sábado, 2 de febrero de 2019
BARCELONA NETA DE CORNISES DE BALCONS
Els camions de Barcelona Neta estan sobredimensionats per als carrers antics. Fa cosa de dos mesos un d'ells havia de passar entre la cornisa del balcó del primer pis del número 128 del carrer Major de Sarrià i un camió de les obres d'enfront. Alguns vianants miraven alarmats al conductor del camió perquè no continués, però l'ajudant, uniformat, li va continuar fent senyals que continués endavant. Això, amb el resultat que va quedar el camió encallat amb la cornisa del balcó durant uns cinc minuts. La solució va ser seguir endavant i carregar-se la cornisa. Com que l'ajuntament, responsable de les obres en aquest cas, és sempre irresponsable, suposo que posaran una multa al propiertari per manca de manteniment de la façana, com ha pàssat al carrer de Sant Pere Més Baix, per exmeple. Això, enlloc de fer-se càrrec de la reparació. Hi ha unes quantes cornises fetes malbé pels camions de la Barcelona Neta.
miércoles, 21 de noviembre de 2018
ACCIDENT DE TREN A VACARISSES
Quan fa poques setmanes vaig passar pe la C-58 per anar de Monistrol a Viladecavalls, al passar pel pont sobre les vies de tren vaig pensar que aquella via estava abandonada, com aquelles de l'Alt Camp. El mur de contenció es veia envellit. Recordant el que vaig veure i repassant-ho pel StreetView, sembla que no hi havia forats al mur per drenatge. Tampoc sembla que hi hagi arbets d'Ailathus globulus. És un abre que aguanta els talussos, tot i estar a la llista negra dels anomenats ecologistes. No sé si per ser medicinal, o per fer les seves flors olor de semen humà, o per venir de Xina. Les xarxes que havien d'aguantar l'escagassada eren del tipus minimalista. Si voleu veure bones xarxes heu d'anar a Andorra, el país dels Pirineus. Clar que allí el nivell econòmic els permet invertir en prevenció d'accidents. Fa temps que vinc dient que als trens els passtagers haurien de poder assegurar-se amb cinturons de seguretat, com als avions, com als cotxes, i com als autocars entre ciutats. Però tothom se n'enriu de la meva idea. Tothom menys potser les 49 ferits d'aquest accident.
jueves, 8 de noviembre de 2018
AEROPORT DEL PRAT
WIKIPEDIA
El càstig que el ministeri de Foment, entre d'altres ministeris, aplica a Catalunya s'ha manifestat més d'un cop a l'aeroport de Barcelona - el Prat (josep Terradellas). AENA depèn de Foment i és la companyia estatal encarregada de la gestió de l'aeroport. A partir de 1992 la terminal B (=T2B) ha quedat mig abandonada. Això després de fer molta propaganda de la necessitat d'ampliar l'aeroport. El de Gatwik té menys pistes que el de Barcelona, és més petit, però compta amb millors controladors aeris. Això fa que allí pugui haver-hi un tràfic aeri més intens. Alguns controladors aeris de Barcelona han tingut fama de donar-se a les drogues. Sortosament, no hi ha hagut, però, cap accident o incident greu fins ara, des de l'inici el 1916, (al terme de Viladecans). Potser una solució, estant les coses com estan, ara seria crear una pista paralel·la a la 02-20, una mnica més a llevant.
Les aproximacions dels viatgers que van a peu per les instal·lacions interiors abans de passar els controls i la consigna de l'equipatge no són tan llargues com a l'aeroport nou d'Atenes, per exemple, però deu-n'hi-dó. Els arquitectes Bofill Levi o altres, podrien haver dissenyat aquestes aproximacions, i la de les pistes laterals per als avions, força millor. Qualsevol avió perd gairebé uns 20 minuts abans no pot enlairar-se, des que el vehicle push-back el comença a retirar del finger. També podrien haver dissenyat més fingers ja el 1992, i no esperar a ara per fer les obres. També es podria haver agilitzat la connexió amb l'AVE i no esperar el capital xinès per a fer la connexió aquesta o la del port amb l'aeroport. Ara (novembre 2018) s'està utilitzant la pista 02/20 a causa de les obres, quan normalment només es fa servir de nits. Potser en les obres del 1992 es podrien haver posat algunes escultures diferents unes de les altres als enormes espais interiors a fi de facilitar l'orientació dels passatgers.
Les cues per manca de personal als controls varen ser èpiques per exmeple el juliol de l'any passat. CUES AL PRAT
Per sort o per desgràcia, ara els vols sense control instrumental estan prohibits, excepte en cas d'emergències sanitàries, per exemple. Era lamentable l'espectacle que oferien alguns aviadors llençant per la finestra de l'avioneta paquets de droga a la pista.
Respecte al nom, ha anat canviant: La Volateria (1916), Muntades-Prim, Barcelona, BCN, Barcelona-El Prat, Josep Terradellas.
martes, 26 de diciembre de 2017
SÓN MANIES O SÓN CAUSA DE MALALTIES ELS PESTICIDES?
Quan jo feia d'esmolet, un amic (en Joan Cuyàs) em va advertir que la pols d'esmeril era molt dolenta per als meus pulmons. Jo, aleshores, em sentia fort, i l'hi ho vaig negar despectivament. I quanta raó tenia! He passat molts anys patint de pleuritis molt i molt dolorosa.
Una família de veïns es pot dir que tots estan malalts. Però sempre tenen a ma uns quants pots d'insecticida que no dubten a fer servir així que veuen una mosca o un mosquit per la casa. La única que no està malalta és la filla, perquè viu lluny, en una altra casa. Un està malament del cor, l'altre té hipertensió i desmais, l'altre insomni, l'altre cansament, tot i ser molt fort. L'altra, cansament, i problemes amb el fetge i el tiroides. Jo, quan hi vaig i hi passo unes hores, en surto amb mal de cap.
La família del meu cunyat també tenen poca salut. Un va morir amb el tractor, ves a saber si d'un atac de cor. L'altre, d'un atac de cor o d'un trencament d'aneurisme. Dos d'ells han patit càncer de pàncrees. Dos d'ells malalties cròniques als pulmons i al fetge. L'altre va morir amb càncer de pulmó. Però tots se n'enreien dels qui els advertien que els pesticides eren dolents per la salut. I ruixaven a dojo. Un cop que els vaig ajudar, el meu gos no em va fer cas i, enlloc de quedar-se lluny, per curiositat, va apropoar-se on érem. Al cap de poc emetia tant per la boca com pel cul un raig de lúiquid blanc a pressió. No sé si això li va provocar l'endocarditis. Ma neboda, filla dle meu cunyat, estant embarassada de set o vuit mesos vinga ruixar amb insecticida les habitacions. El nen ha nascut amb dèficit de vitamina B12 i no m'estranya. En canvi, gairebé a la mateixa comarca dels Ports, un amic meu té tots els parents i animals de companyia sans. Moren sense patir malalties. I sense haver fet servir pesticides.
Un dels nostres jardiners era molt donat a fer servir "matatot". Es va quedar sense un ronyó.
Deixant els pesticides, a l'església de Sant Vicenç de Sarrià, tornen a haver-hi ara molts ciris gruixuts i baixos encesos. Centenars. Fa goig de veure tanta llum. Però a la vegada, per a mi, que diuen que tinc manies, el producte de la combustió de les parafines, em causa dolor a les pleures. Puc estar tota una nit sense dormir, dels dolors, després d'haver estat només 3 minuts allí dins. Per a mi allò és una imatge del que ha de ser l'infern. Ma mare diu que tinc manies. I ho diu amb tot l'odi que és capaç de manifestar-me. I ella tus i tus dia i nit. Acudeix a olts serveis religiosos allí dins. I una veïna més gran que ella hi acudeix també, tot i que a casa necessita l'oxígen durant hores. No hi ha com ser insensible i no tenir manies...
Una família de veïns es pot dir que tots estan malalts. Però sempre tenen a ma uns quants pots d'insecticida que no dubten a fer servir així que veuen una mosca o un mosquit per la casa. La única que no està malalta és la filla, perquè viu lluny, en una altra casa. Un està malament del cor, l'altre té hipertensió i desmais, l'altre insomni, l'altre cansament, tot i ser molt fort. L'altra, cansament, i problemes amb el fetge i el tiroides. Jo, quan hi vaig i hi passo unes hores, en surto amb mal de cap.
La família del meu cunyat també tenen poca salut. Un va morir amb el tractor, ves a saber si d'un atac de cor. L'altre, d'un atac de cor o d'un trencament d'aneurisme. Dos d'ells han patit càncer de pàncrees. Dos d'ells malalties cròniques als pulmons i al fetge. L'altre va morir amb càncer de pulmó. Però tots se n'enreien dels qui els advertien que els pesticides eren dolents per la salut. I ruixaven a dojo. Un cop que els vaig ajudar, el meu gos no em va fer cas i, enlloc de quedar-se lluny, per curiositat, va apropoar-se on érem. Al cap de poc emetia tant per la boca com pel cul un raig de lúiquid blanc a pressió. No sé si això li va provocar l'endocarditis. Ma neboda, filla dle meu cunyat, estant embarassada de set o vuit mesos vinga ruixar amb insecticida les habitacions. El nen ha nascut amb dèficit de vitamina B12 i no m'estranya. En canvi, gairebé a la mateixa comarca dels Ports, un amic meu té tots els parents i animals de companyia sans. Moren sense patir malalties. I sense haver fet servir pesticides.
Un dels nostres jardiners era molt donat a fer servir "matatot". Es va quedar sense un ronyó.
Deixant els pesticides, a l'església de Sant Vicenç de Sarrià, tornen a haver-hi ara molts ciris gruixuts i baixos encesos. Centenars. Fa goig de veure tanta llum. Però a la vegada, per a mi, que diuen que tinc manies, el producte de la combustió de les parafines, em causa dolor a les pleures. Puc estar tota una nit sense dormir, dels dolors, després d'haver estat només 3 minuts allí dins. Per a mi allò és una imatge del que ha de ser l'infern. Ma mare diu que tinc manies. I ho diu amb tot l'odi que és capaç de manifestar-me. I ella tus i tus dia i nit. Acudeix a olts serveis religiosos allí dins. I una veïna més gran que ella hi acudeix també, tot i que a casa necessita l'oxígen durant hores. No hi ha com ser insensible i no tenir manies...
viernes, 16 de junio de 2017
HI HA SEMÀFORS QUE PROVOQUEN UN AUGMENT DE LA CONTAMINACIÓ.
Això a part, hi ha uns quants semàfors esgarriats per l'eixample que deixen de funcionar quan fa molta calor. Més que ser accidental, las avaries dels semàfors o la temporització defectuosa sembla feta per provocar malestar amb tota la intenció. Algun cop l'avaria ha estat provocada per les rates que s'han menjat els cables. A la zona alta ja vem patir que el semàfor del carrer dels Vergós deixava passar també només durant 10 segons els cotxes que volien anar cap a la Via Augusta amunt o direcció a llevant. La guerra va durar uns quants anys. Potser caldria imitar el que fan a la Xina i posar comptadors analògics al costat dels demàfors que avisessin dels segons que manquen per posar-se verd. I de passada, a més de a Les Rondes, avisar d'embusos de trànsit a les avingudes principals. El semàfor del final de la Meridiana té un cert sentit que es posi vermell per a calmar una mica les ganes de fugir corrent de la ciutat. I no es posa vermell massa estona. En canvi, el semàfor del vial de sortida des de la Ronda de Dalt cap a Vallcarca (sortida 6) en sentit Llobregat triga a posar-se verd tant i tant que els diumenges a la tarda provoca a la Ronda (B-20) cues de més d'1 Km al carril dret.
Sempre hi ha l'opció d'apagar el motor davant un semàfor en vermell, per evitar un augment excessiu de la contaminació.
Jo alguna vegada he avisat els serveis de l'ajuntament de l'avaria d'algun semàfor i no he obtingut més resposat que la burla descarada. Clar que el que els deia era que a la part més elevada del carrer de l'Amor hi havia un semàfor que sempre estava en vermell. Crec que ara a aquest carrrer li han canviat el nom, per tal d'evitar confusions.
La regulació per ordinadors ja ve del temps de l'alcalde Socías Humbert. Ara hi ha un sistema, que en teoria funciona bé per corregir les avaries:
http://ajuntament.barcelona.cat/guardiaurbana/pdf/revista/ca/31/GUB_31_22-24.pdf
I el telèfon par avisar deu ser el 010, o el del civisme: 900 226 226.
lunes, 15 de mayo de 2017
Millores per evitar més accidents a la plaça de la Creu de Pedralbes.
A dalt, vista de Google Earth de la cruïlla sota la Creu de Pedralbes. A la matinada del dissabte 19 de setembre de 2015 hi varen perdre la vida una noia i dos nois joves, a més de quedar malferits tres nois més. Tots anaven en un cotxe que va xocar contra un autobús que estava aturat pel semàfor. Enacara ara, a la illeta, s'hi pot veure un gran ram de flors seques.
A baix, inatge de Googe Earth de la cruïlla de carreteres a Sant Cugat, Tibidabo i Barcelona, amb els plintons pintats amb franges vermelles i blanques.
La meva proposta es pintar amb aquestes franges el plinto de la illeta sota la Creu de Pedralbes. Ja està bé posar limitadors de velocitat en forma d'esquena d'ase al terra d'aquesta zona de la carretera d'Esplugues al passar per sota el Monestir de Pedralbes. Però un reforç visual com el que s'ha fet a la carretera de l'Arrabassada crec que aquí Pedralbes s'hi escauria la mar de bé.
jueves, 25 de agosto de 2016
SEMÀFORS i CICLISTES
Potser, si l'estat cobrés un impost de vorera, els cotxes no tindrien tanta preferència sobre els vianants. Però, no cridem el mal temps, i esperem que algun tècnic coordini millor els semàfors, sense haver d'anar a recórrer les autoritats de Brussel·les, com es va haver de fer per al Passeig de Gràcia, arran d'alguns accidents mortals. Mentrestant, m'adhereixo a la insubmissió general dels vianants a l'hora de creuar el carrer. Més val saltar-se la llei i seguir viu que no pas morir sacrificant-se per seguir una llei que els altres no segueixen. Però cal ser murri i no fiar-se massa dels vianants del davant, perquè a lo millor passen ben justos abans que no passin els vehicles que hom no veu encara. La comparació dels vianants que creuen en massa amb vermell i la dels ciclistes crec que, malgrat que la tinta vessada contra els ciclistes és molt major, donaria com a guanyador de molt al bàndol dels vianants.
Durant molts anys a Barcelona ciutat no hi va haver accidents mortals. O almenys això em deien cap els anys 1970s. Havien estat famosos els dels tramvies (com ara el que va implicar Antoni Gaudí). Després, els dels autobusos ja es varen tapar més, com els del trambaix, en els anys recents. Segons les estadístiques recents, els vianants més afectats pels accidents són la gent gran (més de 60 anys), i especialment a la tarda i al vespre. accidentalitat a Barcelona
CIVILITZACIÓ DEL TRÀNSIT. Era cap els anys 1970s que vaig ser a Madrid. No recordo perquè. Potser per unes oposicions o per un treball de fi de carrera. Allí, els cotxes en allau es passaven els semàfors en vermell sempre, excepte els dobles (que indiquen contra-direcció), i només s'aturaven quan el semàfor es posava verd. Però, és clar, ara, pobrets madrilenys, ara allí ho neguen tot, com si fossin bojos desmemoriats. Crec que a Màlaga passava el mateix. I a Tànger, on gairebé no hi ha semàfors, creuar el carrer és jugar-se la vida. Sovint hi ha atropellaments allí, donada l'alta densitat de circulació de cotxes i la gentada que va a peu pels carrers. Automàticament hom pensa "Al·là agbar" abans de creuar, per si de cas.
POC TEMPS PER CREUAR. Creuar la Diagonal a peu requereix estar en bona forma si volem passar tot l'ample en verd. Per fer-ho d'una tirada, cal córrer bastant, almenys als trams més amples, que són molts. Anant a peu, a pas normal, només podrem fer-ho parant al mig del segon lateral. Hi ha persones que coixegen, i es troben a mig passar la part central amb el semàfor que ja ha canviat a vermell. Aleshores els cotxes o les motos van tocant el clàxon com si les personesque caminen fossin animals poc intel·ligents que destorben el pas.
CARRER DEL COMTE D'URGELL. Pujar el carrer d'Urgell pel carril bici, en bicicleta, pot ser molt perillós perquè en alguna cruïlla, tot i tenir verd per a bicicletes, els cotxes creuen com tenint preferència. Deu ser que algun semàfor no va bé. I al mateix carrer del Comte d'Urgell, a les cruïlles a la vora l'avinguda de Roma, per molt que els ciclistes fem sonar el timbre, ens veiem ja abocats sobre els vianants que creuen en vermell. En general són gent gran, força sords, que creuen amb el semàfor en vermell, i que només miren si pugen cotxes, però no es fixen que també hi ha un carril bici per on poden baixar bicicletes. Un timbre més potent no seria legal, per no estar homologat. Potser caldria posar avisos a terra per veure si se'n fan el càrrec de que hi ha perill creuant amb el semàfor en vermell, tot i que no vegin cotxes pujant.
CARRER DE NUMÀNCIA. Al lateral de baixada de Numància, per sota la plaça de Carles Riba, el canvi de verd a vermell per a vianants i ciclistes és tant ràpid que anant en bici de pressa i començant a creuar amb el semàfor verd no dóna temps a acabar de creuar l'asfalt. Les motos piten aquí també, i els conductors deuen creure que els vianants i ciclistes han començat a creuar amb vermell. Ells tenen el semàfor en verd o en carabassa intermitent.
ANTIGA PLAÇA BORRÀS (RONDA DE DALT / VIA AUGUSTA). Creuar a peu la Ronda de Dalt (abans Avgda. General Vives) des de l'Avgda. de Vallvidrera cap al carrer d'Isaac Albèniz, pel que havia estat la plaça Borràs, requeria, si volíeu fer-ho d'una sola vegada, a bé saltar-se el primer semàfor en vermell, o passar corrent. I això que el tram és només de 17 metres. La solució que l'ajuntament ha posat és eliminar el pas de vianants, tot i impedint creuar la via mitjançant unes barreres o baranes d'acer inoxidable a banda i banda del capdavall de l'avinguda de Vallvidrera (antiga avinguda de Sant Carles). Per altra banda, al creuar el vial del Sud de la rotonda Via Augusta/ Ronda de Dalt com a vianants, quan se us posa el semàfor verd, veureu que els cotxes que venen de ponent, per la Ronda de Dalt (des de diguem el Llobregat) no s'aturen al girar cap avall, tot i tenir, en teoria, que cedir-vos sengles conductors el pas. El semàfor per als vianants abans es posava verd al mateix temps que el dels cotxes per l'avinguda del general Vives. Recentment triga més, per deixar passar uns quants cotxes. Però, si hi ha molts cotxes, poden anar passant sense contemplacions l'un darrer l'altre fins que el semàfor se us posi vermell. La solució seria posar més semàfors intermitents carabasses, i més potents, per advertir els conductors despistats - n'hi ha que ni tan sols miren el que tenen davant mentre condueixen- o pintar les ratlles del pas de vianants normal amb ratlles alternant el vermell i el blanc. També es podria posar un rètol de pas de vianants, d'aquells blaus amb el perfil d'una persona creuant un pas de vianants en blanc sobre blau, i amb llums carabasses intermitents a les cantonades del rètol, com el que hi a l'avinguda dels Països Catalans a Esplugues abans de la Nestlé. Hi ha conductores que es pensen que perquè han passat la Ronda en verd, tenen en dret de baixar per la Via Augusta, sense contemplacions, com si el semàfor carabassa intermitent no fos cap avís de prudència o que tenen que cedir el pas als vianants. I ja em fan dubtar de si els cotxes sempre tenen preferència sobre el vianants, que haurien de limitar-se a facilitar-los el pas en qualsevol circumstància. Crec que alguna conductora megalòmana ho creeu així.
ESTACIÓ DE SANTS. A la zona de l'estació de Sants, tampoc podrem creuar d'una tirada els 28 metres de la calçada entre el carrer d' Enric Bargés i la plaça dels Països Catalans, que ve a ser esplanada davant l'estació. Gairebé és més segur allí creuar a peu amb el semàfor en vermell (quan no passin cotxes) que no pas en verd (quan en creuen molts i molts i més).
EL TRAMBAIX. Com a contrapunt final, hi ha (o almenys hi havia) algun semàfor a l'Avgda. del Baix Llobregat entre Sant Joan Despí i Esplugues (gairebé cantonada carrer d'Àngel Guimerà) que en teoria ha de canviar quan algun vianant demana pas prement un botó. Però jo he esperat un quart d'hora i el semàfor no ha reaccionat. És a la zona per on passa el Trambaix.
SOLUCIONS GENERALS. Una solució per a fer més visibles els semàfors per als conductors, seria pintar els postes que els sostenen amb franges vermelles i blanques. Normalment estan pintats o bé de gris o bé de groc (que amb el temps es va fent grisós). No sé si seria més fàcil pintar les franges o enganxar-hi una enganxina amb franges horitzontals alternes blanques i vermelles a l'estil de les porteries de futbol sala. Almenys es podria provar de fer-ho als semàfors que menys respecten els conductors. Entesos? I si no, pintar-los de blau molt clar. No sé, qualsevol cosa per fer-los una mica més visibles. I això ho penso, tot i sabent que la teoria general és que si els pals es pinten de forma vistent diuen que els conductors miren els pals i no els llums dels semàfors. Potser era així quan els llums eren dèbils.
I una altra solució seria pintar les ratlles del terra vermelles i blanques alternant-se, perquè els conductors s'hi fixin més a l' hora de creuar un pas de vianants.
També hi ha l'opció de sincronitzar els semàfors de manera que en un moment donat es posin vermells tots els semàfors per a conductors i verds tots els semàfors per a vianants. Així s'evitarien els accidents que passen quan els vehicles passen amb carbassa intermitent i els vianants en verd. I no sempre són els vianants els qui reben. Un motorista o un ciclista poden frenar massa sobtadament al veure creuar un vianants en aquella situació i caure de la moto o de la bicicleta.
Finalment, em sembla una broma de mal gust treure la sincronització dels semàfors el mes d'agost a gran part de Barcelona. Diuen que és per evitar velocitats exagerades. Però em sembla que hi ha d'haver algun altre sistema de sincronitzar-los perquè els cotxes puguin anar avançant a velocitat adient i es trobin amb el semàfor en vermell si van massa de pressa.
Durant molts anys a Barcelona ciutat no hi va haver accidents mortals. O almenys això em deien cap els anys 1970s. Havien estat famosos els dels tramvies (com ara el que va implicar Antoni Gaudí). Després, els dels autobusos ja es varen tapar més, com els del trambaix, en els anys recents. Segons les estadístiques recents, els vianants més afectats pels accidents són la gent gran (més de 60 anys), i especialment a la tarda i al vespre. accidentalitat a Barcelona
CIVILITZACIÓ DEL TRÀNSIT. Era cap els anys 1970s que vaig ser a Madrid. No recordo perquè. Potser per unes oposicions o per un treball de fi de carrera. Allí, els cotxes en allau es passaven els semàfors en vermell sempre, excepte els dobles (que indiquen contra-direcció), i només s'aturaven quan el semàfor es posava verd. Però, és clar, ara, pobrets madrilenys, ara allí ho neguen tot, com si fossin bojos desmemoriats. Crec que a Màlaga passava el mateix. I a Tànger, on gairebé no hi ha semàfors, creuar el carrer és jugar-se la vida. Sovint hi ha atropellaments allí, donada l'alta densitat de circulació de cotxes i la gentada que va a peu pels carrers. Automàticament hom pensa "Al·là agbar" abans de creuar, per si de cas.
POC TEMPS PER CREUAR. Creuar la Diagonal a peu requereix estar en bona forma si volem passar tot l'ample en verd. Per fer-ho d'una tirada, cal córrer bastant, almenys als trams més amples, que són molts. Anant a peu, a pas normal, només podrem fer-ho parant al mig del segon lateral. Hi ha persones que coixegen, i es troben a mig passar la part central amb el semàfor que ja ha canviat a vermell. Aleshores els cotxes o les motos van tocant el clàxon com si les personesque caminen fossin animals poc intel·ligents que destorben el pas.
CARRER DEL COMTE D'URGELL. Pujar el carrer d'Urgell pel carril bici, en bicicleta, pot ser molt perillós perquè en alguna cruïlla, tot i tenir verd per a bicicletes, els cotxes creuen com tenint preferència. Deu ser que algun semàfor no va bé. I al mateix carrer del Comte d'Urgell, a les cruïlles a la vora l'avinguda de Roma, per molt que els ciclistes fem sonar el timbre, ens veiem ja abocats sobre els vianants que creuen en vermell. En general són gent gran, força sords, que creuen amb el semàfor en vermell, i que només miren si pugen cotxes, però no es fixen que també hi ha un carril bici per on poden baixar bicicletes. Un timbre més potent no seria legal, per no estar homologat. Potser caldria posar avisos a terra per veure si se'n fan el càrrec de que hi ha perill creuant amb el semàfor en vermell, tot i que no vegin cotxes pujant.
CARRER DE NUMÀNCIA. Al lateral de baixada de Numància, per sota la plaça de Carles Riba, el canvi de verd a vermell per a vianants i ciclistes és tant ràpid que anant en bici de pressa i començant a creuar amb el semàfor verd no dóna temps a acabar de creuar l'asfalt. Les motos piten aquí també, i els conductors deuen creure que els vianants i ciclistes han començat a creuar amb vermell. Ells tenen el semàfor en verd o en carabassa intermitent.
ANTIGA PLAÇA BORRÀS (RONDA DE DALT / VIA AUGUSTA). Creuar a peu la Ronda de Dalt (abans Avgda. General Vives) des de l'Avgda. de Vallvidrera cap al carrer d'Isaac Albèniz, pel que havia estat la plaça Borràs, requeria, si volíeu fer-ho d'una sola vegada, a bé saltar-se el primer semàfor en vermell, o passar corrent. I això que el tram és només de 17 metres. La solució que l'ajuntament ha posat és eliminar el pas de vianants, tot i impedint creuar la via mitjançant unes barreres o baranes d'acer inoxidable a banda i banda del capdavall de l'avinguda de Vallvidrera (antiga avinguda de Sant Carles). Per altra banda, al creuar el vial del Sud de la rotonda Via Augusta/ Ronda de Dalt com a vianants, quan se us posa el semàfor verd, veureu que els cotxes que venen de ponent, per la Ronda de Dalt (des de diguem el Llobregat) no s'aturen al girar cap avall, tot i tenir, en teoria, que cedir-vos sengles conductors el pas. El semàfor per als vianants abans es posava verd al mateix temps que el dels cotxes per l'avinguda del general Vives. Recentment triga més, per deixar passar uns quants cotxes. Però, si hi ha molts cotxes, poden anar passant sense contemplacions l'un darrer l'altre fins que el semàfor se us posi vermell. La solució seria posar més semàfors intermitents carabasses, i més potents, per advertir els conductors despistats - n'hi ha que ni tan sols miren el que tenen davant mentre condueixen- o pintar les ratlles del pas de vianants normal amb ratlles alternant el vermell i el blanc. També es podria posar un rètol de pas de vianants, d'aquells blaus amb el perfil d'una persona creuant un pas de vianants en blanc sobre blau, i amb llums carabasses intermitents a les cantonades del rètol, com el que hi a l'avinguda dels Països Catalans a Esplugues abans de la Nestlé. Hi ha conductores que es pensen que perquè han passat la Ronda en verd, tenen en dret de baixar per la Via Augusta, sense contemplacions, com si el semàfor carabassa intermitent no fos cap avís de prudència o que tenen que cedir el pas als vianants. I ja em fan dubtar de si els cotxes sempre tenen preferència sobre el vianants, que haurien de limitar-se a facilitar-los el pas en qualsevol circumstància. Crec que alguna conductora megalòmana ho creeu així.
ESTACIÓ DE SANTS. A la zona de l'estació de Sants, tampoc podrem creuar d'una tirada els 28 metres de la calçada entre el carrer d' Enric Bargés i la plaça dels Països Catalans, que ve a ser esplanada davant l'estació. Gairebé és més segur allí creuar a peu amb el semàfor en vermell (quan no passin cotxes) que no pas en verd (quan en creuen molts i molts i més).
EL TRAMBAIX. Com a contrapunt final, hi ha (o almenys hi havia) algun semàfor a l'Avgda. del Baix Llobregat entre Sant Joan Despí i Esplugues (gairebé cantonada carrer d'Àngel Guimerà) que en teoria ha de canviar quan algun vianant demana pas prement un botó. Però jo he esperat un quart d'hora i el semàfor no ha reaccionat. És a la zona per on passa el Trambaix.
SOLUCIONS GENERALS. Una solució per a fer més visibles els semàfors per als conductors, seria pintar els postes que els sostenen amb franges vermelles i blanques. Normalment estan pintats o bé de gris o bé de groc (que amb el temps es va fent grisós). No sé si seria més fàcil pintar les franges o enganxar-hi una enganxina amb franges horitzontals alternes blanques i vermelles a l'estil de les porteries de futbol sala. Almenys es podria provar de fer-ho als semàfors que menys respecten els conductors. Entesos? I si no, pintar-los de blau molt clar. No sé, qualsevol cosa per fer-los una mica més visibles. I això ho penso, tot i sabent que la teoria general és que si els pals es pinten de forma vistent diuen que els conductors miren els pals i no els llums dels semàfors. Potser era així quan els llums eren dèbils.
I una altra solució seria pintar les ratlles del terra vermelles i blanques alternant-se, perquè els conductors s'hi fixin més a l' hora de creuar un pas de vianants.
També hi ha l'opció de sincronitzar els semàfors de manera que en un moment donat es posin vermells tots els semàfors per a conductors i verds tots els semàfors per a vianants. Així s'evitarien els accidents que passen quan els vehicles passen amb carbassa intermitent i els vianants en verd. I no sempre són els vianants els qui reben. Un motorista o un ciclista poden frenar massa sobtadament al veure creuar un vianants en aquella situació i caure de la moto o de la bicicleta.
Finalment, em sembla una broma de mal gust treure la sincronització dels semàfors el mes d'agost a gran part de Barcelona. Diuen que és per evitar velocitats exagerades. Però em sembla que hi ha d'haver algun altre sistema de sincronitzar-los perquè els cotxes puguin anar avançant a velocitat adient i es trobin amb el semàfor en vermell si van massa de pressa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)