La meva experiència nedant al mar es limita a algunes sortides a la Costa Daurada i a la travessa de la Costa Brava, de Blanes a la Catalunya Nord (Cap Béar). Considero que jo de nedar no en sé massa. A la vegada, em fa pena veure els qui realment en saben atemorir-se només de la idea de nedar 15 Km i, a més, fer-ho al mar. A veure si algú entén que es pot nedar al mar també sense necessitat d'estar participant en una cursa organitzada per una federació.
Començant pels corrents, degut a l'experiència desagradable d'estar nedant mitja hora sense avançar, a la Costa Daurada, ara vaig a nedar amb peus d'ànec, si bé molt curts. Vaig trobar corrent forta que m'empenyia cap el Sud a sota el far de Sant Sebastià de Llafranc. Un bussejador em va aconsellar allí a la vora que m'apropés a la roca, que allí el corrent era molt més dèbil. I així vaig fer, i així vaig poder avançar cap el Nord. Un altre corrent no tant fort el vaig trobar a alguna de les puntes de Cala Figuera, al Sud de Cadaqués, que m'empenyia cap a llevant. Aquí em vaig apropar tant a la roca que amb les mans vaig anar agafant-me per avançar i superar el petit tram de corrent forta.
Pel que fa a les onades, evidentment que no em fico al mar si veig que està molt agitat. La previsió més fiable per ara, unes 48 hores abans, és la de la pàgina a Internet de windguru. Però, en un tram gran, l'estat de la mar no és sempre igual. Pot estar molt encalmat en una badia i força agitat en un sortint. La tramuntana pot fer vibrar el mar molt ràpidament, essent les onades potser molt baixetes. La mar de fons, en canvi, no és gens molesta, almenys per a mi, tot i que quan hi ha roques someres submergides cal parar molt de compte a no rascar-hi. A la zona a ponent de Cala Portaló vaig trobar un mar agitat, amb ones de metre i mig que s'escapçaven al cim i em sepultaven momentàniament. La cresta era escumejanta. I apareixien columnetes no ben bé cilíndriques, sinó com columnes prismàtiques retorçades a l'estil de Gaudí, però ben dretes, de cosa de dos pams d'altura i un o dos cm de diàmetre, sobre les crestes de les onades. Podia arribar a veure'n més de mitja dotzena d'un cop de vista, separades un metre o més. Malgrat haver vist curiositats com aquesta, francament, és molt més agradable per a mi nedar a la mar encalmada. Però haver superat situacions difícils em dóna confiança.
Pel que fa a les rampes, he pogut nedar amb molt de dolor degut a rampes continuades a les cames durant més de 4 Km sense més problemes. Suposo que tot era degut a l'hipotiroïdisme, ara corregit, i potser també a alguna lesió a la columna vertebral (4-5 lumbar). He consultat els veterans i m'han recomanat Totum Sport (sobrets, fàcils d'obrir, d'aigua de mar), Magnesia Phosporica (sals de Schussler), i menjar molts plàtans o bananes. A Internet diuen que una cullerada de salsa de mostassa o beure tònica (amb quinina) també ajuda contra les rampes. Jo, abans de començar a nedar, prenc un sobret de Totum Sport, una culleradeta de moca de la sal de Schussler, una tasseta de café de tisana de dos fruits d' Eschschzolzia californica, i una barreja d'aminoàcids essencials, hidroximetilbutirat, citrulina malat, maltodextrina, creatina, i altres coses no massa importants. Lo important és una porció com un pèsol de PWR ultra concentrated. Més quantitat excita massa, per la cafeïna. I, quan ja porto una bona estona nedant (3 hores) i noto que se m'acaba l'energia, m'aturo en alguna caleta i bec de la boia l'aigua de coco, i prenc una barreta energètica, uns siropwafels (=vitel·les), o el que sigui de dolç (suc de fruita, coca-cola, llet de soja). Crec que lo important, apart d'haver fet estiraments a la columna, és haver menjat abundantment els dies abans: plàtans, pasta eixuta, maionesa, formatge, olivada, i potser haver pres càpsules de corall marí com a font de Calci i Magnesi. Ara mateix repassant el que he escrit, crec que potser el més important de tot siguin aquestes tres darreres coses: formatge (de cabra), olivada (d'olives negres), i corall marí.
Un perill afegit és el de les barques. Sortosament, els anomenats llops de mar creuen erròniament que allà on hi ha una illa d'escuma hi ha roques a sota i és perillós passar-hi amb la barca per sobre. Així, aquests oasis d'escuma són una àrea de descans segura per al nedador. Crec que la legislació hauria de canviar i passar el límit dels 50 metres de distància a les roques per a navegar fins els 200 metres, distància que s'aplica a les platges de sorra. Així, essent 200 m la distància universal, no hi hauria dubtes quan la costa és mixta. Algunes embarcacions tenen un mal manteniment i deixen anar força gasoil o gasolina. Això fa dissoldre de pressa el protector solar, si nedem per allí a crol o a braça, a part de resultar desagradable i poc saludable de respirar-ne els vapors. Les onades de fins a 2 m , amb rèpliques, que ocasionen les llanxes o iots ràpids, cal preveure-les. Estant preparats, ja les podrem entomar amb més tranquil·litat. El que és deplorable és que embarcacions grans passin arran les roques. Cal suposar, que ja és molt suposar, que el qui du el timó veu ben bé què hi ha sota la proa. Per altra banda, sempre torbarem algun home d'edat que navega vora la roca amb la seva petita llanxa i sense mirar endavant per res.
Pel que fa a la insolació, una mitja solució per protegir la part de la cara exposada a la llum, és aplicar-hi abans la pasta feta amb els següents ingredients. A parts iguals: lanolina (pasta) + crema protectora solar pediàtrica de grau superior a 50 que sigui molt resistent a l'aigua + pomada d'òxid de Zinc amb midó de blat de moro, + lecitina de soja (pasta)..... i mitja part de vaselina (pasta) i 1/25 de vitamina E. Ja es veu que no em fio gaire de la qualitat de molta resistència a l'aigua dels protectors solars de farmàcia. Suposo que per dues horetes ja valdrien. La darrera pomada que he comprat és de la marca ISDIN.
Si les ulleres no s'acoplen massa bé, amb el sol és d'esperar que els ulls piquin força, per la sal del mar. Va bé, aleshores, disposar d'una ampolleta de col·liri (duta a la boia tipus donut, que es pot obrir al mar, per dalt). I amb certa dificultat, pel vaivé de les ones, podrem anar posant gotes als ulls. Aturar-se en una platja o cala per menjar, beure o posar-nos gotes als ulls es pot fer si duem una boia tancada també. Ja sé que a les curses recomanen dur unes ulleres de recanvi. Jo n'he perdut un parell per descuit, i sobre tot perquè no duia la cinta per sota la gorra. Duc una gorra del tipus de les de cardenal, de licra i de color ben llampant, assegurada amb una tira ampla cosida a dos extrems oposats que em passa per sota la barbeta. A sota hi duc la gorra de neoprè gruixut, de les integrals, que arriben fins la base del coll.
Sigui degut a la sal del mar o sigui als detritus dels mateixos peixos o de les aus, també pot picar el nas per dins. Abans de llençar-nos a l'aigua, com a preventiu, va bé posar-se una pomada a base de pròpolis, o també untar-se la part interior amb el llapis labial del tipus que es fa servir per esquiar, o bé untar-se les parets internes amb una pomada especial contra la rinitis.
Pel que fa a la senyalització, duc una boia de color taronja llampant. A vegades duc la gran, de marge enrotllable, i a vegades la petita, tipus donut, que es pot obrir al mar, per dalt. I a vegades duc les dues. També a vegades duc un globus d'Heli que venen a les botigues d'articles per a festes, per exemple a l'Illa Diagonal, a la botiga d'articles de festa, a la planta més baixa, davant el Xocolat Factory. Dins la boia hi duc la clau del cotxe, el telèfon mòbil i diners (dins una bossa estanca), unes sabatilles per calçar-me portant els escarpins, per poder caminar a la costa; menjar i beguda; i hi hauria de dur el telèfon de satèl·lit. Perquè si el duc dins el neoprè (dins bossa estanca) no dóna senyal quan nedo a crol o a braça. Tinc un Security InReach Delorme. Cal tenir en compte que gairebé tot el que fa referència al telèfon satel·lital cal haver-ho preparat amb l'ordinador a casa. Per exemple, no es pot marcar un número de telèfon per enviar un missatge SMS a no ser que el número sigui dels EEUU. Cal haver ficat prèviament els números de contacte a la llista interna de l'aparell. De moment, tinc poca experiència amb aquest Security (que és la versió més senzilla). M'han parlat d'un programa LocaToWeb, per a mòbils, també amb rastrejador (més acurat i continu) GPS de la posició. I d'un GPS aquàtic (Marlin) que va donant instruccions del rumb, velocitat, tram fet, tram que falta,... Tot dins l'aigua.
Les meduses, duent un vestit de neoprè, caputxa de neoprè, guants de neoprè, i escarpins de neoprè, és difícil que ens facin mal. La única zona exposada serien les galtes, al voltant de les ulleres o els ulls si les mirem de la vora sense ulleres estanques.
En l'hipotètic cas de l'atac d'un tauró, diuen que obrir una bossa amb sulfat de coure els allunya definitivament. La bossa de tela cal dur-la dins una altra bossa estanca de plàstic perquè no es vagi dissolent. A Itàlia he nedat amb dotzenes de petits taurons al voltant. I més que res semblaven contents de la meva presència. Però no se sap mai. A la costa de Mallorca peixos tradicionalment inofensius fa poc han mossegat a molts banyistes.
Per posar-se el neoprè hi ha tres estratègies per fer-ho més fàcil. 1) Posar-se'l dins l'aigua. 2) Untar-se amb lubricant sexual (de metil-cel·lulosa) abans. 3) Posar el peu o la ma dins una bossa de plàstic grandeta per poder enfilar millor el camal o màniga. El que cal evitar és estirar fent pinça transversal amb els dits. Ajuda a poder cordar-se la cremallera ajuntar els omòplats cap enrere, si és que la cremallera és al darrere.
Les ulleres s'han d'aguantar-se soles fent el buit abans de subjectar-les amb els tirants de silicona. Però mai aniran tant bé com noves. Jo les prefereixo una mica grandetes, perquè s'emmotllin millor a la cara. Preferiria dur lentilles als dos ulls, però per veure millor els missatges i a qui s'envien (amb el mòbil o amb el telèfon de satèl·lit) seria millor dur-ne una a l'ull que millor retingui la lentilla.
Hi ha trams que no hi ha més remei que posar el peu a terra, com ara la badia de Lloret, plena de canals de navegació o orfe de canals de natació. O el port de l'Escala, amb força tràfic marítim. En tot cas, al mar, miro de creuar el canal de navegació per la línia entra la boia verda i la vermella, i vigilant molt que no vingui alguna embarcació ràpida ni que sigui de molt lluny. O per terra, sol haver-hi un bon camí o passeig costaner.
Pel que fa a la logística, he fet pocs trams d'anar i tornar. Surt més a compte que algú et vingui a recollir a destí. Però algun ensurt m'he dut quan el rescatador s'ha perdut i ha estat a punt d'abandonar el meu cotxe ves a saber on i marxar ell tot sol cap a casa seva en taxi. Per si de cas, no estaria de més que el rescatador tingués un bon telèfon mòbil, o lo ideal seria que tingués un altre InReach Delorme (telèfon satel·lital). També pot ajudar molt un walkie talkie per cadascú. Els creuers de línia regular a l'estiu, poden ser de molta ajuda, i el viatge de tornada és ràpid i econòmic.
La península del Cap de Creus, en sentit ampli, és a dir, des de Port de la Selva a Roses, podríem dir que és un món a part. Els taxis marins allí no solen ser fiables, perquè a l'últim moment es desdiuen del tracte, a menys que no hi hagi molta colla apuntada. Tampoc els taxis de terra són fiables, perquè sembla que els faci molta mandra fer més de 2 Km i no volen anar-te a recollir. Les informacions dels empleats del Parc Natural no són de fiar. Les prohibicions de ficar-se a l'aigua són de legalitat molt dubtosa, excepte a la zona de Reserva Integral de S'Encalladora. De la mateixa manera resulta grotesca la prohibició de tocar les roques amb la ma anant nedant pel mar, excepte a la Cala Culip, que ells entenen que és un dels racons de la Cala, i encara no sé ben bé quin. El senyor Foix estava molt cofoi del seu poema gràfic que em va explicar recent haver-lo creat. Suposo que es devia inspirar en la zona del Cap de Creus per dibuixar Catalunya com un triangle rodejat pel mar Mediterrani per les tres bandes. Però si la Catalunya independent ha de ser governada com la zona del Cap de Creus, anem molt malament. Com a contrapunt, he de dir que els bombers de Roses ens varen tractar amablement quan el meu amic que m'havia de recollir a Cala Tavellera es va perdre, gràcies a les indicacions dels empleats del Parc Natural i no fent cap cas de les meves indicacions, mapes i GPS.
Lo important no és arribar aviat, sinó arribar, i arribar bé. I sembla impossible, però a vegades he tingut dubtes d'on havia començat a nedar, al final del retorn. Per això em fixo molt i molt abans de començar a nedar en serio, dels detalls de la costa (colors, siluetes). També ajuda l'haver memoritzat el tram pel Google Earth, almenys per arribar a destí o per programar aturades de descans. Finalment, ajuda dur un GPS (a la boia) quan els detalls de la costa no els tenim massa ben apresos.
Les meduses, duent un vestit de neoprè, caputxa de neoprè, guants de neoprè, i escarpins de neoprè, és difícil que ens facin mal. La única zona exposada serien les galtes, al voltant de les ulleres o els ulls si les mirem de la vora sense ulleres estanques.
En l'hipotètic cas de l'atac d'un tauró, diuen que obrir una bossa amb sulfat de coure els allunya definitivament. La bossa de tela cal dur-la dins una altra bossa estanca de plàstic perquè no es vagi dissolent. A Itàlia he nedat amb dotzenes de petits taurons al voltant. I més que res semblaven contents de la meva presència. Però no se sap mai. A la costa de Mallorca peixos tradicionalment inofensius fa poc han mossegat a molts banyistes.
Per posar-se el neoprè hi ha tres estratègies per fer-ho més fàcil. 1) Posar-se'l dins l'aigua. 2) Untar-se amb lubricant sexual (de metil-cel·lulosa) abans. 3) Posar el peu o la ma dins una bossa de plàstic grandeta per poder enfilar millor el camal o màniga. El que cal evitar és estirar fent pinça transversal amb els dits. Ajuda a poder cordar-se la cremallera ajuntar els omòplats cap enrere, si és que la cremallera és al darrere.
Les ulleres s'han d'aguantar-se soles fent el buit abans de subjectar-les amb els tirants de silicona. Però mai aniran tant bé com noves. Jo les prefereixo una mica grandetes, perquè s'emmotllin millor a la cara. Preferiria dur lentilles als dos ulls, però per veure millor els missatges i a qui s'envien (amb el mòbil o amb el telèfon de satèl·lit) seria millor dur-ne una a l'ull que millor retingui la lentilla.
Hi ha trams que no hi ha més remei que posar el peu a terra, com ara la badia de Lloret, plena de canals de navegació o orfe de canals de natació. O el port de l'Escala, amb força tràfic marítim. En tot cas, al mar, miro de creuar el canal de navegació per la línia entra la boia verda i la vermella, i vigilant molt que no vingui alguna embarcació ràpida ni que sigui de molt lluny. O per terra, sol haver-hi un bon camí o passeig costaner.
Pel que fa a la logística, he fet pocs trams d'anar i tornar. Surt més a compte que algú et vingui a recollir a destí. Però algun ensurt m'he dut quan el rescatador s'ha perdut i ha estat a punt d'abandonar el meu cotxe ves a saber on i marxar ell tot sol cap a casa seva en taxi. Per si de cas, no estaria de més que el rescatador tingués un bon telèfon mòbil, o lo ideal seria que tingués un altre InReach Delorme (telèfon satel·lital). També pot ajudar molt un walkie talkie per cadascú. Els creuers de línia regular a l'estiu, poden ser de molta ajuda, i el viatge de tornada és ràpid i econòmic.
La península del Cap de Creus, en sentit ampli, és a dir, des de Port de la Selva a Roses, podríem dir que és un món a part. Els taxis marins allí no solen ser fiables, perquè a l'últim moment es desdiuen del tracte, a menys que no hi hagi molta colla apuntada. Tampoc els taxis de terra són fiables, perquè sembla que els faci molta mandra fer més de 2 Km i no volen anar-te a recollir. Les informacions dels empleats del Parc Natural no són de fiar. Les prohibicions de ficar-se a l'aigua són de legalitat molt dubtosa, excepte a la zona de Reserva Integral de S'Encalladora. De la mateixa manera resulta grotesca la prohibició de tocar les roques amb la ma anant nedant pel mar, excepte a la Cala Culip, que ells entenen que és un dels racons de la Cala, i encara no sé ben bé quin. El senyor Foix estava molt cofoi del seu poema gràfic que em va explicar recent haver-lo creat. Suposo que es devia inspirar en la zona del Cap de Creus per dibuixar Catalunya com un triangle rodejat pel mar Mediterrani per les tres bandes. Però si la Catalunya independent ha de ser governada com la zona del Cap de Creus, anem molt malament. Com a contrapunt, he de dir que els bombers de Roses ens varen tractar amablement quan el meu amic que m'havia de recollir a Cala Tavellera es va perdre, gràcies a les indicacions dels empleats del Parc Natural i no fent cap cas de les meves indicacions, mapes i GPS.
Lo important no és arribar aviat, sinó arribar, i arribar bé. I sembla impossible, però a vegades he tingut dubtes d'on havia començat a nedar, al final del retorn. Per això em fixo molt i molt abans de començar a nedar en serio, dels detalls de la costa (colors, siluetes). També ajuda l'haver memoritzat el tram pel Google Earth, almenys per arribar a destí o per programar aturades de descans. Finalment, ajuda dur un GPS (a la boia) quan els detalls de la costa no els tenim massa ben apresos.
