Camí prolongació del carrer de Gaziel tallat per tanques d’un sense-sostre.

El carrer de Gaziel queda per sobre la Ronda de Dalt, entre al capdamunt d’Iradier i el de Bellesguard. Gaziel fou un escriptor en català i castellà. De fet, es deia Agustí Calvet Pascual. El carrer de Gaziel fa una mena de L. El braç principal, asfaltat, queda a la zona de ponent de la nova urbanització Nou Horitzó. A aquesta zona el rei Martí l’Humà la denominava Vall Blanc. No sé si el nom li venia dels ametllers florits. El braç secundari del carrer de Gaziel, encara sense asfaltar, discorre paral·lel i per sobre el vial superior de la ronda de Dalt, que també es coneix com a carrer de Benedetti. Benedetti fou un escriptor uruguaià. De fet, es deia Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia. Aquest camí ample comença al peu de la clínica oftalmològica IMO i va a parar cap al SW a unes rampes encimentades en ziga-zaga que baixen a la Ronda just enfront del capdamunt del carrer d’Iradier.

L’home s’ha instal·lat el bell mig del camí amb una tenda de campanya blava sota un arbre. Ha posat dues tanques per tallar el pas. Primer es podia obrir i tancar la porta de cada tanca, però recentment crec que caldrien unes tenalles per obrir el pas de la tanca del cantó de garbí. El camí era ideal per passar-hi en bicicleta, tot estalviant la contaminació de la ronda de Dalt en aquesta zona vora Els Escolapis quan el trànsit era molt intens. A peu encara és transitable una altra variant, superior, a la qual s’accedeix per uns esglaons molt i molt verticals des del final de les rampes encimentades.

 CARRERS TALLATS

La nova senyalització ara a principis del 2023 desconcerta a ciclistes, vianants i conductors. Molts carrers apareixen amb el rètol de prohibit circular-hi excepte vehicles autoritzats. Jo mateix no sé si estic autoritzat a arribar a casa amb el meu cotxe. No tinc cap autorizació especial ni sé on demanar-la. A més, a les zones de plataforma única amb prioritat invertida els rètols de prohibit circular a més de 10 Km/hora són poc visibles. Fins i tot els camions de les deixalles i els autobusos a voltes hi passen a 40 Km/Hora. 

Quan vas a recollir un paquet molt pesant a una botiga, en teoria no pots ni aparcar a la zona de càrrega i descàrrega si tampoc estàs autoritzat, i ni pots accedir-hi si et creus els rètols de prohibició de circular. 

A vegades, per ves a saber quin petit festival, la Guàrdia Urbana posa tanques a uns quants carrers al voltant. Hi ha zones amb pivots que delimiten zones sense cotxes, però es veu que els petits festivals s'han de fer a la calçada propera i tallant la circulació. Tant se val que els carrers tallats donin o no donin pas a la zona reservada per a l'activitat. I tant se val que es formi un embús d'una hora amb cotxes en hores punta. I que la contaminació augmenti d'una manera alarmant. Si vas conduint intentes arribar a destí sense saber on no hi haurà tanques. Ni al Google Maps hi surten. A les sortides dels col·legis sembla que l'educació viària els hagi ensenyat que no cal caminar per les voreres, tot i que bé que hi podrien passar. De fet pels carrers no tallts bé que hi passan per més estretes que siguin les vorewres. Almenys podrien posar rètols ben grans visibles per als conductors i no només per als vianants tot i informant dels carrers tallats i d'itineraris alternatius. 

Aquella prohibició antiga arran de posar obstacles a la calçada ha passat a millor vida. S'han posat barreres de formigó, que crec que es coneixen com a barreres "New Jersey" arreu, i sobretot a les cantonades. Tant se val que alguns motoristes s'hi estavellin. 

S'han posat barreres reixades a la calçada per ampliar la vorera davant d'alguns col·legis. Primer sobtaven molt perquè eren ben simples, però al final s'han anat omplint per dins de contingut: bancs, jardineres, pivots, etc. 

Hi ha trams de calçada pintats amb ratlles irregulars grogues i es veu que això indica que hi poden passar vianants i ciclistes, o no ho sé pas. Hi ha carrils bici que s'enfilen per les plataformes que amplien la zona de parada d'algun autobús. 

Passar en bici ara mateix per la zona de la Diagonal en obres és desconcertant. No saps per on continuar. A alguns altres carrers de l'eixample passa tres quarts del mateix, però cal passar per espais de menys d'un metre d'amplada junt als vianants. 

Hi havia hagut un pacte entre partits fa uns anys comprometent-se a no fer obres mig any abans de les eleccions. I és que acabar obres just abans de les eleccions està demostrat per l'experiència que dona molts vots al partit que governa. No he conegut cap alcalde recent que em desmenteixi la informació que em va donar el meu avi: que els alcaldes de Barcelona tenen dret a cobrar el 4 per mil del cost de les obres públiques municipals. I es va fer aquesta llei (probablement cap el 1920) per estimular la renovació de la ciutat.  

Algú ha sentit a dir als de l'equip que regeix ara l'ajuntament que el que volen és que no hi hagi cotxes particulars a la ciutat. Però l'impost de circulació bé que el cobren. L'última novetat: es vol habilitar un carril bici per les Rondes!   Jo crec que els carrils-bici caldria fer-los passar preferentment per carrers amb poca circulació de cotxes. 

ENCREUAMENTS AMB SEMÀFORS AMB 2.5 SEGONS D'AMBRE

Sembla ser que no hi ha cap llei que reguli el temps que els semàfors han de tenir el llum carabassa intermitent o no intermitent. Només hi ha recomanacions del Tribunal Suprem, a Espanya, o d'altres organismes internacionals arreu, d'allargar la seqüència, per exemple, fins a 4.5 segons, per als vehicles que girin a la dreta (allà on es condueixi preferentment per la dreta). A Itàlia, almenys l'any 1980, els vehicels podien girar a la dreta si tenien el semàfor en vermell. Una bona solució és la que s'ha aplicat a la Plaça Artós. Tots els vehicles tenen el semàfor en vermell quan tots els vianants els tenen en verd. A la imatge de dalt es mostra l'encreuament de General Mitre (de baixada) amb Via Augusta (atravessada). Al formar-se la cua de cotxes per girar, per exemple, de Via Augusta cap a la dreta per baixar per General Mitre, pot passar que un cotxe arrenqui en verd, a poc a poc, a batzegades, perquè així avancen els del davant, i passi per sota el semàfor en carabassa i acabi de creuar amb la cua del cotxe per sota del semàfor ja en vermell. En teoria el sistema radar/foto no s'hauria d'engegar fins passat un segon després que el semàfor es posi vermell. Però es veu que no funciona així. Malgrat el que sembli o el que puguin dir els administradors de l'ajuntament de Barcelona, no hi ha llei que els valgui, ni la que ells mateixos hagin redactat, ni tampoc valen jutges, ni sentències del Trubunal Suprem. ¿Quans autobusos passen amb el semàfor en vermell cada dia? ¿Quin cas han fet al Trubunal Suprem de retirar el sistema de foto-semàfor? ¿Quin cas han fet als enginyers d'allargar almenys  de 2.5 a 3.5 segons la duració del carabassa? 

A sota, imatge de la zona de la Plaça Artós. 

Una altra zona perillosa, no ja per als conductors dels vehicles pel fet de ser multats amb 200/100 euros, sinó per als vianants, de ser atropellats, és el de la nova Plaça Borràs, o sigui, l'encreuament superior de la Ronda de Dalt amb la Via Augusta. 

  

Aquí passa una cosa molt curiosa. Els vehicles (com el negre de la imatge) que tenen el semàfor en verd passen, i fan bé. Però si volen girar a la dreta per baixar pel lateral de la Via Augusta, es troben amb un semàfor vermell, que tothom sap que només és per als que venen del mig de l'anella de la rotonda i volen continuar baixant per Via Augusta. El cas és que tothom se salta aquest semàfor, llevat dels estrangers que no coneixen el territori. Més precisament se'l salten només després de ser esbroncats pels conductors que els segueixen.  Passat aquest semàfor, en ve un altre, o millor expressat, un parell més, en àmbar, quan els vianants que poden creuar el tenen en verd. El que passa és que quan els vehicles circulen seguits l'un enganxat a l'altre, els conductors respectius no es fixen en si els intermitents carabasses, que es vuen poc, estan engegats o no, i menys estant a contrallum.  Els primers anys, en aquesta rotonda (que tan orgullòs feia sentir a en Felipe González, president del govern d'Espanya), no hi havia semàfors. Després d'un accident mortal, s'hi varen posar. Però crec que la solució per evitar més morts seria pintar el pas de vianants en vermell, entre les dues ratlles intremitents blanques, i col·locar un panell de pas de vianants amb uns llumets ambre intermitent (com a la imatge de sota), a més dels intermitents existens, que caldria revisar, ja que molts cops fan poca llum. I el semàfor vermell per als del centre de la rotonda potser caldria girar-lo una mica més o cobrir-lo una mica lateralment perquè no sigui tan visible per als que giren.

En aquesta imatge a Esplugues de Llobregat més que un pas ordinari de vianants amb semàfor, s'està senyalant un pas zebra, on els vianants tenen preferència de pas. I fan bé, o farien bé, a tot arreu de no col·locar aquestes ratlles en passos ordinaris amb semàfor, ja que els vianants tindrien dues normes contradictòries, la de preferència per ser pas zebra i la de aturar-se, per tenir el semàfor en vermell, quan el tinguin.   

HIGIENE ALS ESPAIS PÚBLICS DURANT LA PANDÈMIA

Ja uns 2000 anys abans de Crist els sumeris advertien que estar-se vora les clavegueres passejant podia comportar  agafar malalties estranyes. Ignoro si els qui inspeccionen el clavegueram de Barcelona n'agafen. Jo sí n'he agafat de febre al respirar durant hores la pudor d'una bassa de fermentació de femta humana en un poblet. Per això no em fio de la majoria de metges que sembla que se n'enriguin de la qüestió. L'any 1979 un metge italià, per demostrar que tot això són manies, es va llençar al Tíber, un riu que és més claveguera que riu, i va nedar-hi una estoneta. No va viure més d'una setmana. Un altre cas més proper va ser el de dues nois que van creuar el Torrent de les Monges per entrar al col·legi. Varen tenir la mala sort que les enxampés el mur d'aigua (bruta) que s'havia format. Hi va ajudar que els de l'ajuntament haguessin tret una reixa que de banda a banda filtrava el pas de branques. Els jardiners del convent de les monges de més amunt havien anat llençant branques a la llera del torrent perquè no sabien què fer-ne de les restes de poda. Les rames van formar una presa i, al trencar- se la presa sobtadament, fa originar-se una "avalanxa". Les noies varen empassar-se uns glops d'aigua al anar rebolcant-se dins l''aigua. Tampoc varen viure més d'una setmana.  L'enginyer Garcia Faria havia dissenyat al xarxa de clavegueram de Barcelona sobredimensionada, segons el parer de les "autoritats" de l'ajuntament d'aleshores. El cas és que ara algunes zones no engoleixen prou bé  i, en d'altres, el pendent no es manté i el terra de la claveguera forma sifons. En aquestes zones de pendent invertit s'hi acumula aigua bruta. I sovint pels imbornals en puja una ferum ben desagradable des d 'allí. Jo crec que aquest aerosol ha de dur virus. M'imagino que abocant-hi aigua una mica neta, al final la pudor desapareixeria. O almenys algun cop ho he fet i ha funcionat. També funciona llençar-hi sobrets de bacteris fermentants que es venen a l'adroguer. 

Una altra qüestió de mala praxis és la pàtina del líquid que regalima dels camions de les escombraires. En zones de plataforma única, és curiós com solen veure-s'hi enganxines dels inspectors municipals advertint que alguna petita bossa de deixalles no ha estat col·locada a l'hora o en bones condicions al marge de a calçada. M'imagino que aquesta empresa d'inspectors ha rebut una bona subvenció de l'alcaldessa, o així figurava a les notícies. Però molt em temo que aquesta alcaldessa no vol saber de la realitat. Si fa enquestes només accepta que es respongui el que ella vol que diguem. Aquests inspectors són incapaços d'obligar els conductors dels camions que regalimen merda per la panxa a retirar els vehicles fins que quedin reparats. El resultat és que la pàtina negrosa es va enganxant a la major part de la calçada. Una altra solució seria passa-hi vehicles de neteja, com feia fer el mal valorat alcalde Trias de seguida que va començar a dirigir l'ajuntament. Concretant més, a mi m'han renyat les escombriaires per netejar la vorera de casa amb aigua, perquè amb la mànega d'aigua suposaven que esquitxava els cotxes aparcats. Hi havia cagades, vomitades, i pixades sobre els panots. Després vaig anar a preguntar a la seu dels districte com calia netejar-ho, i per resposta vaig rebre el silenci. 

La ventilació als mercats municipals crec que és insuficient en temps de pandèmia. Però com que fan "olor" de metja-vidres, podria ser que això compensés l'olor del fum de tabac dels qui hi fumen amagadets dins la parada. 

A les escoles hi havia una llei que recomanava/obligava a ventilar les aules dos minuts cada hora o 10 minuts al dia. Si en feies cas, et fotien una bona bronca immensa els encarregats. Sort que als hospitals com el de la Vall d'Hebron, almenys a la secció de tuberculosos, saben què és ventilar. També saben què és tenir un espai lliure de fum els monjos de l'abadia de Montserrat on no s'hi cremen ciris de fa anys, perquè la "Moreneta" ja està prou negre. En tot cas es fa anar l'encenser, ja que el fum d'encens és un bon antisèptic emprat des de fa mil·lenis. En canvi, a unes quantes esglésies s'hi cremen ciris (de cera artificial) dia i nit durant dècades. Ventilació? La involuntària. També a algunes residències d'ancians la ventilació escasseja. Les finestres estan encallades i no es poden obrir. L'accés a les terrasses és impossible. I fins i tot per sortir cal demanar un permís, perquè si no te'l donen no  es pot obrir la porta. Jo diria que és pitjor aquest niu de microbis que no pas que hi hagui la temuda corrent d'aire.

Ara tot sembla que s'hagi d'arranjar duent una mascareta o quirúrgica de d'altre tipus més ferma. Queda bé de cara a la galeria. Però en alguna cosa deu tenir raó el president Trump quan  diu que gent que en du sempre agafa també la malaltia allí. Aquí també, gent que anaven amb guants i mascareta sempre l'han agafada. Si us fixeu bé, quan algú que du mascareta esternuda, els esquitxos surten disparats pels costats. I és que la mascareta se separa aleshores unes dècimes de segon de la cara. Això a l'aire lliure pot tenir poca importància, però dins un vehicle, tren, metro, cotxe, autobús, crec que és important. Hi ha a Internet alguna informació sobre els normes  de protecció (8 de juliol de 2020 BOG), però el gruix de la normativa sembla estar en els telenotícies de cada dia. Es dona el cas que gent que du la mascareta a la barbeta mentre van comprant dins una gran superfície fan un gran esternut i aleshores recorden que cal dur mascareta i se la posen. Tot queda tapat. Però a algú que du buff  (o braga de coll  o neck gaiter o mocador tubular) se l'amenaça amb detenir-lo, multar-lo o se l'impedeix que pugi a l'autobús. Aquests mocadors deixen passar més l'aire que no pas les mascaretes de roba gruixuda o de paper quirúrgic, en el cas que vagin ben cenyides a la cara. Però la gent que respira fort quan parla i que parlen de pressa, com ara l'alcaldessa Colau, si us hi feixeu bé, van obrint un espai pels costats de la mascareta cada cop que treuen aire, que és molt sovint.  En canvi, el mocador cilíndric  ¿per quin costat es pot obrir?  Si esternudes amb aquest buff posat pot ser que una mica d'aerosol vagi un pam més enllà de la cara. Però és que amb la mascareta els mocs van a més d'un metre, cap els costats això sí.     

El buff és fàcil de rentar amb aigua calenta i sabó, i és fàcil d'assecar. És un invent d'un igualadí. Suposo que no deu ser pas amic de la consellera de Sanitat, també igualadina. Segons el securata del LIDL dels Tres Molins aquesta consellera ha prohibit anar amb buff pel carrer com a protecció. 

         

https://www.buff.com/es_es/la-historia-de-buff

Història del buff que neix a Igualada


https://www.buff.com/es_es/coolnet-medical-tubular-white-teeth-multi-buff-pro.html

buff antimicrobis

INCENDIS: AFECTACIÓ A LA SALUT

No és difícil imaginar que si els periodistes espanyols han amagat que Nôtre Dame es va cremar per una cigarreta mal apagada, els de l'empresa de reciclatge de dissolvents a Montornés del Vallès amaguin també que un descuit d'un fumador hagi estat la causa de l'incendi ara a mitjans de desembre de 2019. Com passa amb el mar, sempre hi ha qui tot ho veu positiu i net. Però la realitat per a altres és força diferent. Fins i tot a les formigues passa que hi ha individus  insensibles o insensats i altres més responsables que renyen els qui han comès imprudències, com ara introduir productes potencialment tòxics al cau. La pudor de l'incendi se sentia des de Molins de Rei, Montgat, Alella, i Vallromanes, per exemple. Però hi ha persones que no senten olors o fan veure que no les senten, com a bons venedors que són. Jo vaig anar a la muntanya dos dies, per Santa Creu de l'Olorde i per Vallromanes, i encara no sé ben bé com recuperar-me de la sensació de cremor als pulmons, mal de cap i sinusitis. Un dia em va anar bé molta escalfor aplicada amb l'esterilla elèctrica i prendre àcid nicotínic. I l'altre dia això ja no va fer gairebé res, com tampoc l'hexafosfoinostol amb una mica de cortisona, o la vitamina E. Suposo que el remei seria respirar oxigen humidificat. O no haver sortit de casa. Finalment, sembla que prendre oli on s'ha sofregit suaument i lleugera all talladet i branques (tige si fulles) de romaní, almenys hagi llevat la sensació d'estar encara impregnat de fum al coll i als pulmons. En teoria hauria d'anar bé la deocció de fruits de Ligustrum lucidum (10 g / bol) i prendre també bitatrat de colina (1 g/dia).   
Derpin (DITECSA) ha estat una empresa currulla d'irregularitats. Potser molt més que d'altres.
Molts bombers de Catalunya deuen haver sentit a parlar d'en "voltios", és a dir, en Barrière. Va ajudar a apagar un incendi radioactiu a Vandellós i va agafar arrel d'això una leucèmia. Deia que se l'havia curada menjant molt de llar de porc. Però, tal com havia pronosticat ell mateix, va morir al cap d'uns anys d'un infart de cor en tornant de la Boqueria de comprar menjar per als seus animals exòtics. I això que el colesterol el tenia baix.  Ara l'haurien tractat de la leucèmia segurament amb anticossos monoclonals. 

CORRENTS MARINS ALS ESPIGONS

Un cop acabada la temporada d'estiu per als socorristes, és quan poden aparèixer els corrents costaneres més forts. Poden formar remolins forts a la vora els espigons. Quan el mar està regirat, i a l'anar canviant la temperatura de l'aigua i de l'aire, es forma un corrent des de mar endins fins cap al mig de la platja gran, que després es desvia en dues rames, ja no perpendiculars sinó paralel·les a la línia de costa. Quan una rama d'aquestes troba un espigó, aleshores es desvia i va ja mar endins, en sentit perpendicular a la línia de costa, i en paral·lel a la línia de l'espigó. Els banyistes que tot l'estiu trobaven la zona segura ara, de sobte, en alguna ocasió, poden tenir ensurts grans, i més quan els socorristes no hi són per a advertir-los, ni cap bandera oneja indicant perill o seguretat.
En el cas de la foto, l'aigua al costat de l'espigó a penes cobreix més enllà de la cintura. Amb tot, si el mar està regirat, quan alguns banyistes volen tornar cap a la platja, passen una molt mala estona, perquè es veu que el corrent pot ser molt fort i els arrossega mar endins. En aquests casos, és millor ja no apropar-se gens als espigons perpendiculars a la línia de costa.
Aquest espigó es troba davant del poblat ibèric de Vilanova i la Geltrú. El que passa allí m'ho ha explicat una amiga que precismanet és una molt bona nedadora. I se les va veure morades per recular cap a la platja.
En teoria, hauríem de deixar-nos dur mar endins fins que el corrent afluixi, i, aleshores, nedar en paral·lel a la costa fins a trobar el corrent que ens hi dugui. Una altra solució és, si duiem aletes, anar nedant amb paciència fins a poder vèncer el corrent. 

BARCELONA NETA DE CORNISES DE BALCONS

Els camions de Barcelona Neta estan sobredimensionats per als carrers antics. Fa cosa de dos mesos un d'ells havia de passar entre la cornisa del balcó del primer pis del número 128 del carrer Major de Sarrià i un camió de les obres d'enfront. Alguns vianants miraven alarmats al conductor del camió perquè no continués, però l'ajudant, uniformat, li va continuar fent senyals que continués endavant. Això, amb el resultat que va quedar el camió encallat amb la cornisa del balcó durant uns cinc minuts. La solució va ser seguir endavant i carregar-se la cornisa. Com que l'ajuntament, responsable de les obres en aquest cas, és sempre irresponsable, suposo que posaran una multa al propiertari per manca de manteniment de la façana, com ha pàssat al carrer de Sant Pere Més Baix, per exmeple. Això, enlloc de fer-se càrrec de la reparació.  Hi ha unes quantes cornises fetes malbé pels camions de la Barcelona Neta.