti de les façanes. Ho feien els serveis de l'ajuntament. Bé, i gratis. Ara, amb el qui diuen que exerceix d'alcalde, en Jaxier Trias, el que sembla que s'afavoreixi són les pintades. Segons els serveis del 010, només les retiren si hi ha un escrit amenaçant o ofensiu. Alguns veïns diuen que sí han vist desaprèixer escrits a les parets contra els mossos, la policia, o d'altres autoritats amb frases com ara "Mossos hijos de puta". Si no és una amenaça, aleshores cobren 90 euros mínim, i 90 euros més per cada hora que passin de més. Una parenta (consogra) d'en Trias té pintades a la façana de la casa on viu prop la Via Augusta; i allí s'han quedat. Un consell als que fan pintades, i que afavoriria el turisme, és que facin pintades amenaçadores contra les nacionalitats estrangeres, del tipus "Guiris iros a la mierda" "Yankees, go home". Així, els serveis municipals les retirarien sense fer pagar els propietaris. I els turistes veurien una Barcelona neta.
El cas és que el dia 9 de març de 2013 han aparergut pintades, fins i tot a edificis catalogats, a unes deu façanes del carrer major de Sarrià. I, en teoria, suposo que cal permís de treballs en la via pública per a retirar-les, i seguir un determinat protocol de normes de seguretat. Però el més còmode, tot i que no el més ràpid, seria fer-les retirar al servei municipal.
En temps de l'alcalde Clos, però, no totes les pintades eren retirades. Potser no llevaven totes les amenaçadores com aquella que deia: "Ernest Lluc: cerdo. ETA mátalos". Aquesta l'ha anat desdibuixant la pluja i el temps.
De graffiti n'hi havia ja en l'època dels romans. I de pintades fins i tot en feia en Jordi Pujol quan demanava que els bisbes de Catalunya fossin catalans, per exemple. Però, suposo que deu haver-hi una mena de moral no escrita respecte als llocs adients per a cada cosa. En tot cas, finalment, puc donar les gràcies als serveis de l'ajuntament, perquè avui dia 13 de març de 2013 ja han esborrat almenys la pintada a l'edifici modernista catalogat. Em diuen que una altra vegada truqui al 900 226 226, al telèfon del civisme.
Suposo que les pintures antigraffiti tenen algun inconvenient, però, donada la intensitat de les pintades, ja comença a ser un inconvenient menor. Alguns veïns rebutgen els arranjaments dels serveis municipals perquè a vegades no encerten gaire el color de la pintura amb la que tapen els graffiti.
Hi han estudis sociològics que relacionen la proliferació de graffiti amb un excés d'urbanisme o de construccions. Potser la solució seria plantar lianes com ara l'heura que s'enfilessin i tapissessin les façanes. Seria facilitar l'escalada de rates i formigues. Les rates, amb una franja de rajoles de València ja quedarien frenades, però quan no hi hagués heura. 
Aquí sota, un exemple de graffiti per fora una botiga de bicicletes (15 agost 2014).









Blog tècnic sobre rehabilitació de façanes (de l'aparellador Gabriel Palou)












viernes, 1 de marzo de 2013

GRUA MUNICIPAL

El primer dia que vaig agafar el cotxe (del meu avi) per anar a la Universitat de Barcelona el vaig aparcar a la plaça del Dr. Letamendi.  Al tornar de les classes ja no hi era. El dipòsit municipal no era molt lluny i la multa que calia pagar per a recuperar el cotxe era poca cosa, com ara 500 pessetes. I vaig estar anys sense agafar el cotxe per anar a la Universitat.
Ara les coses han canviat molt i suposo que el dipòsit deu estar lluny i la multa deu ser molt grossa. Però penso que les noves tecnologies podrien infiltrar-se en la gestió municipal de la grua que retira els vehicles. I més tenint en compte el bon tarannà de l'actual alcalde. Si algú s'ha trobat a punt de creuar una cadena que els bombers han llevat per deixar passar els vehicles cap a fora i cap a dins (provisionalment) d'una zona incendiada, sabrà que els mossos i els bombers només veient la matrícula d'un cotxe saben a quin telèfon mòbil han de trucar per avisar d'un succés perillós. Per exemple, que calgui reitar-se ràpidament de la zona perquè el foc hagi avançat molt. De la matexia manera, en casos en que un cotxe no sigui urgent de retirar-lo, podrien avisar per un SMS a l'amo. I donar-li temps per a retirar-lo ell mateix, carragant-li una mòdica quantitat com a advertiment per a que no torni a deixar el vehicle allí. I esperant un temps prudencial, com ara 5 minuts perquè l'amo pugui retirar el cotxe. Ja que la grua sol tenir preferència pels cotxes cars, és d'esperar que sengles amos disposin de telèfon mòbil. Crec que tècnicament aquest procediment és millor que l'actual. Ara, des del punt de vista legal o polític les coses sempre són més complicades i costen de moure. Una qüestió legal i política més fina és la de decidir el protocol municipal quan hi ha un animal dins el cotxe. Quan el que hi ha és una persona molt incapacitada o un nadó, aleshores les denúncies van per la via de l'abandó i el nadó o la persona incapacitada va a parar als jutjats.  
Quan algú de bona fe comunica a la guàrida urbana que hi ha una moto abandonada al carrer que sembla robada, ningú s'espera trobar-se amb els problemes que es troba. Sembla més delinqüent qui avisa que qui roba. No sé si el que esperen la guàrdia urbana és fer-se amb les peces que puguin quedar per vendre-les, com feien alguns agents amb els cotxes que anaven a parar als emirats àrabs. Els era molt fàcil agafar el cotxe i no posar al terra el triangle avisant que se l'havien endut. Però tot això, gràcies a Déu, ja és aigua passada, i esperem que no torni a passar.      

jueves, 7 de febrero de 2013

PRESONS

Suposo que no se'm titllarà d'egoïsta si em preocupo pel benestar dels presoners. El que m'espanta més de les presons de Barcelona (i voltants) suposo que no és el que espanta a la majoria. A mi m'espanta, fins el punt que preferiria suicidar-me a entrar-hi, el fum del tabac. De què em serveix que reservin un 1% de les cel·les a no fumadors, quan hi ha comunicació de l'aire entre elles? Suposo que ja a la Constitució (art. 25) la reinserció social hom la deu entendre com la complicitat compartida del fumar junts. Suposo que Confuci hauria afegit ara a allò de que "els cavallers quan es reracten d'un error ho fan amb fets i no amb paraules" això altre de "ni tampoc fumant-se un paquet de tabac".
Una pena oculta és que es llença molt de menjar que els presos no s'acaben. I es podria aprofitar per a alimentar a pobres, als quals no se'ls dóna l'oportunitat, com fan moltes grans superfícies, de recuprar-lo al carrer.

martes, 5 de febrero de 2013

VOLTANTS DELS HOSPITALS

Hom suposa que un hospital és un centre dedicat a recuperar la salut dels qui hi entren. I que els qui hi treballen s'esmercen en aquesta tasca. Mirant la gent del voltant que es queden aturats davant la porta a "treballar intensament" (és a dir, a fumar), mentre les portes queden més o menys temps obertes, no m'ho sembla tant. Hi ha racons, com ara les sortides d'emergència, darrera els quals, i deixant també la porta oberta, el personal sanitari s'atura a "treballar". Potser seria més entenedor facilitar recipients amb sorra a una determinada altura (1 metre aproximadament) perquè s'hi aboquin les burilles enceses. I aquests recipients haurien d'estar prou lluny de les entrades. Una altra olor que domina algunes zones internes és la de cafè torrat. No recordo aquesta olor, però, ni als hospitals francesos ni als italians. I és que aquí es "treballa" més. Segur. Després hi ha la qüestió dels accessos per a minusvàlids. Sovint es veuen cotxes, o motos, o camions, o les mateixes ambulàncies aparcades on precisament impedeixen el pas de les cadires de rodes per accedir a l'entrada principal. A vegades les petites obres al carrer deixen unes rases minúscules o petits graons que dificulten força el pas de les cadires de rodes. També poden haver-hi barreres abaixades, muntanyes i rampes sobtades a les voreres, i cagades  de gossos molt escampades i seques, que embruten el pneumàtics de les cadires de rodes. L'espectacle més dantesc, però, són les voltants de l'hospital de Bellvitge, un dia de pluja. Allí s'hi pot veure quatre dits d'aigua bruta vomitada per les clavegueres i, en una bona extensió, solcada pels zeladors que transporten en neveres obertes fetges o altres vísceres humanes per a ésser trasplantades. D'acord que els voltants d'una casa no tenen perquè reflectir del tot l'essència de la casa, però entre tots podríem fer una mica més agradable els voltants d'algunes clíniques i hospitals. O, sinó, almenys recomano a qui vulgui o hagi d'estar-se uns dies internat, que primer esbrini com és l'atmosfera externa i interna de l'hospital.      

miércoles, 30 de enero de 2013

WC PÚBLICS

Als hospitals i als grans centres esportius sol haver-hi lavabos adapats per a persones amb mobilitat reduïda (en cadires de rodes) i també plataformes per a canviar els volquers dels nens petits. Al costat de la tassa del wàter (adaptat a minusválids) hi ha una barra que pot caler estirar cap enfora per a poder-la posar horitzontal.
Fa molts anys hi havia lavabos públics a les places principals. Ara crec que l'ajuntament de Barcelona confia més en el serveis dels bars per a atendre els vianants (vegi's web al final). L'ajuntament posa aquest assumpte en mans de la societat civil. L'esperit socialista, doncs, va minvant i augmenta l'externalització i lliberalització.
http://tasalocales.wordpress.com/2012/10/17/los-bares-de-barcelona-con-terraza-deberan-hacer-obras-para-adecuar-sus-lavabos/
Qui hagi sentit la urgència d'orinar mentre va caminant per la ciutat haurà patit una mena de tortura. I especialment quan no coneix ningú pels voltants. Ja sé que hi havia grans rics àrabs que a la clínica del Dr. Barraquer no sabien que no era correcte defecar en un racó de l'habitació. I ja sé que hi ha qui aprofita per orinar en qualsevol paret una mica a l'ombra o entre contenidors de deixalles. Un raconet entre les males herbes d'un descampat pot ser, si no et veu cap "autoritat", un alleujament molt d'agrair. El que no sé és si encara pels voltants de la Plaça Reial alguns inquilins llencen el contingut dels orinals pel balcó. Crec que al barri de la Ribera va ser una parenta de ma mare (la tia Paz Bellido) qui, a primers de segle XX, va promocionar que s'hi posessin lavabos als pisos, i escales, no de gat sinó d'obra, per pujar-hi. Però fins no fa massa alguns sagals que rondaven pel barri preguntaven, quan anaven a casa d'algú altre, on era la paret de pixar.
Hi ha algú que dins el cinema, per no aixecar-se, orina dins l'ampolla de beguda que acaba de buidar per la boca. I no és pas mala idea, des del meu punt de vista, tenir una ampolla de coll ample, d'aquestes que serveixen per a fer barreges de proteïnes o còcktails, per exemple, a punt per una urgència. Anant carregat, o amb la bicicleta, esperant el tren hores i hores, pot arribar la urgència. No deu ser legal, però almenys és el menys nociu per a la higiene dels voltants de l'andana.
Els puritans extrems arriben a prohibir orinar al mar mentre es neda.
http://andaluciainformacion.es/huelva/237015/750-euros-al-que-pillen-meando-en-el-mar-de-las-playas-de-lepe/
Deuen estar molt ocupats els inspectors sanitaris si volen dur a terme una inspecció a fons. No veig massa diferència entre orinar al WC de casa, que avia al final cap el mar el seu contingut, o orinar directament dins l'aigua del mar. Una altra cosa seria orinar des de dalt del trampolí enlloc de a dins l'aigua de la piscina. Però les dues coses no tenen gaire excusa quan molt a la vora les piscines solen haver-hi lavabos.
Ja fa alguns anys que la majoria de propietaris de gossos recullen les deposicions dels gossos a les voreres, amb ajuda d'una bossa de plàstic. Les àrees per a defecar-hi els gossos han tingut poc èxit degut a que, quan hi van, solen agafar fongs a les potes.
És molt pesat netejar els pipins i les caques dels gossos habituats a fer les necessitats a les terrasses, i després a les voreres. Però, en tot cas, netejant-ho amb aigua i desinfectant (per exemple de la casa Codina, que es compra a Químics Dalmau del carrer Villarroel) arriba a fer-se net. En canvi, el fums dels cigars, que fumen alguns puritants que tenen fòbia als pipins dels gossos, embruta els meus pulmons. I qui els neteja els meus pulmons? A mi em costa molts més diners els medicaments i l'oxígen per a descontaminar-me del fum del tabac, que no pas netejar la vorera de casa, i això que pipins no n'hi falten, i a vegades caques tampoc.
Crec que els lavabos antics es varen retirar perquè les autoritats religioses deien que eren un niu de pecat. Devien ser les mateixes autoritats religioses que varen fer empresonar una setmana el Sr. Santiveri Piniés per promocionar un estri pecaminós (el que ara en diem dutxa). Hi ha cabines petites molt modernes ara que admeten monedes de 50 cèntims d' euro. Però ben poques.Algunes són propietat de TMB, d'ús exclusiu per als conductors d'autobusos.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/vateres-publicos-diseno-1641575

N'hi ha molt pocs de WC públics a la ciutat de Barcelona.


viernes, 28 de diciembre de 2012

ERRORS ALS INFORMES MÈDICS I ANALÌTIQUES

Tot i el gran prestigi del sistema sanitari català, darrerament hi ha un error que seria fàcil de corregir. Hi ha persones que reben analítiques i informes mèdics d'altres o bé d'elles mateixes però d'una data molt desfasada respecte a la darrera extracció de sang o d'altre probes de les quals espera el resultats. Algunes vegades ni les enfermeres, ni els metges, ni els pacients s'adonen de l'error. Es dóna el cas de pacients que reben un tractament d'un altre persona i que al final li acaba fent mal. La manera de corregir-ho pot ofendre la sensibilitat tipogràfica d'alguns experts, però jo proposo simplement subratllar sempre el nom del pacient i la data a les analítiques.