PRESONS

Suposo que no se'm titllarà d'egoïsta si em preocupo pel benestar dels presoners. El que m'espanta més de les presons de Barcelona (i voltants) suposo que no és el que espanta a la majoria. A mi m'espanta, fins el punt que preferiria suicidar-me a entrar-hi, el fum del tabac. De què em serveix que reservin un 1% de les cel·les a no fumadors, quan hi ha comunicació de l'aire entre elles? Suposo que ja a la Constitució (art. 25) la reinserció social hom la deu entendre com la complicitat compartida del fumar junts. Suposo que Confuci hauria afegit ara a allò de que "els cavallers quan es reracten d'un error ho fan amb fets i no amb paraules" això altre de "ni tampoc fumant-se un paquet de tabac".
Una pena oculta és que es llença molt de menjar que els presos no s'acaben. I es podria aprofitar per a alimentar a pobres, als quals no se'ls dóna l'oportunitat, com fan moltes grans superfícies, de recuprar-lo al carrer.